Etiqueta: serveis públics

Avançament de continguts del número 65 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els reptes de l’ocupació pública

EAPCDeixa un comentari

Logotip Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 65 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 11 articles acadèmics, sis dels quals inclosos en una secció monogràfica dedicada als reptes de l’ocupació pública. Són contribucions a càrrec de professors i persones expertes en dret administratiu, funció pública, recursos humans, dret del treball, dret públic i dret administratiu comparat. La coordinadora de la secció, la professora agregada Serra Húnter de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i secretària del Comitè Editorial de l’RCDP, Clara I. Velasco Rico, signa la introducció. En les seves paraules, “la gestió de la pandèmia i de la postpandèmia ha posat de manifest o ha fet aflorar determinades mancances, algunes d’històriques, en el funcionament de les administracions públiques relacionades amb el personal al seu servei. Cal entomar aquestes deficiències per garantir una gestió dels serveis públics en harmonia amb els principis constitucionals i legals que la inspiren”.

L’objectiu del nou número de la Revista és fer una radiografia de la situació actual de l’ocupació pública a Catalunya i l’Estat espanyol, especialment després de les importants novetats legislatives que s’han produït en els darrers temps amb l’objectiu, molt principalment, de reduir la temporalitat. L’aproximació abraça des de l’accés a la funció pública fins al paper de la direcció pública professionalitzada, tracta sobre els empleats públics als petits municipis, el règim jurídic dels secretaris i interventors municipals o una aproximació des del Regne Unit que analitza el Civil Service britànic. Per Velasco, “les contribucions que conté el monogràfic sobre els reptes de l’ocupació pública ofereixen propostes valuoses i interessants per encarar les dinàmiques veritablement complexes que té per davant l’Administració”.

El número 65 també posa a l’abast dels lectors un dossier documental associat a la secció monogràfica amb abundant normativa catalana, estatal i europea, jurisprudència, bibliografia i altres recursos d’interès. La recopilació ha anat a càrrec de la professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona, Verónica Yazmín García Morales.Llegeix més »

Torna la guerra de banderes (ara als tribunals). La doctrina de la STS de 26 de maig de 2020 sobre l’exhibició de símbols polítics no oficials o com voler tapar el sol amb la mà – Joan Ridao
 Professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

Introducció
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va dictar el 26 de maig passat una sentència que fixa doctrina i que determina que no és compatible ni amb la Constitució (CE) ni amb el marc legal i, en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques, la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics, tot i que aquestes no substitueixin la bandera d’Espanya i les altres banderes legalment o estatutàriament instituïdes, sinó que hi concorrin.

La sentència es referia a un acord del Ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, del 30 de setembre de 2016, que reconeixia l’ensenya de set estrelles verdes com un dels símbols del poble canari, i que acordava la seva hissada el 22 d’octubre de 2016 —en commemoració del seu 52è aniversari— a la vorera exterior de l’edifici, davant de la façana de la corporació, i en un pal auxiliar. El TS raona l’anul·lació d’aquell acord perquè la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, estableix la forma com ha de col·locar-se no només la bandera d’Espanya sinó també la de les comunitats autònomes i els ens municipals, i perquè, encara que l’acord fos adoptat per un òrgan col·legiat i amb el vot de la majoria dels grups polítics, no s’incardinava en el marc competencial fixat per la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local.Llegeix més »

Entre el debat dels límits provincials i les regions sanitàries… però per a quan el model territorial local de la Catalunya del segle XXI? – Xavier Forcadell i Esteller
 Coordinador d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diputació de Barcelona

EAPC1 comentari

Diversos mapes de CatalunyaIntroducció
En aquests dies complexos, situats al centre d’una crisi sanitària que dibuixa alhora la consegüent crisi econòmica, i veurem si fins i tot també una crisi institucional i política a diferents nivells, ha sorgit novament al mig del debat un tema gens menor: l’atribució de competències i llur executivitat per part dels diferents executius. Més encara, una centralització d’aquestes competències que novament posa en evidència que aquest tema és un dels que no s’acaba de resoldre del tot en la configuració del que es va anomenar en el seu moment l’estat de les autonomies.Llegeix més »

Entre eth debat des limits provinciaus e es regions sanitàries… mès tà quan eth modèl territoriau locau dera Catalonha deth sègle XXI? – Xavier Forcadell i Esteller
 Coordinador d’Innovacion, Govèrns Locaus e Coesion Territoriau dera Deputacion de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

Diversos mapes de CatalunyaIntroduccion
En aguesti dies complèxes, plaçadi en centre d’ua crisi sanitària que diboishe ath madeish temps era conseqüenta crisi economica, e veiram se non ua auta d’institucionau e politica a diferenti nivèus, ei sorgit de nau, ath miei deth debat, un tèma bric mendre: era atribucion de competéncies e era sua executivitat per part des diferenti executius. Encara mès, ua centralizacion d’aguestes competéncies que met en evidéncia nauaments qu’aguest tèma a estat un des non acabadi de resòlver deth tot ena configuracion de çò que se’n didec en sòn moment er estat des autonomies.

Llegeix més »

El conflicte de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona arran dels pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem – Alexandre Peñalver i Cabré
 Professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

EAPC1 comentari
" "
Autor: Gavin Behrens (CC BY-NC-ND 2.0)

El maig passat el Tribunal Suprem (TS) va desestimar un incident de nul·litat contra quatre sentències seves del novembre del 2019 que van anul·lar quatre sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2016 havien declarat contrari a l’ordenament jurídic i anul·lat l’acord del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de 6 de novembre de 2012 que va aprovar: a) l’establiment i la prestació del servei del cicle integral de l’aigua; b) l’establiment del sistema de gestió d’aquest servei públic mitjançant una societat de capital social mixta sota la modalitat de conveni amb societat existent; c) els estatuts d’aquesta nova societat d’economia mixta “Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, Societat Anònima” (Aigües de Barcelona, SEM), i d) el Conveni subscrit per l’AMB i la Societat General d’Aigües de Barcelona, SA (SGAB). Llegeix més »