Recensió de l’obra ‘Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública’, de Juli Ponce Solé – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu. Universitat Autònoma de Barcelona

Si afirmem que recentment ha vist la llum un altre manual de dret administratiu, no faltaríem a la veritat però tampoc l’encertaríem de ple, perquè el Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública (Tirant lo Blanch, 2020), si bé manté en termes generals l’estructura temàtica dels manuals de tota la vida, dona entrada a uns continguts plenament coherents amb els nous models imperants de qualitat i docència universitàries, hereus directes de la necessària posada al dia que, per a les universitats espanyoles, ha suposat el procés d’integració en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), més conegut com a procés de Bolonya.

I no ens hauríem de sorprendre del contingut, si tenim en compte que al seu autor, el Dr. Juli Ponce, l’avala una experiència dilatada com a docent i reconegut investigador, dins i fora de les nostres fronteres, el que li ha permès d’immergir-se, ja des dels inicis de la carrera universitària, en els mètodes pedagògics i docents que han fet fortuna en d’altres països, molt en particular, del model d’ensenyament anglosaxó, el common law, on les diferents branques del dret no es troben parcel·lades asèpticament en compartiments estancs, mercès a l’absència de categoritzacions rígides en excés. Fruit d’aquesta experiència, el Dr. Ponce ha produït seminal works, com els treballs dedicats a la bona administració i el dret a l’habitatge, que han obert camí a investigacions posteriors.Llegeix més »

La Llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura de Catalunya: un pas endavant? (II) Tramitació i contingut de la llei – M. Teresa Vadrí Fortuny
Professora titular de dret administratiu. Facultat de Dret. Universitat de Barcelona

Un duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, al Parc Natural del Cap de Creus / Territori i Sostenibilitat.

A més dels aspectes comentats a l’apunt anterior publicat a l’RCDP blog, tal com vam assenyalar, mereix ser considerada la forma amb què va ser tramitada la llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya. La disposició aprovada finalment va ser el resultat de la tramitació de la proposició de llei -presentada conjuntament pels grups JxCat, ERC, PSC-Units i Catalunya en Comú Podem- i no d’un projecte de llei presentat pel Govern. Tenint en compte els motius que porten a la creació de l’Agència -als quals ens hem anat referint i que coneixem pels antecedents i perquè s’expliciten, de manera més o menys coincident, tant en el preàmbul de la norma com en els debats celebrats al Parlament durant la seva tramitació-, resulta si més no sorprenent que el Govern no tramités la creació de la nova entitat com a projecte de llei. Sobretot si considerem que, com hem assenyalat, la previsió de crear l’Agència estava prevista, tant al Pla de Govern com al Pla normatiu aprovat pel Govern. I sorprèn més encara si es té en compte que, evidentment, era coneguda la complexitat de regular els diferents instruments d’intervenció relatius a la protecció i gestió del patrimoni natural per les diverses variables que hi conflueixen (socials, econòmiques i mediambientals), especialment considerant els diferents actors públics i privats que hi estan implicats. El procediment que ha de ser aplicat en l’elaboració dels avantprojectes de llei permet desenvolupar, com veurem, un conjunt d’actuacions dirigides a garantir la qualitat de la norma que es proposa. En aquest sentit, el rebuig que ha provocat l’aprovació de la llei en una part dels actors implicats (responsables de la gestió dels parcs, sector forestal, sector agrícola, sector ramader, etc.) i la importància de cercar la col·laboració i la concertació amb totes les parts -públiques i privades- per una adequada i efectiva intervenció en el patrimoni natural i la biodiversitat, aconsellaven una especial atenció en el procediment de presa de la decisió. En el desenvolupament de les polítiques públiques ambientals l’aplicació del principi de responsabilitat compartida permet arribar a solucions acceptades que fan possible, al ser-ho, la consecució de l’interès públic perseguit, en aquest cas l’adequada preservació del medi natural. Aquest consens no suposa ni la cessió de qüestions innegociables en relació amb la finalitat d’interès públic que cal preservar (per això cal definir prèviament els objectius i els models d’intervenció) ni traslladar la responsabilitat de la decisió als ciutadans. La responsabilitat correspon als òrgans legitimats per prendre la decisió. És una condició per a la bona governança cercar la col·laboració i evitar així el conflicte ambiental o territorial (vegeu l’Informe del Síndic de Greuges: L’augment dels conflictes ambientals i urbanístics a Catalunya, juny 2018). En aquest sentit, s’imposa la necessitat de fer efectiu el principi de participació i garantir-lo des de les fases prèvies de preparació de la decisió, per mitjà del qual es fa possible un intercanvi fluid d’idees i d’informació entre l’Administració i els ciutadans per arribar a una decisió final de qualitat.Llegeix més »

