Etiqueta: legislació

La inflació pot generar confiscatorietat tributària. Anàlisi de la STC 67/2023, de 6 de juny de 2023 (BOE de 14 de juliol de 2023) – José María Tovillas Morán
 Catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Font: Pixabay. Autoria: Hans

Contingut de la sentència

Els antecedents legislatius de la STC 67/2023, de 6 de juny, es troben en la regulació de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en la redacció vigent des del u de gener de 2007 fins al 31 de desembre de 2014, que preveia l’aplicació de coeficients d’actualització monetària sobre el valor d’adquisició a efectes de quantificar els guanys o pèrdues patrimonials derivats de la transmissió onerosa de béns immobles i que es concretaven en funció de l’any d’adquisició de l’immoble a través de la llei anual de pressupostos generals de l’Estat. Amb ocasió de la reforma de l’IRPF efectuada mitjançant la Llei 26/2014, de 27 de novembre, es va modificar la Llei 35/2006 que incloïa, entre d’altres mesures, la supressió dels coeficients d’actualització monetària aplicables a les transmissions oneroses immobiliàries.Llegeix més »

Siete años de casación autonómica en el ámbito contencioso-administrativo: balance y perspectivas – Lucía Casado Casado
 Profesora titular (acreditada como catedrática) de derecho administrativo, Universitat Rovira i Virgili

EAPCDeixa un comentari
Font: Flickr. Autor: Fred Romero amb llicència CC BY 2.0 DEED
Font: Flickr. Autor: Fred Romero amb llicència CC BY 2.0 DEED

La reforma de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa (LJCA) por la Ley Orgánica 7/2015, de 21 de julio ha imprimido un nuevo rumbo al recurso de casación en el ámbito contencioso-administrativo y ha introducido novedades de gran calado en su configuración.[1] Este recurso, cuya finalidad principal es ahora la formación de jurisprudencia, gravita sobre el interés casacional objetivo para la formación de jurisprudencia, elemento que es la clave y «se erige como la piedra angular» (Auto del TS de 5 de octubre de 2022 –recurso núm. 4261/2022–, FJ 3º).

Este nuevo modelo casacional se materializa en un único recurso de casación con dos modalidades: una ante la Sala de lo Contencioso-Administrativo del TS, si el recurso pretende fundarse en infracción de normas de derecho estatal o de la Unión Europea que sea relevante y determinante del fallo impugnado, y otra ante los TTSSJ, cuando se fundare en infracción de normas emanadas de la comunidad autónoma, con el fin de «asegurar la uniformidad en la interpretación y aplicación del ordenamiento jurídico autonómico» (STC 98/2020, FJ 2º). Sin embargo, el legislador solo regula la primera de ellas de forma detallada y arrincona claramente la segunda. De este modo, existen para la casación ante el TS amplias previsiones sobre el objeto del recurso, la configuración del interés casacional objetivo para la formación de jurisprudencia, su tramitación y resolución. En cambio, solo hay para la casación ante los TTSSJ dos párrafos de un apartado de un precepto (el art. 86.3 LJCA) que omiten la regulación de los aspectos fundamentales del recurso y no aportan un mínimo marco jurídico que proporcione seguridad jurídica.Llegeix més »

La violencia contra las mujeres: una cuestión de derechos humanos y de responsabilidad estatal – Neus Oliveras
 Profesora de derecho constitucional y miembro del Grupo de investigación consolidado “Territorio, Ciudadanía y Sostenibilidad” (2021 SGR 00162), Universitat Rovira i Virgili

EAPCDeixa un comentari

El enfoque de derechos humanos en la normativa internacional

La violencia contra las mujeres es un problema estructural universal que, lejos de desaparecer, persiste y se transforma, de modo que, junto a la violencia más conocida, como las lesiones, el acoso o los insultos, surgen y conviven nuevas formas de maltrato, como la violencia digital o la violencia vicaria. Alrededor de la fecha del 25 de noviembre, Día internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres, se publican cifras que suponen un estigma para una sociedad que, pese a su empeño, no logra acabar con la subordinación y discriminación que sufre la mitad de su población, que no consigue erradicar la violencia contra una parte de su ciudadanía, en suma, que no alcanza a proteger a las mujeres frente a las agresiones que sufren por razón de ser mujer.Llegeix més »

El Parlamento Europeo propone una nueva definición de IA – Migle Laukyte
 Profesora tenure-track en Derecho Digital, Universitat Pompeu Fabra

EAPC2 comentaris

Durante el verano, el Parlamento y el Consejo Europeos han publicado sus propuestas de modificación a la Ley de Inteligencia Artificial (IA), elaborada por la Comisión Europea en el 2021.[i] Lo que sigue ahora son negociaciones entre esas tres instituciones europeas sobre la versión final de la Ley. En este escrito enfocaré una de las sugerencias que el Parlamento ha puesto sobre la mesa –la definición de la IA– y trataré de explicar distintas lecturas de la misma. El lector podría preguntarse qué necesidad tenemos de este ejercicio de análisis minucioso y a lo mejor tendría razón: la Ley tiene muchos más aspectos para analizar, pero considero interesante efectuar este “descuartizamiento” de un concepto interpretado por las instituciones europeas en maneras tan distintas. Además, mirarlo de cerca nos ofrece también las lecturas a macro nivel sobre la regulación de la tecnología en general y la IA en particular.Llegeix més »

L’equitat com a paràmetre d’interpretació de les normes i de resolució dels conflictes – Carles Grima i Camps
 Advocat i professor associat de Dret Constitucional a la UB i professor col·laborador a la UOC

EAPC1 comentari
Font: Pexels. Autoria: Monstera Production

F. Maspons i Anglasell, a la seva obra L’esperit del dret públic català, analitza el concepte i la funció que va tenir l’equitat en el dret públic català històric, on el dret natural era la norma suprema amb la funció de moderar el poder. Per ell, hi havia dos principis generals i superiors als quals estaven sotmesos els governants: la igualtat social i l’equitat. El primer implicava una subjecció comuna de tots els elements a unes mateixes normes i l’impediment de l’abús de les facultats del més fort sobre el més dèbil. El segon, l’equitat, comportava l’obligació de respectar la justícia en benefici d’altri i el dret de ser respectat. L’equitat era la regla d’interpretació de les lleis, els drets i els pactes amb la finalitat de proscriure l’abús i imposant “l’obligació d’ajustar-se al sentit de la llei abans que a les seves paraules”. La doctrina històrica catalana, seguint la tradició del dret natural, ha plantejat l’equitat com un fenomen vinculat a la idea de justícia. Per Tomàs Mieres, per exemple, l’equitat és “la justícia temperada per la misericòrdia que neix de la benignitat d’esperit quan cerca la solució justa, la qual es mostra en la raó natural”. I Antoni d’Olibà vincula l’equitat amb l’honestedat i, per tant, “no pot ser just allò que no és honest”. Amb l’aparició del concepte liberal de l’imperi de la llei, l’equitat queda arraconada i passa a ser utilitzada en darrera instància per a la resolució de conflictes.Llegeix més »