Discurs del rei Felip VI el 3 d’octubre de 2017. Font: Casa Real
La Constitució espanyola (CE) regula el referendament dels actes del rei de manera imperativa: “seran sempre subjectes a referendament”, indica l’article 56.3. Amb l’excepció dels actes propis de l’organització de la Casa reial (art. 65.2 CE), tots els actes del rei han de ser referendats pel president del Govern, pel president del Congrés o per un ministre (art. 64 CE), i la responsabilitat de l’acte l’ha d’assumir qui el referendi. La forma d’expressar-se de la Constitució, que no dona lloc a la possibilitat que un acte del rei no sigui referendat, es deu a la naturalesa dels actes reials, que, en una monarquia parlamentària com la que preveu la Constitució, només poden ser actes deguts, sense poder material i únicament amb valor simbòlic.
El dijous 30 de maig es va organitzar a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) una taula rodona sobre els reptes actuals i futurs de la Unió Europea en el context de les eleccions al Parlament Europeu. La va organitzar l’Institut d’Estudis Europeus, l’associació AmicsUAB, el Centre de Documentació Europea de la UAB i l’ICAB. Els ponents van ser Josep Maria de Dios, director de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB; Ana Mar Fernández Pasarín, responsable de la Càtedra Jean Monnet en Polítiques Europees de la UAB, i Núria González Campañá, membre de la Càtedra Jean Monnet en Democràcia Constitucional Europea de la UB.
La taula rodona va anar precedida d’unes paraules de benvinguda de la Sra. Rosa Isabel Peña Sastre, diputada de la Junta de Govern de l’ICAB; la Dra. Susanna Baqué, presidenta d’AmicsUAB, i del Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB. Les seves intervencions breus van recordar-nos les eleccions al Parlament Europeu, que mostren una gran incertesa pel que fa a les possibles perspectives de futur, perquè pot haver-hi un canvi en les polítiques de la Unió Europea que depèn de si hi ha unes majories o unes altres com a resultat de les eleccions. Es va destacar que un dels temes de la pròxima legislatura seria la transició ecològica, perquè hi ha partits en auge que hi estan en contra i, per tant, haurem d’estar pendents del que vagi passant sobre aquesta qüestió. Després d’aquestes paraules de benvinguda, va començar la taula rodona amb la intervenció del director de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB, el Dr. Josep Maria de Dios.Llegeix més »
Dijous passat 9 de maig va tenir lloc a la Sala de Lectura de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un acte en commemoració del 75è aniversari de la Llei fonamental per a la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949, també coneguda com a Llei fonamental de Bonn o, simplement, com la Constitució d’Alemanya de 1949. Aquest acte va ser organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en virtut del conveni de col·laboració existent entre totes dues entitats i en el marc de les sessions de l’Espai de reflexió.
Va ser moderador de l’acte el catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch i van participar-hi Cristina Vallejo, advocada i secretària de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort; Dirk Rotenberg, cònsol general d’Alemanya a Barcelona; Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), i Alba Ródenas, advocada i presidenta de la Secció de Dret Internacional i de la Unió Europea de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Entre els assistents hi havia els cònsols de la República Txeca, de l’Uruguai i d’El Salvador, així com representants de col·legis professionals, professors universitaris i públic en general.
¿A quiénes se vacuna en España? el Consejo interterritorial propone (obligatoriamente)… En España los elementos básicos de quiénes son vacunados frente a la COVID-19 se deciden por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. En septiembre de 2020 se decidió una única Estrategia de vacunación frente al COVID-19 en España. Dicho documento se va actualizando y establece los “Grupos de población y tipo de vacuna a administrar”. A saber: Grupo 1. Residentes y personal sanitario y sociosanitario que trabaja en centros de mayores y de atención a grandes dependientes; Grupo 2. Personal de primera línea en el ámbito sanitario y sociosanitario; Grupo 3. Otro personal sanitario y sociosanitario y trabajadores de instituciones penitenciarias; Grupo 4. Grandes dependientes que no estén actualmente institucionalizadas; Grupo 5. Personas vulnerables por su edad, no residentes de centros de mayores, según franjas de edades (más de 80, más de 70 y más de 60; Grupo 6. Colectivos en activo con una función esencial para la sociedad (Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, Emergencias y Fuerzas Armadas, docentes no universitarios; Grupo 7. Menores de 60 años con condiciones de riesgo alto. A partir de ahí se incluyen franjas de edad (56-59 años, 44-55).Llegeix més »
Els passats 8 i 9 d’octubre de 2020 la Comissió de Venècia, organisme consultiu del Consell d’Europa al servei de la democràcia mitjançant el dret, va aprovar el document Directrius revisades sobre la celebració de referèndums CDL-AD(2020)03. Aquest document suposa una revisió i una actualització del Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums que la mateixa Comissió de Venècia havia aprovat l’any 2007 CDL-AD(2007)008rev-cor. En el present article es pretén exposar els punts més rellevants de la posició de la Comissió de Venècia sobre la institució del referèndum i fer una consideració final a propòsit de la seva repercussió a Espanya i a Catalunya en l’actual context constitucional i polític.Llegeix més »
