La mediació administrativa: una possibilitat a implantar i desenvolupar – Joan Anton Font Monclús
Secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, doctor en Dret i professor associat de la URV de Tarragona

Autoria: Fauxels. Font: Pexels

La mediació intrajudicial en l’àmbit contenciós administratiu és una realitat cada vegada més estudiada i implantada, encara que quedi molt camí per recórrer. En aquest sentit, més enllà de les experiències positives que s’han efectuat en alguns tribunals superiors de justícia, el Consell General del Poder Judicial ha elaborat un protocol de mediació a la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i també ha elaborat un protocol el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya.

No obstant, el que plantejaré és un pas previ, segurament necessari i menys tractat: la mediació en la via administrativa. Tot i que aquesta ja ha estat tractada per autors com Joaquín Tornos Mas, Gerardo Carballo Martínez, Marta García Pérez o Lucía Casado Casado, entre d’altres.

Llegeix més »

El més llegit de 2022 a l’RCDP blog

Durant el 2022 hem publicat un total de 43 apunts a l’RCDP blog amb 36.479 visites i 24.456 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (83%). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos n’hi ha quatre que corresponen a anys anteriors signats per Guillermo Escobar, Jordi Nieva Fenoll, Joan Manuel Trayter Jiménez i César Arjona. Durant l’any passat, veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la protecció de dades personals, el procediment administratiu vinculat a l’administració digital, la lliure circulació de capitals i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la nova Llei estatal de residus, l’àmbit de l’habitatge i les plataformes d’intermediació en el lloguer turístic, els inconvenients de la (excessiva) transparència en l’accés a la informació pública, les ordenances de civisme o el record a l’exdirector de la Revista i de l’EAPC, Joaquim Ferret. Reflexions que s’emmarquen en els debats més actuals vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2022, els més llegits per ordre de major a menor han estats els següents:

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo

La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo

Notes sobre el projecte de Llei estatal de l’habitatge. Mesures més destacades i qüestions competencials – Berta Bastús Ruiz

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert

La discutida exempció de responsabilitat de les plataformes d’intermediació en lloguer turístic. Comentari a la Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, de 7 de gener de 2022 – Anna Martínez Ribas

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont

La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora de l’any 2021 – Mercè Grau i Bonàs
Lletrada responsable de l’Àmbit Doctrinal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el president, els membres i la secretària general de la Comissió Jurídica Assessora, en l’acte de presa de possessió dels nous membres el 17 de maig de 2022.

La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora corresponent a l’any 2021 dona raó de l’actuació portada a terme aquest any per la institució en els àmbits que li són propis, determinats per la seva normativa reguladora (articles 8 i 9 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió).

La presentació d’aquesta Memòria al Govern s’ha fet al Palau de la Generalitat el 17 d’octubre de 2022 juntament amb l’acte de commemoració del 90è aniversari de la creació de la Comissió Jurídica Assessora pel Govern de la Generalitat presidida per Francesc Macià, per un decret de 24 d’octubre de 1932.Llegeix més »

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual
Advocada de la Generalitat adscrita a la Direcció General de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica, Departament de la Presidència

En un sentit ampli, la posada a disposició és la tramesa d’un document, acte administratiu o expedient a la persona interessada, consistent en la seva publicació en un espai restringit (la seu electrònica o l’adreça electrònica habilitada única) al qual la persona interessada pot accedir mitjançant sistemes d’identificació electrònica.

En el cas dels actes administratius que s’han de notificar, la legislació del procediment administratiu comú configura la posada a disposició com un element comú i obligatori tant en les notificacions que es practiquin en paper com en les notificacions electròniques.

En aquesta anàlisi ens centrarem en la posada a disposició dels actes administratius que s’han de notificar electrònicament d’acord amb els requisits i condicions que estableixen els articles 41 i 43 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques.Llegeix més »

Comentari a l’estudi “El malson de l’alcalde hindú i la curiositat del jurista persa. La tramitació d’un expedient de recuperació de domini públic amb entrada en domicili: aspectes procedimentals i constitucionals”, de Ricard Brotat i Jubert – Juli Ponce Solé
Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona

Imatge: 2011 Indignados 15M (Barcelona).
Autor: José Gonzalvo amb llicència CC BY-NC-ND 2.0

Aquestes línies volen ser un petit comentari a l’interessant treball de Ricard Brotat i Jubert, El malson de l’alcalde hindú i la curiositat del jurista persa. La tramitació d’un expedient de recuperació de domini públic amb entrada en domicili: aspectes procedimentals i constitucionals, estudi guardonat el 2021 amb el Premi de Treballs de Recerca de l’Associació Catalana de Juristes de l’Administració Local.

El concís però alhora complet treball, trenta dues pàgines, es troba disponible a Internet amb accés gratuït i esperem que aquestes línies us animin a llegir-lo, que és l’efecte desitjat, en definitiva, per aquesta ressenya.

El treball es dedica a “a tot el personal del servei de malalties infeccioses i d’urgències (personal mèdic, d’infermeria, auxiliar, rehabilitador, zelador, de cuina i de neteja) de l’Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona (popularment conegut com “Can Ruti”)”, en homenatge personal de l’autor, que volem estendre des d’aquí a tots els empleats públics del servei públic de salut, per la crucial tasca que desenvolupen per a tots nosaltres.Llegeix més »