Què és i què fa l’Administració Oberta de Catalunya?
L’Administració Oberta de Catalunya és un consorci format per la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret en representació de les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments).
L’AOC ofereix serveis als ens que integren el sector públic de Catalunya definit a l’article 2.1 de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya (article 7 dels Estatuts). Parlant en xifres, presta serveis a 2.250 ens del sector públic entre els quals hi ha totes les administracions locals, tots els ens del sector públic de la Generalitat, universitats i ens parlamentaris i més de 1.000 altres ens públics com consorcis, entitats municipals descentralitzades, etc.Llegeix més »
L’escenari del teletreball com a nova forma d’organització
És indubtable que vivim un moment de canvi accelerat de la nostra societat, marcat especialment per una “revolució digital” que, com qualsevol revolució, planteja nous reptes que impliquen superació d’amenaces i oportunitats per explotar.
En l’epíleg de l’obra col·lectiva A las puertas de la administración digital. Una guía detallada para la aplicación de las Leyes 39/2015 y 40/2015, coordinada per A. Cerrillo i Martínez, s’afirma que les nostres administracions públiques van estar immerses en un procés “d’electronificació” durant les dues darreres dècades. Aquest procés se centrava específicament en el desplegament de les infraestructures de gestió administrativa en un entorn virtual, en la posada en marxa de nous canals de comunicació entre l’Administració i els ciutadans a les xarxes i en la sistematització i reordenació dels processos de presa de decisions, tenint en compte les noves eines electròniques de gestió i tractament de la informació. Aquell paradigma era l’anomenada administració electrònica. Responen a aquesta realitat, per exemple, les modificacions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i del procediment administratiu comú, l’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés dels ciutadans als serveis públics electrònics, o, a Catalunya, la promulgació de les lleis 26/2010, de 3 d’agost, de procediment administratiu comú de les administracions públiques de Catalunya, i 29/2010, de 3 d’agost, d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.
Winters in Estonia are perhaps not as harsh as foreigners imagine, but they can be quite cold and snowy. Despite well-functioning transport even in wintry conditions, some days it is tempting to stay indoors. Some people claim that this is the reason for Estonia developing the most advanced e-governance system in Europe, and one of the most advanced in the world. Another perhaps more accurate explanation is found in the history of the country, which regained its independence in 1991 after nearly 50 years of Soviet occupation, during which many aspects of society had been destroyed. Catching up with the Nordic neighbours in any foreseeable future appeared like an impossible dream. Fortunately, there were political leaders and people in administration who realised that there was nothing to lose in trying to skip steps that countries with more advantageous histories had gone through, in attempting entirely new solutions for administrative issues. Thus, e-governance was born – much earlier than in most countries. For example, the Estonian cabinet went paperless in the year 2000.