Els assumptes Al Nashiri c. Polònia i Husayn (Abu Zubaydah) c. Polònia: el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i els límits (infranquejables?) de les polítiques antiterroristes – Jordi Bonet Pérez

Les sentències dictades el 24 de juliol de 2014 sobre els dos assumptes esmentats en el títol, tot i que no són encara definitives, d’acord amb l’art. 44 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH),[1] mereixen una breu anàlisi i comentari, atesa la rellevància dels fets constatats, així com de les repercussions jurídiques que se’n deriven –la dimensió política subjacent excedeix del debat proposat, tot i que no resulten massa difícils d’identificar. Són dues sentències significatives no solament per la intrínseca gravetat dels fets que es donen per provats –a priori poc coherents amb la teòrica trajectòria d’un estat democràtic i de dret–, sinó perquè, com en casos anteriors substanciats davant del TEDH –entre ells, l’assumpte El-Masri c. la Ex-República Iugoslava de Macedònia–, demostren a través dels fets que es donen per provats l’existència d’un sistema de col·laboració en matèria antiterrorista endegat pels Estats Units d’Amèrica (EUA), del qual són partícips alguns o la majoria dels estats membres del Consell d’Europa; sistema de col·laboració que, com a poc, es pot titllar de pervers i escassament compatible amb el respecte d’aquells drets humans que teòricament són l’essència de la contribució dels estats europeus i dels EUA a l’ordre mundial que regeix l’anomenada comunitat internacional.Llegeix més »

La Sentència de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre "L'assumpte del Rio Prada contra Espanya", de 21 d'octubre de 2013 – Jordi Bonet

“Aquí, sujeción a la ley significa vinculación al Convenio
y a las decisiones y doctrina de su órgano jurisdiccional”

(Interlocutòria de l’Audiència Nacional 61/2013, de 22 d’octubre de 2013 [Executòria 36/1985])

L’anàlisi de la sentència de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en l’assumpte Del Rio Prada c. Espanya ha de partir de la premissa següent: els estats part del Conveni Europeu per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals o Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) han adquirit el compromís de “sotmetre’s a les sentències definitives del Tribunal en els litigis en què siguin part” –art. 46,1 CEDH–; les sentències de la Gran Sala són definitives –art. 44,1 CEDH.Llegeix més »