Gràcies a la judicialització constitucional i internacional de la seva tutela, els drets processals bàsics han deixat de ser meres proclamacions retòriques o simples principis programàtics, per convertir-se en drets exigibles com a garanties fonamentals. En aquest context, des d’una perspectiva processal, és obligat portar a col·lació dues garanties processals bàsiques: el dret fonamental a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE) i el dret a un procés amb totes les garanties (art. 24.2 CE), que apareixen “connectades” mitjançant la prohibició d’indefensió (dret de defensa).
Un dret, el de defensa, que en la seva dimensió material (dret de què gaudeix tota persona, per ser subjecte de drets normativament fixats, amb vista a participar de la dialèctica processal i influir en la formació del convenciment judicial) apareix consagrat com a inviolable en tots els estats i graus del procés, com a cara positiva de la prohibició d’indefensió (art. 24.1 CE), i com una d’aquelles garanties que gaudeixen de l’aixopluc del mantell protector del dret a un procés amb totes les garanties (art. 24.2 CE). A més, pel que fa a la seva dimensió formal o instrumental (exercici del dret de defensa comptant amb l’assistència lletrada), també gaudeix de rellevància constitucional expressa al paràgraf segon del nostre text constitucional de 1978 (dret de defensa i a l’assistència lletrada).
Este es un breve comentario sobre un tema por desgracia demasiado conocido como es la crisis de credibilidad y de confianza en la Ley, y sobre algunos instrumentos orientados a remediarla.
Sin duda alguna lo que está pasando actualmente en el mundo es un evento sin precedentes. Nunca habíamos estado tan interconectados y habíamos sido tan interdependientes. El virus SARS CoV-2 y la enfermedad que genera, la COVID-19, definitivamente están hechos para la sociedad actual. Es un virus muy eficiente en su capacidad de supervivencia y contagio.