Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps
Advocat, professor associat de Dret Constitucional de la UB i professor consultor de la UOC

Façana de la sinagoga de la Comunitat israelita de Barcelona
Pintada apareguda a mitjans d’abril a la paret de la sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona. Font: Carles Grima

L’antisemitisme sempre ha estat una qüestió polèmica per la quantitat de factors que hi entren en joc i la passió –recordant les paraules de Jean Paul Sartre– que sovint s’hi posa quan algú vol posicionar-s’hi a favor o en contra. El seu origen, les causes que el provoquen, els diferents elements que intervenen en la seva formulació i les seves innegables connotacions polítiques derivades de la seva especial vinculació a l’històric conflicte araboisraelià fa que tractar l’antisemitisme des d’una vessant jurídica ens obligui a prendre totes les cauteles possibles. Si, a més, volem acostar-nos a l’antisemitisme des de la seva relació amb la llibertat d’expressió, ens obliga a fer alguna reflexió prèvia al voltant del discurs antisemita.Llegeix més »

Anàlisi politològica de les eleccions israelianes del 2015 – Xavier Torrens

Més dones, més àrabs, més laics, més centrat i més participació a la Knésset (Parlament israelià) després de les eleccions del 2015. Analitzar els comicis israelians on el resultat ha estat una sorpresa i essent un sistema de partits força plural només s’hauria de fer des de la complexitat analítica. Mentre el sistema de partits de Catalunya té dues clivelles ideològiques, el sistema de partits israelià en té sis: la socioeconòmica (esquerra-dreta), la nacional (sionisme-palestinisme), la comunitària (asquenazites, sefardites, mizrahim), la d’origen nacional (postsoviètics), la religiosa (laics, religiosos) i la de seguretat (coloms, falcons). L’anàlisi politològica ens permet extreure conclusions d’un dels sistemes electorals més proporcionals del planeta.Llegeix més »