El més llegit de 2025 a l’RCDP blog

Al llarg del 2025 hem publicat un total de 44 apunts al Blog de la Revista Catalana de Dret Públic, amb 43.914 visites i 27.724 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (81 % del total). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos, n’hi ha tres que corresponen a anys anteriors, signats respectivament per Lorenzo Cotino, Elisa Llop Cardenal i Susana Eva Franco Escobar.

Si ens fixem només en els apunts publicats el 2025, els 10 més llegits han estat els següents:

El nou règim de pagaments menors previst al Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública – Alexandre Hernández Ossó i Andrea Pey Rubio

¿Funcionarios fijos por arte de sentencia? No, gracias! – Marcos Peña Molina

¿Por qué no tenemos una mejor gestión pública? Algunas reflexiones una década después de la aprobación de la legislación de transparencia y buen gobierno – Juli Ponce Solé

El levantamiento de la prohibición de acción directa y el pago directo a subcontratistas en Cataluña – Francisco Javier Vázquez Matilla

La protecció penal i administrativa dels gats comunitaris – Maria Marquès-Banqué

Intel·ligència artificial i contractació pública: oportunitats per a una gestió més eficient – Xevi López Cadena

Nous avenços (normatius) de la mediació administrativa – Xavier Bernadí Gil

Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals: una perspectiva ciutadana i administrativa – Yvonne Niño i Iris Favà

L’exclusió de la recerca científica de l’àmbit d’aplicació del Reglament d’intel·ligència artificial. Un benefici per a la recerca científica? – Ruben Ortiz Uroz

La buena administración y su proyección en la jurisprudencia – Miguel Pardo Castillo

Durant el 2025 alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la contractació pública, l’accés i el règim del funcionariat, la gestió pública i la transparència, el pagament directe a subcontractistes, el dret animal, la mediació administrativa, la regulació de la intel·ligència artificial i la bona administració, entre d’altres.

Aquest nou any esperem seguir publicant apunts d’actualitat que aportin una reflexió al debat sobre qüestions actuals vinculades al dret públic català, espanyol i europeu. Esperem comptar novament amb tots vosaltres.

Intel·ligència artificial i contractació pública: oportunitats per a una gestió més eficient – Xevi López Cadena
Consultor del sector públic en contractació pública

Foto descriptiva da la intel·ligència artificial
Font: commons wikimedia.org

Durant dècades, parlar de digitalització a l’Administració pública era, bàsicament, parlar de tramitació electrònica. Crec que durant aquest lapse de temps s’ha dedicat un esforç ingent a traslladar els vells processos basats en paper cap a formularis web i PDF. Hem creat seus electròniques, registres telemàtics i sistemes de notificació. No ens enganyem: ha estat un pas necessari que ha aportat eficiència i traçabilitat.

Tanmateix, en essència i a grans trets, sovint només hem aconseguit ser burocràticament més ràpids. El procés subjacent, la lògica de l’expedient, ha romàs gairebé intacte.

La veritable revolució, la que està començant a transformar no només la velocitat sinó la “intel·ligència” de la gestió pública, no rau en els formularis. Rau en les dades. I més concretament, en l’aplicació de la intel·ligència artificial (d’ara endavant, IA) a la sala de màquines de l’Administració: la contractació pública.[i]

Llegeix més »

El nou règim de pagaments menors previst al Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública – Alexandre Hernández Ossó i Andrea Pey Rubio
Director G.O. Jurídic-Contractual de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Oberta de Catalunya i professor associat de la Universitat de Barcelona, i advocada i responsable tècnic jurídic-contractual de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Oberta de Catalunya

Font: Pexels

1. Introducció

L’objectiu del contracte menor és proporcionar un procediment àgil i senzill per a la contractació de prestacions de quantia baixa. Tanmateix, l’experiència ha evidenciat que, en diverses ocasions, aquesta figura s’ha utilitzat de manera inadequada, alterant-ne la naturalesa i la finalitat.

Per aquest motiu, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), va incorporar canvis importants en la regulació, que parteixen de la clara desconfiança del legislador cap als òrgans gestors[i] i que van suposar un augment de la complexitat normativa, cosa que, en ocasions, va generar inseguretat jurídica. Això va obligar a introduir-hi modificacions successives per intentar resoldre –amb més o menys èxit– els problemes interpretatius derivats de la manca de claredat del règim aplicable a aquest mecanisme contractual.Llegeix més »

¿Por qué no tenemos una mejor gestión pública? Algunas reflexiones una década después de la aprobación de la legislación de transparencia y buen gobierno – Juli Ponce Solé
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona

Mapa del European Quality of Government Index de satisfacción con la gestión pública.
Fuente: Charron, Nicholas, Lapuente, Victor, y Bauhr, Monika. (2024). The Geography of Quality of Government in Europe. Subnational variations in the 2024 European Quality of Government Index and Comparison with Previous Rounds. QoG Working Paper Series, 2024:2. Department of Political Science, University of Gothenburg.

Empezaré este apunte con tres afirmaciones que derivan de mi artículo, recientemente publicado en el número 69 de la Revista Catalana de Dret Públic, “La bona administració i el bon govern a la Llei 19/2014 una dècada després de la seva aprovació: un canvi de paradigma encara ajornat a Catalunya”. Espero que estas afirmaciones atraigan su atención y les animen a consultarlo directamente, pues allí encontrarán muchos más datos, argumentos y, sobre todo, propuestas operativas concretas.

Llegeix més »

Algunes mesures per afrontar el desafiament d’un canvi de paradigma en la gestió de les aigües continentals – Anna Pallarès Serrano
Professora titular de Dret Administratiu de la Universitat Rovira i Virgili

En la gestió de les aigües continentals, la realitat, les prediccions de canvi climàtic i la normativa recent –l’article 19 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica (LCCTE), i les Orientaciones estratégicas sobre agua y cambio climático– ens demostren que existeix la necessitat d’un canvi de model que s’ha d’afrontar amb valentia i sense demores.

Diferents demarcacions hidrogràfiques de l’Estat espanyol –com ara el Guadalquivir, les conques internes de Catalunya i el Guadiana, entre d’altres–, fa anys que es troben en situació de gran estrès hídric.Llegeix més »