Reflexions generals sobre la Llei orgànica 5/2024, d’11 de novembre, del dret de defensa – David Vallespín Pérez
Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona

Font: pexels.com

Gràcies a la judicialització constitucional i internacional de la seva tutela, els drets processals bàsics han deixat de ser meres proclamacions retòriques o simples principis programàtics, per convertir-se en drets exigibles com a garanties fonamentals. En aquest context, des d’una perspectiva processal, és obligat portar a col·lació dues garanties processals bàsiques: el dret fonamental a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE) i el dret a un procés amb totes les garanties (art. 24.2 CE), que apareixen “connectades” mitjançant la prohibició d’indefensió (dret de defensa).

Un dret, el de defensa, que en la seva dimensió material (dret de què gaudeix tota persona, per ser subjecte de drets normativament fixats, amb vista a participar de la dialèctica processal i influir en la formació del convenciment judicial) apareix consagrat com a inviolable en tots els estats i graus del procés, com a cara positiva de la prohibició d’indefensió (art. 24.1 CE), i com una d’aquelles garanties que gaudeixen de l’aixopluc del mantell protector del dret a un procés amb totes les garanties (art. 24.2 CE). A més, pel que fa a la seva dimensió formal o instrumental (exercici del dret de defensa comptant amb l’assistència lletrada), també gaudeix de rellevància constitucional expressa al paràgraf segon del nostre text constitucional de 1978 (dret de defensa i a l’assistència lletrada).

Llegeix més »

La crisis de credibilidad y de confianza en la ley ¿es la crisis del estado de derecho? – Dolors Canals i Ametller
Profesora titular de Derecho Administrativo de la Universitat de Girona

Este es un breve comentario sobre un tema por desgracia demasiado conocido como es la crisis de credibilidad y de confianza en la Ley, y sobre algunos instrumentos orientados a remediarla.

Ambas cualidades inseparables, credibilidad y confianza, vienen a certificar el valor constitucional de la seguridad jurídica, uno de los fundamentos básicos del Estado de Derecho. De ahí que la pérdida de ambas por parte de la ciudadanía conlleve el riesgo de una crisis del modelo de Estado contemporáneo; un modelo, por otra parte, cuya protección es un objetivo prioritario para las instituciones europeas. Su garantía efectiva es hoy día una exigencia indispensable para la recepción de los fondos europeos Next Generation EU (Reglamento UE 2021/241, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de febrero de 2021, por el que se establece el Mecanismo de Recuperación y Resiliencia). En esta línea, la Comisión Europea inició en 2020 la elaboración de una serie de informes sobre la situación del Estado de Derecho en cada uno de los Estados miembros, cuyos resultados no son del todo satisfactorios.Llegeix més »

La pandemia, el constitucionalismo y los derechos, con especial referencia a México – Víctor Collí Ek
Profesor de derecho constitucional en la Universidad Autónoma de Campeche

Sin duda alguna lo que está pasando actualmente en el mundo es un evento sin precedentes. Nunca habíamos estado tan interconectados y habíamos sido tan interdependientes. El virus SARS CoV-2 y la enfermedad que genera, la COVID-19, definitivamente están hechos para la sociedad actual. Es un virus muy eficiente en su capacidad de supervivencia y contagio.

El estado de cosas actual indudablemente provoca nuestra reacción instintiva a la desesperación y los actos que esto genera, pero —como siempre nos han recomendado— no hay que perder la calma, como personas y como sociedad. Hay que parar un momento, observar y tener una idea clara de cómo estamos, qué tenemos, qué necesitamos. Esto es especialmente importante cuando hablamos de respetar la dignidad humana.Llegeix més »