El risc operacional com a element central del contracte de concessió de serveis – Josep Ramon Fuentes i Gasó
Professor titular de Dret Administratiu, Universitat Rovira i Virgili. Director de la càtedra d’Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martin

Autor: Àlex Losada amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Un dels canvis més importants que va produir la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, i la seva transposició al dret espanyol a través de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (d’ara endavant, LCSP) va ser en matèria de concessió de serveis[i]. Aquest tema va passar de ser estudiat des del punt de vista del seu objecte –la prestació d’un servei públic– o des de la remuneració que rep el contractista –si rep pagaments directes dels usuaris del servei o de l’Administració– per a ser analitzat des de la perspectiva de si el contractista assumeix o no el seu risc operacional (Fuentes i Gasó, 2022, p. 124). Això va comportar que el concepte de servei públic perdés rellevància a l’hora de classificar un contracte com a una concessió administrativa, tot i que, en general, aquest concepte ja havia començat a “quedarse obsoleto con la entrada de España en la UE y los aires de liberalización en la prestación de servicios que se empiezan a plasmar desde la segunda mitad de los años 80” (González Ríos, 2018, p. 26-27).Llegeix més »

Avançament de continguts del número 65 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els reptes de l’ocupació pública

Logotip Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 65 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 11 articles acadèmics, sis dels quals inclosos en una secció monogràfica dedicada als reptes de l’ocupació pública. Són contribucions a càrrec de professors i persones expertes en dret administratiu, funció pública, recursos humans, dret del treball, dret públic i dret administratiu comparat. La coordinadora de la secció, la professora agregada Serra Húnter de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i secretària del Comitè Editorial de l’RCDP, Clara I. Velasco Rico, signa la introducció. En les seves paraules, “la gestió de la pandèmia i de la postpandèmia ha posat de manifest o ha fet aflorar determinades mancances, algunes d’històriques, en el funcionament de les administracions públiques relacionades amb el personal al seu servei. Cal entomar aquestes deficiències per garantir una gestió dels serveis públics en harmonia amb els principis constitucionals i legals que la inspiren”.

L’objectiu del nou número de la Revista és fer una radiografia de la situació actual de l’ocupació pública a Catalunya i l’Estat espanyol, especialment després de les importants novetats legislatives que s’han produït en els darrers temps amb l’objectiu, molt principalment, de reduir la temporalitat. L’aproximació abraça des de l’accés a la funció pública fins al paper de la direcció pública professionalitzada, tracta sobre els empleats públics als petits municipis, el règim jurídic dels secretaris i interventors municipals o una aproximació des del Regne Unit que analitza el Civil Service britànic. Per Velasco, “les contribucions que conté el monogràfic sobre els reptes de l’ocupació pública ofereixen propostes valuoses i interessants per encarar les dinàmiques veritablement complexes que té per davant l’Administració”.

El número 65 també posa a l’abast dels lectors un dossier documental associat a la secció monogràfica amb abundant normativa catalana, estatal i europea, jurisprudència, bibliografia i altres recursos d’interès. La recopilació ha anat a càrrec de la professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona, Verónica Yazmín García Morales.Llegeix més »

La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora de l’any 2021 – Mercè Grau i Bonàs
Lletrada responsable de l’Àmbit Doctrinal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el president, els membres i la secretària general de la Comissió Jurídica Assessora, en l’acte de presa de possessió dels nous membres el 17 de maig de 2022.

La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora corresponent a l’any 2021 dona raó de l’actuació portada a terme aquest any per la institució en els àmbits que li són propis, determinats per la seva normativa reguladora (articles 8 i 9 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió).

La presentació d’aquesta Memòria al Govern s’ha fet al Palau de la Generalitat el 17 d’octubre de 2022 juntament amb l’acte de commemoració del 90è aniversari de la creació de la Comissió Jurídica Assessora pel Govern de la Generalitat presidida per Francesc Macià, per un decret de 24 d’octubre de 1932.Llegeix més »

El régimen jurídico de las plataformas de contratación en España – Javier Miranzo Díaz
Profesor ayudante doctor de Derecho Administrativo. Universidad de Castilla-La Mancha

Aunque la contratación electrónica y el uso de plataformas de contratación[i] ya viene impulsándose desde anteriores legislaciones, lo cierto es que su impulso definitivo se produjo con la aprobación del paquete de directivas de 2014 (Valero Torrijos, 2015, p. 29), que junto con su transposición por la Ley de Contratos del Sector Público (LCSP) conforman el marco jurídico principal actual de la contratación electrónica (Moreno Molina, 2014, p. 19). Sin embargo, desde hace años, y a pesar de los desarrollos normativos, existe una cierta incertidumbre, o al menos un debate jurídico, sobre el régimen jurídico aplicable a plataformas de contratación (Gimeno Feliú, 2020, p. 313).

Especialmente, persisten ciertas dudas sobre: (1) los límites competenciales en el desarrollo de estas plataformas, y (2) la conformidad con el derecho europeo de la competencia de un sistema de cesión de plataformas públicas de forma gratuita entre Administraciones.Llegeix més »

El conflicte de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona arran dels pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem – Alexandre Peñalver i Cabré
Professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

" "
Autor: Gavin Behrens (CC BY-NC-ND 2.0)

El maig passat el Tribunal Suprem (TS) va desestimar un incident de nul·litat contra quatre sentències seves del novembre del 2019 que van anul·lar quatre sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2016 havien declarat contrari a l’ordenament jurídic i anul·lat l’acord del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de 6 de novembre de 2012 que va aprovar: a) l’establiment i la prestació del servei del cicle integral de l’aigua; b) l’establiment del sistema de gestió d’aquest servei públic mitjançant una societat de capital social mixta sota la modalitat de conveni amb societat existent; c) els estatuts d’aquesta nova societat d’economia mixta “Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, Societat Anònima” (Aigües de Barcelona, SEM), i d) el Conveni subscrit per l’AMB i la Societat General d’Aigües de Barcelona, SA (SGAB). Llegeix més »