El passat 13 de febrer, la Gran Sala del TEDH va dictar la sentència definitiva sobre el cas N.D. i N.T. contra Espanya, en què l’objecte principal de debat era si la “devolució en calent” al Marroc de dos joves subsaharians que havien intentat saltar la tanca de Melilla havia vulnerat el Conveni europeu de drets humans (CEDH). La decisió de la Gran Sala s’esperava amb molt d’interès per part del Govern espanyol i les organitzacions no governamentals que treballen en l’àmbit de l’asil i l’estrangeria, i no ha deixat indiferent a ningú: la Gran Sala ha donat de forma unànime la raó al Govern espanyol i s’ha apartat del criteri de la Sala Tercera del TEDH, que en una sentència prèvia havia considerat també per unanimitat que l’actuació de la Guàrdia Civil havia vulnerat la prohibició d’expulsions col·lectives de persones estrangeres establerta a l’article 4 del Protocol 4 al CEDH. Aquest apunt pretén centrar-se en els aspectes més importants d’una decisió judicial que pot ser molt transcendent des del punt de vista dels límits del control de fronteres a Espanya i Europa i que, com es veurà, és molt discutible des d’un punt de vista jurídic, a la vegada que perillosa des de la perspectiva de la protecció efectiva dels drets reconeguts al Conveni europeu de drets humans.Llegeix més »
La Ley Orgánica 4/2015, de 30 de marzo, de Protección de la Seguridad Ciudadana (en adelante, LOPSC) cumplió el pasado 1 de julio cuatro años en vigor, cuatro años no exentos de polémica. Con dos recursos de inconstitucionalidad interpuestos ante el TC —que aún no ha resuelto sobre su constitucionalidad— y diversas peticiones de derogación, la ley incorpora infracciones de todo tipo y entre las más problemáticas, encontramos las relativas a las fuerzas y cuerpos de seguridad (FyCS), en general (estatales, autonómicos, forales, locales), infracciones que han crecido año tras año desde que la LOPSC entró en vigor.