Progressos en la protecció de les persones informants a Catalunya. L’activitat de l’Oficina Antifrau de Catalunya – Lourdes Parramon i Àlex Madariaga
Cap de l’Àrea de Relacions Institucionals, Visibilitat i Participació, i cap de la Unitat de protecció de les persones informants

Font: Oficina Antifrau de Catalunya

Proporcionar alternatives segures al silenci és el moll de l’os del nou marc normatiu per aconseguir que aflorin conductes que lesionen o amenacen l’interès públic. No és sobrer recordar que el propòsit d’aquest nou marc normatiu –que enceta la Directiva 1937/2019, de 23 d’octubre de 2019, i que la Llei 2/2023, de 20 de febrer, incorpora al nostre ordenament– és doble. Hi ha un primer argument utilitarista: millorar la detecció per lluitar contra la impunitat. El segon és deontològic: la denúncia constitueix un dret vinculat a la qualitat de la democràcia, amb el benentès que només una ciutadania ben informada pot participar degudament en els afers públics. En aquest sentit, és il·lustrativa la sentència Halet contra Luxemburg, de 14 de febrer de 2023, del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el cas Luxleaks amb relació als tax rulings ­–el règim privilegiat de tributació pactat entre el Gran Ducat de Luxemburg i més de 300 multinacionals, amb la col·laboració de Price Waterhouse Coupers (PWC) i altres Big Four–. L’alt tribunal determina que la condemna inicial per vulneració de la confidencialitat d’un empleat de la consultora PWC, que va revelar públicament les fórmules d’enginyeria fiscal a què recorria la seva empresa, restringeix la seva llibertat d’expressió, i que la informació alliberada, que posa sobre la taula el debat ciutadà sobre la fiscalitat transnacional “a mida”, té un interès públic evident.

Llegeix més »

Un cert esperit neonoucentista. A propòsit de les jornades de la setmana del “bon govern” (del 10 al 14 de juny del 2024) – David Martínez Fiol
Professor lector del Departament d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona

Logo Open Government week
Font: Open Government Partnership

La setmana dedicada al “govern obert” o “bon govern” que va tenir lloc del dilluns 10 al divendres 14 de juny del 2024 va tenir, des del meu punt de vista d’historiador, múltiples reminiscències del que a principis del segle XX es va conèixer com l’estil noucentista. Però aquest estil no feia referència exclusivament a una moda artística, sinó que anava acompanyat de tot un discurs sobre la moralitat política i la consciència ciutadana que, sobretot, pretenia distingir entre una Espanya corrupta, endarrerida i moralment carrinclona i una Catalunya moderna, avançada i dinàmica, però sobretot honesta. Aquest joc d’imatges convertí Eugeni d’Ors en el seu intel·lectual de capçalera i, dins del terreny institucional, l’eficàcia administrativa i de “bon govern” es va evidenciar (més en el discurs que no pas en la realitat) en la tasca de govern de la Diputació de Barcelona, primer, i en la de la Mancomunitat, tot seguit. Llegeix més »

Ressenya de la taula rodona “Percepció i avaluació de la corrupció. Dimensió comparada – On som?” – David Martínez Fiol
Professor lector del Departament d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona

Seu de l'Oficina d'Atenció Ciutadana
Font: Oficina Antifrau de Catalunya

La presentació de l’acte el passat 29 d’abril a Barcelona va ser a càrrec d’Olinda Anía, directora adjunta de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), la qual, d’entrada, va definir la corrupció com un fenomen nociu que impacta en el conjunt de les institucions, tant públiques com privades, tot i que el comú de la gent identifica la major part dels actes de corrupció com a propis de l’espai o àmbit públic. Tanmateix, va afegir un aspecte de caràcter metodològic segons el qual va afirmar que la corrupció és un fenomen no mesurable. En tot cas, creu que quan parlem de corrupció no parlem d’actes factuals concrets, sinó de la percepció que en té el conjunt de la societat. Així, en un esforç de quantificació del que ella mateixa va definir com una percepció, ens va assenyalar que, a Catalunya, segons el Baròmetre 2022 de l’OAC, un 80 % de la població enquestada tenia la percepció que hi ha bastanta o molta corrupció; una xifra molt elevada que indica fins a quin punt les persones físiques entenen que la corrupció és un mal extraordinàriament extens i que creuen que es concentra en el sector de l’urbanisme i les polítiques públiques, uns termes que la directora adjunta de l’OAC va identificar amb l’obra pública.

Llegeix més »

Comentari del llibre Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa contemporánea, de Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals (eds.) – Damià del Clot
Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

La transparència i el secret són les dues cares d’una mateixa moneda. Posats a participar en el joc de les metàfores, aquesta moneda seria el poder. De les moltes formes en què ha estat definit el poder –de Weber a Dahl passant per Bachrach i Baratz– l’obra coral signada per Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals ens proposa, ja d’entrada, consignar-lo des d’una doble vessant no necessàriament excloent, però que amara tot el llibre: la transparència i l’encobriment. Les diferents formes de representació d’aquest binomi són una de les raons de ser del llibre. Al llarg de les pàgines de Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa Contemporánea (Comares, 2022), el lector s’enfronta amb un seguit de capítols on es parla de l’Estat. Però quin Estat? Aquesta és una de les moltes preguntes que el lector decidit a penetrar en una obra que suma política, història, sociologia i dret es formularà. Sense afany de respondre-la, sí que proposarem algunes pistes amb la voluntat d’oferir-ne un breu tast.Llegeix més »

Una aproximació a la gestió de la integritat institucional. Cas Ciutat Vella – Òscar Roca Safont
Director de Prevenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya

Detall de la façana de la seu del districte de Ciutat Vella a Barcelona. Font: Google View

Idea: totes les administracions públiques desenvolupen activitats amb potencial risc per a la integritat. L’exercici de potestats públiques (urbanístiques, d’autorització…) és irrenunciable i no pot ser traslladat a un tercer. Els riscos associats a aquestes activitats han de ser adequadament gestionats.

No ha estat fins la tardor del 2022 que els tribunals s’han pronunciat sobre un cas de corrupció urbanística que va tenir lloc a Barcelona, en el districte de Ciutat Vella, en els anys 2008 i 2009.[i] Les condemnes afecten disset d’un total de vint-i-tres acusats, entre els quals diverses persones funcionàries de l’Ajuntament implicades en major o menor mesura en una trama per obtenir il·legalment llicències d’explotació de pisos turístics.

Com un pronunciament judicial d’aquesta naturalesa afecta les administracions públiques en què presten serveis algunes de les persones condemnades? És responsable confiar en el fet que això no tornarà a passar tenint en compte que, en definitiva, sempre hi pot haver alguna “poma podrida”? Es pot fer alguna cosa des dels poders públics per prevenir la corrupció?Llegeix més »