Algunes mesures per afrontar el desafiament d’un canvi de paradigma en la gestió de les aigües continentals – Anna Pallarès Serrano
Professora titular de Dret Administratiu de la Universitat Rovira i Virgili

En la gestió de les aigües continentals, la realitat, les prediccions de canvi climàtic i la normativa recent –l’article 19 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica (LCCTE), i les Orientaciones estratégicas sobre agua y cambio climático– ens demostren que existeix la necessitat d’un canvi de model que s’ha d’afrontar amb valentia i sense demores.

Diferents demarcacions hidrogràfiques de l’Estat espanyol –com ara el Guadalquivir, les conques internes de Catalunya i el Guadiana, entre d’altres–, fa anys que es troben en situació de gran estrès hídric.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 68 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre el dret de les aigües i el dret a l’aigua en temps de policrisi

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 68 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb dotze articles acadèmics, sis dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada al dret de les aigües i el dret a l’aigua en temps de policrisi. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en ciències físiques i gestió i planificació de l’aigua, política territorial i urbanisme, dret ambiental, dret financer i tributari, dret administratiu i dret públic. Endrius Cocciolo, professor agregat de dret administratiu i dret de l’energia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), és el coordinador de la secció i en signa la introducció.

Llegeix més »

El Decret llei 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s’estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya – Pere Saló i Manera
Professor associat de dret administratiu a la Universitat de Girona i tècnic d’Administració General de l’Administració local

Font: Wikipedia.

El dret d’aigües català és un patrimoni històric de llarg recorregut i arrelament al país que amb un sentit de pregona continuïtat ha donat resposta a les expectatives de la societat al voltant de temes ineludibles, com ara obrir pous, repartir l’aigua de reg, rentar, abeurar ramats, utilitzar conduccions d’aigua i netejar les séquies, entre tantes altres.

La regulació de les situacions de sequera és un nouvingut a l’ordenament jurídic que ha anat guanyant protagonisme en paral·lel a l’alarma creada per aquesta situació climàtica. L’entorn de legalitat ha avançat notablement d’ençà les inconcretes atribucions atorgades al Govern de l’Estat per l’article 56 de la llei d’aigües de 1985 que el facultaven per adoptar, mitjançant un decret, “les mesures que siguin necessàries”.Llegeix més »

La reserva mínima a mantenir en els embassaments per raons ambientals: un nou instrument de tutela de les aigües superficials – Pablo Herráez
Director de l'Assessoria Jurídica de l'Agència Catalana de l'Aigua

Font: Agència Catalana de l’Aigua

1. Una modificació de la Llei d’Aigües en un Reial decret llei de mesures sobre el mercat energètic

Entre les modificacions legislatives adoptades pel Consell de Ministres mitjançant el Reial decret llei 17/2021, de 14 de setembre, de mesures urgents per mitigar l’impacte de l’escalada de preus del gas natural en els mercats minoristes de gas i electricitat, hi ha una modificació que afecta el text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, per la qual s’addicionen uns paràgrafs a l’apartat 2 de l’art. 55 de l’esmentat text refós, referit a les facultats de l’organisme de conca en relació amb l’aprofitament i el control dels cabals concedits. El Reial decret llei va ser convalidat pel Congrés dels Diputats en la sessió de 14 d’octubre de 2021.Llegeix més »