Etiqueta: seguretat pública

No hi pot haver calma després de la tempesta. El Reial decret llei 6/2024, de mesures urgents per la DANA i la necessitat de mesures jurídiques preventives – Clara Esteve-Jordà
 Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i investigadora associada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

EAPCDeixa un comentari
Autor: Enkantari, Font: Wikimedia Commons

Context i justificació de la norma

El Reial Decret llei 6/2024, de 5 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents de resposta davant els danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (DANA) a diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024 (d’ara endavant, RDL 6/2024) va ser aprovat just una setmana després de l’episodi que la mateixa norma cataloga com “la pitjor DANA des de començament de segle”. Aquest esdeveniment meteorològic extrem va afectar diversos municipis de la península Ibèrica i les Balears, però la zona més afectada va ser la Comunitat Valenciana. Les fortes i intenses pluges van provocar greus inundacions, danys materials i personals, interrupcions en infraestructures crítiques com ara carreteres, ferrocarrils i xarxes de subministrament d’aigua i electricitat, així com la destrucció d’habitatges i locals. La catàstrofe va motivar una resposta coordinada a nivell estatal i de comunitats autònomes, que va incloure unitats de salvament i equips d’alta tecnologia, com ara drons, helicòpters i embarcacions de rescat, en el desplegament més gran “en temps de pau” (exposició de motius I).

Llegeix més »

La coordinació i l’ordenació de les policies locals de Catalunya: límits i oportunitats – Eduard Jaume Barea Zango
 Sergent de la Guàrdia Urbana de Badalona i docent de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya

EAPCDeixa un comentari
Font: Ajuntament de Barcelona. Autoria: Mariona Gil, amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

El legislador català ha posposat diverses vegades la necessària tasca de revisar i repensar profundament el sistema de policia de Catalunya; un sistema que, en l’àmbit local, està integrat per 217 cossos policials. La regulació d’aquests cossos es troba a la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals (LPL), que, des que va entrar en vigor ara fa ja 33 anys, no ha patit cap modificació substancial. Durant aquest temps, entre altres fites importants, Catalunya ha experimentat canvis socials que afecten les demandes de seguretat, ha desplegat el cos de Mossos d’Esquadra per tot el territori, ha publicat una llei de sistema que estableix un marc de referència i ha modificat l’Estatut d’autonomia.Llegeix més »

Recensión de 40 años de ventanas rotas: luces y sombras – Francesc Guillén Lasierra y Ricard Brotat Jubert
 Presidente de la Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental, y jefe de Servicios Jurídicos del Ayuntamiento de Badalona y profesor (doctor) asociado del Departamento de Ciencia Política y Derecho Público de la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

Una introducción

Desde el blog de la RCDP nos piden una recensión de la obra de reciente publicación y presentación 40 años de ventanas rotas: luces y sombras, libro coordinado por quienes firmamos estas líneas, publicado por J.M. Bosch Editor, bajo los auspicios de la Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental (ACPIDA).

Bajo el lírico título de Ventanas rotas: luces y sombras no se oculta un poemario o un ejemplar de cuentos fantásticos. En realidad, quienes hayan abrigado tal creencia se verán ampliamente defraudados. Se trata, sin embargo, de un manual coral y multidisciplinar que, como un mosaico de 14 artículos, dos prólogos (a falta de uno) y una interesante presentación, analiza, desde distintas perspectivas los antecedentes, efectos y consecuencias de un breve artículo sobre un coche desguazado (dos coches, para ser exactos). Si se quiere, para no frustrar a aquellos rapsodas jurídicos que se hayan visto atraídos por el inspirado título, podemos calificar la obra como un eléctrico blues urbano de Muddy Waters. Les invitamos, con esta referencia, a que pequen con la lectura del libro fuera de la ortodoxia jurídica y, también, de la criminológica.Llegeix més »

El valor del certificat COVID digital en el desenvolupament de la cartera d’identitat digital europea i la proposta de Reglament europeu eIDAS 2.0 – Raül Ramos
 Advocat en dret penal i les noves tecnologies, president de la Jove Advocacia de Sabadell i doctorand en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Persona amb mòbil de la mà amb el certificat covid a la pantalla i una altra persona que ho està llegint amb un lector.
©European Union, 2021. Yorgos Karahalis.

El certificat COVID digital va introduir un nou model d’identitat digital en què en lloc de compartir dades es comparteixen proves de la seva existència. Aquesta és la principal tesi que vam exposar a l’article “Reflexions sobre el projecte d’identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la Self-Sovereign Identity” (Revista Catalana de Dret Públic, núm. 65, desembre 2022) arran de la proposta de Reglament eIDAS 2.0 amb la creació de la cartera d’identitat digital europea.

Amb el certificat COVID cada persona es trobava en possessió de les seves dades de salut en relació amb la pandèmia, en un format interoperable i estandarditzat en la triple dimensió tècnica, organitzativa i de continguts. La seva validesa es podia comprovar sense la participació de cada autoritat sanitària i no quedava traça de les vegades que s’havia usat ni per a què. Eliminàvem dos dels principals riscos dels sistemes de delegació de l’autenticació: exposar els proveïdors d’identitat centralitzats com a vectors primaris d’atac i l’eventual vigilància del comportament dels usuaris per part d’aquests proveïdors en tenir accés a les metadades emprades per a l’autenticació (Alamillo Domingo, 2019, p. 5). En altres paraules, riscos de ciberseguretat i de privacitat presents en sistemes com el node d’interoperabilitat eIDAS, per a l’accés a serveis públics, i la infraestructura de clau pública vigent per a les transaccions en línia basades en certificats X.509 (Fedrecheski et al., 2020).Llegeix més »

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert
 Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor (doctor) associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la UAB

EAPC2 comentaris
Font: Broken car window, dumbonyc – Flickr. Llicència CC BY-SA 2.0

Introducció
El tema del civisme ha donat lloc, com és ben sabut, a una autèntica constel·lació de centenars d’ordenances de civisme i convivència repartides per tot Espanya, impulsades, en el seu moment, pel fort vent de l’ordenança de civisme i convivència de Barcelona de 2005 (tot i que la primera ordenança d’aquest tipus va ser la de l’Hospitalet de Llobregat, elaborada anys abans de la mà del referent Jesús Solores). Totes aquestes normes locals tenen, encara que no es digui expressament, un denominador comú: ser una resposta contundent a la sensació d’inseguretat.Llegeix més »