El 2 de maig de 2019 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar, a proposta de la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret (coneguda com a Comissió de Venècia), els Principis sobre la protecció i la promoció de les institucions d’ombudsman. Aquest document reconeix el paper de l’ombudsman en l’enfortiment de la democràcia, l’estat de dret, la bona administració i la protecció i la promoció dels drets humans. En aquesta qualitat, exigeix als governs que aquestes institucions es configurin amb uns paràmetres que en garanteixin la solidesa i la protecció. En la mesura que els Principis de Venècia consoliden l’ombudsman, constitueixen una nova eina en mans de totes les defensories, a escala nacional, local o sectorial, per treballar amb més fermesa en favor dels drets de les persones.
Elaboració dels Principis de Venècia
L’adopció dels Principis de Venècia es pot retrotraure al Memoràndum d’enteniment (MoU) elaborat per la Comissió de Venècia i el capítol europeu de l’International Ombudsman Institute (IOI), presidit en aquell moment pel Síndic de Greuges de Catalunya, per tal de protegir aquelles defensories que a escala europea estaven sent objecte d’atac per part de governs nacionals en clara regressió democràtica. Fruit d’aquest acord s’encarreguen diversos estudis i s’inicien accions adreçades a l’enfortiment d’aquestes institucions.Llegeix més »
Durant les primeres set setmanes de confinament domiciliari sota l’estat d’alarma decretat pel Govern de l’Estat i avalat pel Congrés dels Diputats, s’han aixecat al voltant de 750.000 actes de sanció a tot l’Estat, de les quals unes 100.000 a Catalunya. Davant un comportament en general exemplar de la ciutadania, aquestes xifres resulten sorprenents i denoten indiciàriament un excés de zel per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, i sobretot dels seus comanaments i autoritats polítiques, que no han ponderat degudament l’abast, en termes de drets i llibertats, de les mesures imposades a la població sota l’estat d’alarma.
Fa poques setmanes es va presentar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona l’obra col·lectiva Derechos sociales y tutela antidiscriminatoria (Aranzadi, Madrid, 2012), coordinada i dirigida pel professor de la Universitat de Alcalá, Guillermo Escobar Roca. Es tracta d’una obra singular i cabdal per diversos motius. La singularitat de l’empresa no ve donada només per la seva extensió, de més de dues mil pàgines, sinó, sobretot, pel caràcter integrat de les contribucions dels 34 autors que hi participen. No es tracta d’una obra típica que aplega articles independents més o menys coordinats, sinó d’un únic i extens índex on col·laboren autors i autores en forma d’un o més capítols o epígrafs, sota la direcció, que intueixo ha hagut d’ésser fèrria, del Dr. Escobar. La participació de professors estrangers (l’obra inclou un apartat de dret comparat) i d’autors de diferents disciplines, principalment dret constitucional, però també dret administratiu, filosofia del dret i dret internacional públic, contribueixen també a aquesta originalitat. Per cert que és significatiu que els autors i autores, com el director de l’obra, pertanyin a una generació de publicistes que no van viure en directe l’adopció i primer desplegament de la Constitució als anys setanta i vuitanta, sinó que s’han abocat al seu estudi a partir dels anys noranta i, potser per això, són més sensibles al contingut social de la nostra carta magna.