Etiqueta: serveis socials

Recensió de l’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español, de Maria Victòria Forns i Fernández, Andrea Garrido Juncal i Josep Ramon Fuentes i Gasó (ed.) – Marina Rodríguez Beas
Professora agregada Serra Húnter de dret administratiu i subdirectora de la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín de la Universitat Rovira i Virgili

EAPCDeixa un comentari
Portada del llibre ressenyat

L’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español (Tirant lo Blanch, 2025) ofereix una visió completa, integral i holística sobre la concertació i les fórmules no contractuals en la provisió de serveis d’atenció a la persona a l’Estat espanyol. A llarg de vint-i-set capítols, s’hi analitza –des d’una perspectiva dogmàtica, complementada amb un enfocament pràctic centrat en l’àmbit local– la regulació de l’acció concertada pública en els serveis socials de l’Estat espanyol, cosa que aporta al lector diferents respostes fonamentades als principals problemes interpretatius que suscita la matèria objecte d’estudi.

L’anàlisi es vertebra en dos grans blocs. La primera part, amb contribucions dels professors José María Gimeno Feliú, Josep Ramon Fuentes i Gasó, Jessica Vivas Roso, Andrea Garrido Juncal, Josefa Cantero Martínez, Luis Miguez Macho, Josep Maria Sabaté Vidal, Javier Requejo García, i Maria Victòria Forns i Fernández, aborda els aspectes generals de les fórmules no contractuals en la prestació de serveis d’atenció a la persona en l’àmbit dels serveis socials, incloent-hi també els serveis sanitaris i els educatius.

Llegeix més »

Vulnerabilidad y colectivos vulnerables en el derecho: ¿quiénes son y cómo se definen? – Lorenzo Cotino
 Catedrático de Derecho Constitucional de la Universitat de València, miembro de OdiseIA, en el marco del Digital Futures Initiative de Google.org

EAPC2 comentaris
Font: Arrels Fundació, CC BY-SA 2.0

Un concepto común, pero complejo y vago
El concepto de vulnerabilidad aparece en los años 1980 en el contexto de las ciencias sociales y poco a poco se va impregnando en el ámbito jurídico. No obstante, puede sorprender la escasez de estudios en este ámbito, en un tiempo de ductilidad y variabilidad de significados en las ciencias sociales.

Como han señalado algunos expertos, por ejemplo desde el Consejo de Europa: “A pesar de su uso común, el significado del concepto de vulnerabilidad es complejo y vago.” Fineman subrayó que la vulnerabilidad es una condición que puede darse en cualquier persona y que puede variar en cualquier circunstancia, tiempo o espacio. Defendió la tesis ‒discutida‒ de que el Estado tiene la obligación de ser responsable y receptivo a las vulnerabilidades, frente a la autonomía y la autosuficiencia del individuo. En la literatura también se encuentran definiciones de poblaciones vulnerables en el contexto de la salud y las dolencias: “Las poblaciones vulnerables pueden ser menos capaces de anticipar, afrontar, resistir o recuperarse de los impactos de una amenaza.”Llegeix més »

Ressenya del llibre Sensellarisme, coordinat per Antoni Milian i Massana i editat per Icaria – Eva Pich Frutos
 Sòcia de l’Àrea de Dret Administratiu. Manubens Advocats

EAPC2 comentaris
Font: Icaria Editorial

El llibre Sensellarisme. De l’assistencialisme al reconeixement de drets és una eina imprescindible per conèixer la realitat del sensellarisme que ens envolta i que, com ens recorden els autors, sembla invisible als ulls de tothom. El sensellarisme és una xacra de la nostra societat i, mitjançant una iniciativa legislativa molt singular, que es descriu al llibre, aquesta mateixa societat civil es proposa d’erradicar-la.

Els diversos autors que han participat en aquesta obra col·lectiva, amb un llenguatge planer i seguint un format de petites píndoles, ens apropen a la realitat colpidora d’aquells que estan obligats a viure al carrer, i ho fan des del coneixement i l’experiència que els atorga el contacte directe i professional amb aquesta realitat. Provenen, entre d’altres, del món de les entitats sense ànim de lucre que atenen persones sense llar, de l’atenció sanitària primària, del món de la seguretat ciutadana o de l’acadèmic, i ens traslladen testimonis i experiències que ens fan obrir els ulls a una realitat incòmoda.

Llegeix més »

Ressenya de la Jornada sobre Sensellarisme i Habitatge – Salvador Maneu Marcos i Antoni Milian i Massana
 Director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, i catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPC1 comentari
Prestatge amb sabates i sabatilles del centre de joves en situació de sensellarisme
Font: Martí Petit amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

El 21 d’abril d’enguany va tenir lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona la Jornada sobre Sensellarisme i Habitatge organitzada per la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge.[i]

La Dra. Susana Navas Navarro, degana de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, va obrir la jornada donant la benvinguda als assistents i agraint a les persones ponents la seva participació. A continuació, va reivindicar el rol de les facultats de dret en la defensa d’una societat més justa i equitativa. En el cas de la Facultat de Dret de la UAB, va enumerar les accions dutes a terme i va comentar la projecció de la futura clínica jurídica Iuris Lab, que iniciarà la seva activitat a partir del curs acadèmic vinent.

La Dra. Judith Gifreu Font, codirectora de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge i promotora de la jornada, va situar els objectius i els continguts de la jornada tot destacant la importància d’abordar els reptes actuals en matèria d’habitatge i específicament del fenomen del sensellarisme a Catalunya.Llegeix més »

Les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes – Sixto Garganté
 Advocat, professor associat de dret del treball i protecció social a la Universitat Pompeu Fabra i coportaveu de la Comissió Promotora de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania

EAPCDeixa un comentari

El règim jurídic de les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes (CA) i l’obligació legal d’avaluar-ne l’efectivitat, ha estat analitzat, amb especial referència a la renda garantida de ciutadania a Catalunya i a l’ingrés mínim vital estatal, en l’article publicat al número 62, de juny de 2021, de la Revista Catalana de Dret Públic.

L’article constata que l’incompliment de l’obligació de fer-ne el seguiment i l’avaluació de l’efectivitat pot fer que les normes legals necessàries que les regulen esdevinguin insuficients, si no garanteixen adequadament el dret fonamental a la dignitat.Llegeix més »