La ciberseguretat, factor essencial per al teletreball – Oriol Torruella i Torres
Director general de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya

L’escenari del teletreball com a nova forma d’organització
L’organització del treball és un element crucial per a les societats. Constitueix un element que condiciona com les entitats s’estructuren i es relacionen, i genera conseqüències més enllà d’aquestes, per exemple en l’àmbit social (gestió de serveis públics, la conciliació amb la vida personal i familiar, etc.) o en l’àmbit econòmic (promou i afavoreix el consum de determinats productes o serveis vers d’altres). En la forma d’organització del treball, han resultat històricament rellevants els avenços tecnològics i les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) han pres un paper clau en l’actual societat digital.Llegeix més »

La Llei 5/2020, 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient: algunes reflexions des de la tècnica normativa – Irene Araguàs Galcerà
Professora lectora de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

El 30 d’abril de 2020 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Llei 4/2020, de 29 d’abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020, i la corresponent Llei de mesures, o “d’acompanyament”: la Llei 5/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient (tot i que el preàmbul assenyala, erròniament, que aquesta norma s’emmarca en el context de la pròrroga dels pressupostos de 2017).

La flamant Llei 5/2020 s’organitza en cinc parts en funció de l’àmbit material: (i) la part primera, relativa a les mesures fiscals; (ii) la part segona, relativa a les mesures financeres; (iii) la part tercera, relativa a les mesures en l’àmbit del sector públic; (iv) la part quarta, relativa a les mesures administratives; i (v) la part final, que conté les disposicions addicionals, transitòries i derogatòries.Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘Mejora de la regulación, lobbies y huella normativa. Un análisis empírico’, de Juli Ponce Solé – Maur Diaz Jover
Docent i investigador en formació predoctoral a la Facultat de Dret de la UB

Juli PonceEl professor Juli Ponce Solé, catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Barcelona, ens presenta en la monografia Mejora de la regulación, lobbies y huella normativa. Un anàlisis empírico (València, Tirant lo Blanch, 2019, 216 pàgines, ISBN 978-84-1313-003-3) un tema d’especial transcendència en el procés d’elaboració de normes jurídiques: la influència que els lobbies poden arribar a exercir per tal d’integrar les seves preferències i voluntats. Una influència exercida d’una manera pretesament informal, fora dels canals convencionals.

L’origen de l’obra es troba en una recerca encarregada per l’Oficina Antifrau de Catalunya l’any 2017, la qual va ser objecte de desenvolupament amb anàlisis de nous casos i reflexions posteriors.

L’autor ha dedicat, com és sabut, bona part de la seva carrera acadèmica a l’estudi dels principis i els drets que regeixen en l’actuació de les administracions públiques, com ara el bon govern o el dret a una bona administració. Amb aquesta darrera monografia nodreix aquesta línia d’estudi des d’una nova perspectiva, posant en evidència una sèrie de debilitats que, en matèria de transparència, es fan presents en l’exercici de la potestat reglamentària. En aquesta obra afegeix un nou element en relació amb la millora de la regulació i el desenvolupament de funcions administratives.Llegeix més »