Crònica de la jornada “El marc competencial local davant els reptes emergents de la promoció de la salut: platges lliures de fum i benestar emocional” – Franco R. Danós-Lezama
Investigador predoctoral de la Universitat de Barcelona

Quatre ponents de la Jornada “El marc competencial local davant els reptes emergents de la promoció de la salut: platges lliures de fum i benestar emocional” oferint la seva ponència
Santiago Macip Esteller, Antonio Hernández Sierra, Salut González Martín i Bàrbara Lligades i Muñoz, a la jornada sobre el marc competencial local davant els reptes de la promoció de la salut el 25 de novembre de 2025.

El 25 de novembre de 2025 es va celebrar, a l’Auditori de l’Edifici Bogatell de la Diputació de Barcelona (DIBA), una jornada titulada “El marc competencial local davant els reptes emergents de la promoció de la salut: platges lliures de fum i benestar emocional”, coorganitzada per la Diputació de Barcelona i la Càtedra de Polítiques Públiques, Impacte Social i Poder Judicial de la Universitat de Barcelona. L’esdeveniment va reunir un ampli ventall de professionals, responsables públics i acadèmics interessats en aprofundir en els nous desafiaments que afronten els municipis en matèria de salut pública, que va convertir la jornada en un espai de reflexió col·lectiva i intercanvi de coneixements d’alt valor institucional.Llegeix més »

Responsabilitat patrimonial per l’adopció de mesures en matèria de salut pública: les lliçons de la COVID-19 – Mònica Puig i Campmany
Lletrada responsable de Serveis Jurídics Generals, Comissió Jurídica Assessora

Font: Unsplsh Autor: Alin Luna

Com ha recordat recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la Sentència de 5 de desembre de 2023, C-128/22, Nordic Info BV contra Belgische Staat, la salut i la vida de les persones ocupen el primer lloc entre els béns i interessos protegits pel Tractat de funcionament de la Unió Europea i correspon als estats membres decidir quin nivell de protecció de la salut pública pretenen assegurar i de quina manera s’hi ha d’arribar. No és la primera vegada que el Tribunal ha hagut de pronunciar-se sobre la legalitat de les mesures restrictives adoptades per les autoritats per controlar la propagació d’una epidèmia (es pot consultar la jurisprudència relativa a l’aparició de la malaltia de les “vaques boges”, en particular la Sentència del TJCE, de 5 de maig de 1998, C-180/96, el Regne Unit i Irlanda del Nord contra la Comissió de les Comunitats Europees). L’objecte d’aquest apunt és ressenyar breument la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), derivada del Dictamen 377/2023, que és el primer que es refereix a una reclamació de responsabilitat patrimonial interposada per una empresa del sector de les instal·lacions esportives per les mesures especials adoptades per l’Administració de la Generalitat per a la contenció de la COVID-19.Llegeix més »

Paisatge després de la pandèmia: què podem dir del Tribunal Constitucional? – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de Dret Constitucional de la UB

Avinguda Meridiana de Barcelona durant el confinament. Font: Laura Guerrero amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Un cop passats –esperem no equivocar-nos– els moments més durs de la pandèmia de la COVID-19, és possible reflexionar amb millor perspectiva sobre quin ha estat el paper desenvolupat pels diferents poders públics en el marc d’una situació inèdita, sense precedents en la democràcia espanyola. Les anàlisis es poden fer des de diversos vessants, però centrarem el present comentari en les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional i intentarem esbrinar quin ha estat el fil conductor que les ha guiades.Llegeix més »

Sobre la constitucionalidad de la nueva función de autorización y ratificación de medidas sanitarias generales de la jurisdicción contencioso-administrativa – Laura Salamero Teixidó
Profesora contratada doctora de Derecho Administrativo en la Universitat de Lleida

De figura residual y casi anecdótica, la autorización y ratificación judicial de medidas sanitarias que recoge la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa (LRJCA), ha pasado a convertirse en un instrumento clave en la gestión de la pandemia por parte de las autoridades sanitarias[i]. Sin embargo, su parca regulación procesal y los inexistentes amarres de la misma en la normativa en materia de salud pública han generado no pocas preocupaciones y problemas a los operadores jurídicos. Algunas de las cuestiones controvertidas que han surgido son tan esenciales como la determinación del órgano judicial competente para su cognición, el alcance del control judicial y los criterios sometidos a conocimiento del juez, el cauce procesal para su despacho y la determinación de las partes legitimadas en el proceso, los recursos procedentes o, incluso, los supuestos en los que corresponde la misma solicitud por parte de la Administración, y la distinción de los casos que justifican la petición de una ratificación posterior en lugar de la autorización previa.Llegeix més »

El certificat COVID com a mesura per accedir als establiments, des de la perspectiva de la protecció de dades personals – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

Amb la finalitat de facilitar la lliure circulació dins la Unió Europea, es va aprovar el Reglament (UE) 2021/953 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de juny de 2021, relatiu a un marc per a l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID-19 interoperables de vacunació, de prova diagnòstica i de recuperació (certificat COVID digital de la UE), a fi de facilitar la lliure circulació durant la pandèmia de COVID-19, on es regulen les condicions per a l’expedició, verificació i acceptació dels certificats COVID-19, també coneguts com a passaport COVID. Tot i que em centraré en aquest Reglament, convé tenir present que l’expedició, verificació i acceptació de certificats COVID respecte als nacionals de tercers països és objecte del Reglament (UE) 2021/954.

El certificat COVID digital de la UE comprèn a la vegada tres tipus de certificats. El primer, permet acreditar que el seu titular ha rebut una vacuna contra la COVID-19 en l’Estat membre que expedeix el certificat (certificat de vacunació). El segon acredita que el seu titular s’ha realitzat una prova diagnòstica recent amb resultat negatiu (certificat de prova diagnòstica). I el tercer, deixa constància que la persona titular s’ha recuperat de la infecció per COVID-19 (certificat de recuperació).Llegeix més »