75 anys de la Llei fonamental de la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949 – Alfredo Ramírez Nárdiz
Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona

Seu del Parlament alemany (Berlín)
Autor: manfredgrund_mdb; Font: Pixabay

Dijous passat 9 de maig va tenir lloc a la Sala de Lectura de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un acte en commemoració del 75è aniversari de la Llei fonamental per a la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949, també coneguda com a Llei fonamental de Bonn o, simplement, com la Constitució d’Alemanya de 1949. Aquest acte va ser organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en virtut del conveni de col·laboració existent entre totes dues entitats i en el marc de les sessions de l’Espai de reflexió.

 

Va ser moderador de l’acte el catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch i van participar-hi Cristina Vallejo, advocada i secretària de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort; Dirk Rotenberg, cònsol general d’Alemanya a Barcelona; Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), i Alba Ródenas, advocada i presidenta de la Secció de Dret Internacional i de la Unió Europea de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Entre els assistents hi havia els cònsols de la República Txeca, de l’Uruguai i d’El Salvador, així com representants de col·legis professionals, professors universitaris i públic en general.

Llegeix més »

Perspectives i horitzons: una mirada a la transparència i l’accés a la informació en la dècada de la Llei 19/2014 – Albert Esquiva
Tècnic superior de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP)

Font: Institut d’Estudis d’Autogovern

El dret d’accés a la informació pública, que es troba sota la custòdia de l’Administració, ha suscitat interès al llarg de les darreres dècades. La seva cobertura legal és complexa i dispersa, amb una part considerable elaborada al llarg dels darrers anys.

Durant la dècada del 2010, el context es caracteritza per l’aparició de casos de corrupció i una creixent desconfiança envers les institucions democràtiques. En aquesta situació, les Corts Generals de l’Estat impulsen la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb l’objectiu de respondre als problemes relacionats amb la manca de transparència, la falta de responsabilització i les demandes socials. L’any 2014, el Parlament de Catalunya aprova la seva pròpia normativa sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb la promulgació de la Llei 19/2014 el 29 de desembre.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Aquest Sant Jordi 2024 des del blog de l’RCDP us suggerim quinze publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al blog al llarg del darrer any. Algunes d’aquestes publicacions es poden consultar a la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), i d’altres són d’accés obert en línia. En tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons el cas.

Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com les polítiques públiques feministes, la intel·ligència artificial, la transparència algorítmica, l’habitatge, els codis ètics, els conflictes entre administracions en l’ordre contenciós, el món local, la funció pública i la transformació digital, la qualitat democràtica i les noves tecnologies, l’urbanisme en clau municipal, els drets humans, la reforma administrativa i la policrisi a l’Administració pública, o la llibertat d’expressió. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç corresponent per a més informació.

Bon Sant Jordi i per molts llibres!

Llegeix més »

La mediació preventiva a l’Administració pública, un abans i un després – Montserrat Raga Marimon i Natàlia Ferré Giró
Magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu, i advocada mediadora

Font: Pexels. Autoria: Kindel Media
Font: Pexels. Autoria: Kindel Media

La societat del segle XXI requereix noves formes d’entendre l’Administració i de relacionar-s’hi, i en aquest context el dret a una bona administració i el paradigma de l’Administració relacional adquireixen una rellevància especial, i la mediació administrativa esdevé un instrument idoni per fer-ho efectiu.

La pràctica de metodologies autocompositives com a fórmula per gestionar els conflictes entre la ciutadania i l’Administració, mitjançant la intervenció d’una tercera persona mediadora, independent i imparcial, suposa un canvi de paradigma. Ara bé, trobem un primer antecedent normatiu d’aquesta praxi als anys noranta del segle XX amb l’Administrative Dispute Resolution Act dels Estats Units (ADRA), d’aquí la sigla ADR per referir-se a les metodologies de resolució alternativa de conflictes aplicades a l’activitat ordinària de l’Administració pública.Llegeix més »

Benvinguts a Tromsø: Espanya ratifica el conveni del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics – Iván Rodríguez Florido
Investigador postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra

Autoria: Andrew Keymaster. Font: Unsplash

1. El Conveni de Tromsø: referència malgrat la tardana entrada en vigor

El Conveni núm. 205 del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics, convingut a Tromsø (Noruega) el 18 de juny de 2009, va entrar en vigor l’1 de desembre de 2020, moment en el qual es va arribar al nombre de ratificacions mínimes exigides.[1] Es tracta del primer instrument jurídic internacional vinculant que reconeix el dret general d’accés a documents oficials en poder de les autoritats públiques,[2] si bé es configura com una norma de mínims bàsics.

L’any 2021, l’Estat espanyol va iniciar els tràmits per dur-ne a terme la ratificació, un procés que ha culminat amb la publicació de l’instrument de ratificació l’octubre de 2023 i que ha comportat l’entrada en vigor a Espanya l’1 de gener de 2024. Aquesta ratificació s’emmarca dintre dels compromisos de l’Eix de transparència i rendició de comptes del IV Pla de govern obert d’Espanya 2020-2024, que també contempla la reforma de la llei estatal de transparència i l’aprovació del seu reglament de desenvolupament.Llegeix més »