L’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública (I) – Jordi Foz Dalmau

estrategia_anitcorrupcio_quadrada_500px.jpgIntroducció
La manca de confiança en les institucions, sobretot per sota d’un determinat llindar, no és innòcua per al bon funcionament de les institucions públiques. Tot el contrari, és un fre per a la qualitat de la nostra democràcia, per a l’estat del benestar i per a la justícia social. Per això ens cal apostar decididament per la qualitat institucional i impulsar polítiques públiques per assolir-la de forma decidida i continuada en el temps.Read More »

Publicació de ‘Compliance e integridad en el sector público’. Una visió àmplia des de la perspectiva del dret administratiu – Joan Amenós Álamo

llibre_CastilloBlanco_blog_500pxL’enfocament de la corrupció des del punt de vista del dret administratiu ha generat darrerament un bon nombre d’estudis. Per exemple, l’anàlisi de la transparència o del bon govern com a autèntics sèsams que obren el cofre de les solucions del problema. Altres vegades, com és el cas del llibre dirigit per Betancor (2017),(1) els investigadors se centren en la corrupció i en les seves diverses manifestacions. En el llibre que avui presentem —Compliance e integridad en el sector público—,(2) el professor Federico A. Castillo Blanco coordina un grapat de treballs que combinen l’examen del fenomen, la seva catalogació jurídica i l’aportació de solucions (i que s’articulen dins del Projecte I+D DER2016-79920-R “La lucha por la ética y contra la corrupción: empleo y contratación del sector público, urbanismo y actividad de fomento de los poderes locales”).Read More »

Gürtel, la corrupció infinita – Joan J. Queralt

Fa uns dies la secció segona de la Audiència Nacional (AN) va dictar una sentència de quasi mil set-cents folis sobre una part de la gegantina trama Gürtel, coneguda com a Gürtel I Època (1999-2005). Cal situar-la en el seu context.

En portem tres peces jutjades: els Vestits de Camps, on l’expresident valencià va ser absolt per un jurat popular -detall no menor-, el cas Fitur, ja tancat i amb els seus condemnats entrant ja a presó (altres com Correa, no en surten més que per declarar en els judicis) i el cas del finançament electoral del PP valencià, pendent de sentència en primera instància.

Enfilant ja el judici oral o encara en instrucció queden: Els papers de Bárcenas -per fi sabrem qui és “M. Rajoy”?-, la Visita del Papa a València i el 3% de Bárcenas. Resten també les prevaricacions en l’adjudicació d’obra pública a València amb Correa i el seu conglomerat. Una altra gran peça és la dita Gürtel II Època, que inclou el significativament etiquetat pelotazo de Arganda. Encara més: les contractacions a Xerès, les d’AENA i les de Boadilla del Monte, aquesta amb el PP acusat també de lucre. Una informació amb més detall es pot trobar a Confilegal.

Com es veu aquest sintètic relat de processos judicials, alguns ja amb condemnes en compliment amb penes gens suaus, ofereix un panorama de corrupció sistèmica. Segons el relat de la sentència coneguda el dia 24 de maig, el PP ha esdevingut un partit enganxat a la seva caixa B. Així ha comprat voluntats, ha venut les seves i s’han enriquit personalment militants, mitjancers i el mateix partit, i, en fi, ha pres part a les conteses electorals dopat econòmicament, adulterant el joc net.

En aquest estat de coses, és legítim demanar per què la sentència és un símptoma i no un remei. No és un remei contra la corrupció, atès el volum de xifra negra d’aquest fenomen politicodelinqüencial, i la resposta penal, a la qual sorprenentment els corruptes fien el seu futur, és tardana, parcial i molts cops, per carències i defectes en la tramitació, notablement benigna.Read More »

La lluita eficaç contra la corrupció pública mitjançant els organismes especialitzats.  Quin paper hauria de correspondre a l’Oficina Antifrau? – Òscar Capdeferro Villagrasa

 

06Aquesta entrada del blog posa de manifest la importància de millorar la lluita contra la corrupció pública i presenta alguna de les principals idees exposades en un article publicat al número 53 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) sobre aquest tema, centrat en els organismes especialitzats en la lluita contra la corrupció, com és, en el nostre país, l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Tal com diu Adolf Tobeña (Neurología de la maldad, 2017), d’acord amb diversos estudis duts a terme per psicòlegs socials es pot afirmar que la gran majoria de les persones d’una societat estarà disposada a participar en pràctiques de corrupció quan això els resulti favorable.   Evidentment, s’ha demostrat que hi ha persones que sempre respectaran les regles i actuaran de forma prosocial i irreprotxable i d’altres que sistemàticament les ignoraran. Tot i això, el grup majoritari, que estaria al voltant del 65% de la població, analitzarà el context en el qual ha d’actuar per decidir si vol participar en pràctiques corruptes o bé prefereix eludir-les.  En concret, ponderarà la permissivitat, les possibilitats i els beneficis de la corrupció: és un fenomen estès en què sembla que molta gent participa i ningú és mai sancionat? Són molt més elevats els beneficis potencials que la probabilitat de ser castigat?

Quan els beneficis superen amb escreix els riscos de ser descobert i sancionat, i a més resulta relativament senzill corrompre o ser corromput, la corrupció s’estendrà.  Per contra, quan una societat és capaç de dotar-se d’instruments i mitjans suficients en nombre i efectivitat per tal d’evitar, detectar i, si escau, castigar la corrupció, el nivell de corrupció en aquella societat tendirà a disminuir.Read More »

Lectura de la tesi “El Derecho administrativo y la prevención de la corrupción urbanística”, per Òscar Capdeferro

El passat dia 10 de juliol de 2015, el doctorand Oscar Capdeferro Villagrasa va llegir a la Universitat de Barcelona la seva tesi doctoral titulada “El Derecho administrativo y la prevención de la corrupción urbanística” (dirigida pel prof. Juli Ponce Solé i tutoritzada pel prof. José Esteve Pardo), davant un tribunal format pels profs. Joaquim Tornos Mas (Universitat de Barcelona), Manuel Villoria Mendieta (Universidad Rey Juan Carlos ) i Maria De Benedetto (Università degli Studi Roma Tre). A continuació, l’autor de la tesi ens presenta en una breu nota el seu estudi.

L’objecte d’estudi de la meva tesi ha estat la corrupció pública que ha tingut lloc a l’urbanisme contemporani al conjunt de l’Estat espanyol, des de la dècada de 1950 fins a l’actualitat. A falta d’un concepte clar de “corrupció” al Dret o a la doctrina, ha calgut l’elaboració d’un terme de treball. A efectes del meu estudi, s’entén que hi ha corrupció urbanística quan un subjecte que exerceix funcions (públiques) urbanístiques sol·licita, accepta o es proporciona un benefici indegut, per a ell mateix o per a tercers, ja sigui directament o indirectament, servint-se intencionalment del seu càrrec o les seves funcions (públiques i urbanístiques) en profit particular i obviant l’interès general degut.Read More »