El nou règim de pagaments menors previst al Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública – Alexandre Hernández Ossó i Andrea Pey Rubio
Director G.O. Jurídic-Contractual de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Oberta de Catalunya i professor associat de la Universitat de Barcelona, i advocada i responsable tècnic jurídic-contractual de l’Assessoria Jurídica de la Universitat Oberta de Catalunya

Font: Pexels

1. Introducció

L’objectiu del contracte menor és proporcionar un procediment àgil i senzill per a la contractació de prestacions de quantia baixa. Tanmateix, l’experiència ha evidenciat que, en diverses ocasions, aquesta figura s’ha utilitzat de manera inadequada, alterant-ne la naturalesa i la finalitat.

Per aquest motiu, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), va incorporar canvis importants en la regulació, que parteixen de la clara desconfiança del legislador cap als òrgans gestors[i] i que van suposar un augment de la complexitat normativa, cosa que, en ocasions, va generar inseguretat jurídica. Això va obligar a introduir-hi modificacions successives per intentar resoldre –amb més o menys èxit– els problemes interpretatius derivats de la manca de claredat del règim aplicable a aquest mecanisme contractual.Llegeix més »

A boca de fosc. La votació secreta en els òrgans col·legiats universitaris – Joan Amenós
Professor titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

La fauna nocturna del procediment administratiu

(1) L’aprovació de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, ha obert la porta a l’adaptació dels estatuts universitaris a la nova llei. Estem vivint, per tant, una marea de modificacions que pot ser útil per a actualitzar velles regulacions i polir algunes arestes. Una d’elles és la presència del vot secret als òrgans col·legiats.

(2) En primer lloc, cal dir que –com assenyala Fernández Ramos (2021)–[i] el vot secret no està previst a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), ni a les normes que la van precedir. És cert que el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals ho regula per als plens de les entitats locals, però amb criteri inequívocament limitatiu: “la votació secreta només es pot utilitzar per elegir o destituir persones”. Sobre aquest darrer aspecte –l’elecció de persones– el vot secret sí que gaudeix d’una acceptació pacífica, basada en el lliure exercici del dret de sufragi.

   El vot secret és un animal resistent i se’l veu de vegades en alguns caus burocràtics, emparat en la simple decisió del president de l’òrgan, en un reglament intern de legalitat qüestionable o en les comoditats derivades dels avenços informàtics en les reunions a distància.

(3) No obstant això, el vot secret és un animal resistent i se’l veu de vegades en alguns caus burocràtics, emparat en la simple decisió del president de l’òrgan, en un reglament intern de legalitat qüestionable o en les comoditats derivades dels avenços informàtics en les reunions a distància. I també se’l veu, evidentment, en certes regulacions. En concret, Fernández Ramos assenyala dos exemples:

– L’article 19.2 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

– Normes de l’àmbit universitari (especialment, per a l’elecció de certs càrrecs).

Llegeix més »

Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada – Iván Rodríguez Florido Personal investigador postdoctoral de dret administratiu a la Universitat Pompeu Fabra

En temps convulsos i enfront de l’excepcionalitat constant dels esdeveniments, és crucial fomentar debats serens, mirades crítiques i reflexions profundes. En aquesta era de la immediatesa, marcada per grans transicions en diversos àmbits (digital, social, ambiental, econòmic, etc.), és fonamental defensar el paper dels diagnòstics introspectius meditats i la formulació de propostes audaces. Aquesta necessitat es fa evident també en l’àmbit de l’Administració pública: una institució que, per la seva naturalesa, no pot ser aliena a la realitat dels fets i ha d’evolucionar constantment a la recerca de la satisfacció dels interessos generals.

En aquest sentit, el passat 28 de febrer la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) va celebrar la jornada “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada” a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), un acte que dona continuïtat a la publicació del seu darrer monogràfic sobre aquest tema, coordinat per la professora Dolors Canals i el professor César Cierco. Aquest monogràfic es fonamenta en la necessitat de reformar l’Administració per millorar-la, per molts recels o temors que pugui generar. S’articula sobre la base d’un diagnòstic previ sobre la realitat i el context sobre els quals s’ha d’intervenir, i projecta les seves propostes sobre dues realitats: la creixent desigualtat en l’accés a les administracions públiques i l’expansió de la intervenció privada en l’actuació administrativa.

Llegeix més »

Avançament de continguts del número 67 de l’RCDP, amb la secció monogràfica “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada”

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 14 articles acadèmics, 6 dels quals inclosos en una secció monogràfica que duu per títol “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada”. Són contribucions a càrrec de professors i catedràtics de dret públic i de dret administratiu. La coordinació de la secció va a càrrec de la professora titular de dret administratiu de la UdG Dolors Canals Ametller i del catedràtic de Dret Administratiu de la UdL César Cierco. En paraules seves, “el propòsit d’aquesta secció monogràfica […] és posar accents que considerem particularment oportuns i transcendents un cop valorades les alternatives de reforma existents”. I afegeixen: “la reforma administrativa que es proposa afecta els següents àmbits: l’accés a l’Administració pública, el procediment administratiu, la gestió de la informació en poder de l’Administració, el sistema de control administratiu o de justícia administrativa i la col·laboració publicoprivada”.Llegeix més »

La mediació administrativa: una possibilitat a implantar i desenvolupar – Joan Anton Font Monclús
Secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, doctor en Dret i professor associat de la URV de Tarragona

Autoria: Fauxels. Font: Pexels

La mediació intrajudicial en l’àmbit contenciós administratiu és una realitat cada vegada més estudiada i implantada, encara que quedi molt camí per recórrer. En aquest sentit, més enllà de les experiències positives que s’han efectuat en alguns tribunals superiors de justícia, el Consell General del Poder Judicial ha elaborat un protocol de mediació a la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i també ha elaborat un protocol el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya.

No obstant, el que plantejaré és un pas previ, segurament necessari i menys tractat: la mediació en la via administrativa. Tot i que aquesta ja ha estat tractada per autors com Joaquín Tornos Mas, Gerardo Carballo Martínez, Marta García Pérez o Lucía Casado Casado, entre d’altres.

Llegeix més »