La integritat pública en les entitats locals: entre l’exigència normativa i la realitat quotidiana – Jaime Clemente Martínez
Professor de dret constitucional de la Universitat Jaume I de Castelló

Imatge d'un edifici oficial de Castelló de la Plana
Castelló de la Plana. Autor: Luis Rogelio HM. Font: Wikimedia Commons. Llicència CC BY-SA 2.0

La integritat pública continua sent, per a moltes entitats locals, una assignatura pendent. No és perquè els ajuntaments, mancomunitats o diputacions desconeguen la importància de la transparència, la lluita contra la corrupció o la prevenció del frau. El problema és molt més simple, i alhora molt més estructural: les administracions locals –especialment les de menor mida– gestionen un volum de tasques tan ampli, tan immediat i tan exigent, que les qüestions relacionades amb la integritat solen quedar relegades a un segon pla. Contractació, urbanisme, serveis socials, subvencions, personal, gestió tributària, manteniment de serveis públics, etc., el dia a dia absorbeix tots els recursos disponibles.Llegeix més »

La Llei 9/2025, de 13 de novembre, com a primera pedra legislativa de la reforma de l’Administració pública catalana – Genís Vives Cantero
Investigador de l’Observatori de Dret Públic IDP Barcelona

Pla del Parlament de Catalunya
La Llei 9/2025 es va aprovar al Ple del Parlament del 5 de novembre de 2025. Autor: Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa)

L’octubre de 2024 el Govern de la Generalitat de Catalunya va donar el tret de sortida a la reforma de l’Administració pública catalana a través de l’Acord GOV/217/2024, de 8 d’octubre. Per a pilotar-la, es va constituir la Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics (CETRA), que ha culminat la seva feina a través d’un informe final presentat al novembre de 2025.

Inspirats en aquests treballs, els grups parlamentaris del PSC, ERC i Comuns van presentar una proposició de llei, tramitada per lectura única, que ha esdevingut la Llei 9/2025, de 13 de novembre, de modificació de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. La norma, en vigor des del 15 de novembre, va ser aprovada amb 118 vots a favor i 17 abstencions (la qual cosa reflecteix un clima de consens), i es fonamenta en les competències de l’article 159, apartats 1 i 2, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.Llegeix més »

Ulises y la odisea de la reforma de la Administración – César Cierco Seira
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Lleida

Imatge de la Jornada sobre la nova llei en relació amb el dret a una atenció adequada i una bona administració celebrada  a l'EAPC al novembre de 2025.
La secretària general de Presidència, Eva Giménez Corrons, i el catedràtic de Dret Administratiu de la UdL, César Cierco Seira, a la jornada sobre la Llei 9/2025 el 24 de novembre de 2025.

A quien se ha dedicado al estudio de la simplificación administrativa o, sin ir tan lejos, ha participado en la planificación o ejecución de programas de reforma o similares, es probable que cualquier nuevo impulso simplificador le haga pensar de inmediato en la odisea de Ulises y, más concretamente, en el extraordinario peligro del sonoro canto de aquellas sirenas que salieron a su encuentro. Después de todo, la simplificación no deja de ser un objetivo que muta en apariencia, que admite avances, pero que está llamado a permanecer como meta a perseguir por la Administración.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 65 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els reptes de l’ocupació pública

Logotip Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 65 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 11 articles acadèmics, sis dels quals inclosos en una secció monogràfica dedicada als reptes de l’ocupació pública. Són contribucions a càrrec de professors i persones expertes en dret administratiu, funció pública, recursos humans, dret del treball, dret públic i dret administratiu comparat. La coordinadora de la secció, la professora agregada Serra Húnter de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i secretària del Comitè Editorial de l’RCDP, Clara I. Velasco Rico, signa la introducció. En les seves paraules, “la gestió de la pandèmia i de la postpandèmia ha posat de manifest o ha fet aflorar determinades mancances, algunes d’històriques, en el funcionament de les administracions públiques relacionades amb el personal al seu servei. Cal entomar aquestes deficiències per garantir una gestió dels serveis públics en harmonia amb els principis constitucionals i legals que la inspiren”.

L’objectiu del nou número de la Revista és fer una radiografia de la situació actual de l’ocupació pública a Catalunya i l’Estat espanyol, especialment després de les importants novetats legislatives que s’han produït en els darrers temps amb l’objectiu, molt principalment, de reduir la temporalitat. L’aproximació abraça des de l’accés a la funció pública fins al paper de la direcció pública professionalitzada, tracta sobre els empleats públics als petits municipis, el règim jurídic dels secretaris i interventors municipals o una aproximació des del Regne Unit que analitza el Civil Service britànic. Per Velasco, “les contribucions que conté el monogràfic sobre els reptes de l’ocupació pública ofereixen propostes valuoses i interessants per encarar les dinàmiques veritablement complexes que té per davant l’Administració”.

El número 65 també posa a l’abast dels lectors un dossier documental associat a la secció monogràfica amb abundant normativa catalana, estatal i europea, jurisprudència, bibliografia i altres recursos d’interès. La recopilació ha anat a càrrec de la professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona, Verónica Yazmín García Morales.Llegeix més »

Torna la guerra de banderes (ara als tribunals). La doctrina de la STS de 26 de maig de 2020 sobre l’exhibició de símbols polítics no oficials o com voler tapar el sol amb la mà – Joan Ridao
Professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Introducció
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va dictar el 26 de maig passat una sentència que fixa doctrina i que determina que no és compatible ni amb la Constitució (CE) ni amb el marc legal i, en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques, la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics, tot i que aquestes no substitueixin la bandera d’Espanya i les altres banderes legalment o estatutàriament instituïdes, sinó que hi concorrin.

La sentència es referia a un acord del Ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, del 30 de setembre de 2016, que reconeixia l’ensenya de set estrelles verdes com un dels símbols del poble canari, i que acordava la seva hissada el 22 d’octubre de 2016 —en commemoració del seu 52è aniversari— a la vorera exterior de l’edifici, davant de la façana de la corporació, i en un pal auxiliar. El TS raona l’anul·lació d’aquell acord perquè la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, estableix la forma com ha de col·locar-se no només la bandera d’Espanya sinó també la de les comunitats autònomes i els ens municipals, i perquè, encara que l’acord fos adoptat per un òrgan col·legiat i amb el vot de la majoria dels grups polítics, no s’incardinava en el marc competencial fixat per la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local.Llegeix més »