La prohibició hongaresa dels “continguts LGBTI” nega els valors de la Unió Europea, i el Tribunal de Justícia pot i ha de dir-ho: conclusions de l’advocada general Ćapeta en l’assumpte Comissió c. Hongria (C-769/22) – Olivier Baillet
Professor agregat de dret internacional i europeu d’Esade

Font: “Banderes de la Unió Europea i LGTBI”, prompt. Microsoft Copilot, 15 de juliol de 2025

El 15 de juny de 2021 el Parlament hongarès va adoptar la Llei LXXIX de 2021 contra els delinqüents pedòfils i per a la protecció de menors, basada en la premissa que els “continguts LGBTI”, és a dir, la representació de la vida quotidiana de les persones LGBTI, busquen suposadament la “promoció” de la diversitat d’identitats i orientacions sexuals i afecten el “desenvolupament físic, mental o moral” dels menors. En conseqüència, la llei, encara vigent, imposa que totes les institucions que tenen cura de menors garanteixin que aquests no accedeixen a aquesta mena de continguts (classificats per a ser emesos entre les 22:00 h i les 05:00 h), que els continguts no apareguin en la publicitat i que no es difonguin en centres públics d’educació.

La Comissió Europea, de manera inusualment ràpida, va iniciar un procediment contra Hongria per incompliment el 15 de juliol de 2021 i, després del fracàs de la fase de diàleg amb el govern hongarès, va remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 19 de desembre de 2022. En el seu requeriment, va al·legar la infracció de diversos drets fonamentals protegits per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea: la dignitat humana, el respecte a la vida privada, la llibertat d’expressió i informació, i el dret a la no discriminació, així com de diversos instruments que regulen el mercat interior, especialment pel que fa a la prestació de serveis.

Llegeix més »

La mediació preventiva a l’Administració pública, un abans i un després – Montserrat Raga Marimon i Natàlia Ferré Giró
Magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu, i advocada mediadora

Font: Pexels. Autoria: Kindel Media
Font: Pexels. Autoria: Kindel Media

La societat del segle XXI requereix noves formes d’entendre l’Administració i de relacionar-s’hi, i en aquest context el dret a una bona administració i el paradigma de l’Administració relacional adquireixen una rellevància especial, i la mediació administrativa esdevé un instrument idoni per fer-ho efectiu.

La pràctica de metodologies autocompositives com a fórmula per gestionar els conflictes entre la ciutadania i l’Administració, mitjançant la intervenció d’una tercera persona mediadora, independent i imparcial, suposa un canvi de paradigma. Ara bé, trobem un primer antecedent normatiu d’aquesta praxi als anys noranta del segle XX amb l’Administrative Dispute Resolution Act dels Estats Units (ADRA), d’aquí la sigla ADR per referir-se a les metodologies de resolució alternativa de conflictes aplicades a l’activitat ordinària de l’Administració pública.Llegeix més »

El futbol és més que futbol: la sentència del Tribunal de Justícia sobre la Superlliga – Carles Górriz López Professor titular de dret mercantil, Universitat Autònoma de Barcelona

Imatge pilota futbol en camp
Font: Pixabay. Autoria: jarmoluk

1. La sentència sobre la Superlliga ha generat molt soroll mediàtic. Abans que hi hagués temps material per llegir-la i digerir-ne el contingut, els mitjans de comunicació es van omplir d’opinions d’experts que la comentaven i criticaven. Després d’aquest festival de focs artificials mediàtic, ha arribat el moment d’explicar què ha dictaminat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i quin ha estat el fonament jurídic de la seva decisió per tal d’extreure les conseqüències en clau de futur.

2. Abans que res, cal recordar els fets i explicar quin paper hi juga el TJUE i per què és rellevant el dret europeu de la competència si és un cas (presumptament) espanyol de dret privat relacionat amb l’esport. En efecte, l’origen de la Sentència, de 21 de desembre de 2023, C-333/21, és l’anunci d’una nova competició internacional de futbol professional masculí, anomenada Superlliga, que aglutinava inicialment dotze clubs: tres d’espanyols (Atlètic de Madrid, Futbol Club Barcelona i Reial Madrid), tres d’italians (AC Milan, Inter de Milà i Juventus) i sis d’anglesos (Arsenal, Chelsea, Liverpool, Manchester City, Manchester United i Tottenham Hotspur).

Llegeix més »

Brexit, ciutadania europea i sufragi actiu i passiu dels nacionals del Regne Unit en les eleccions municipals a la Unió Europea (a propòsit de la sentència de 9 de juny de 2022 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea) – Xavier Pons Ràfols
Catedràtic de Dret Internacional Públic. Universitat de Barcelona

Urna transparent amb alguns sobres amb vots al seu interior
Font: Tonio Vega. Llicència CC BY-NC-2.0

El passat 9 de juny de 2022 la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar una sentència en relació amb una petició de decisió prejudicial en la qual va deixar palès, de nou, que els nacionals del Regne Unit residents en un Estat membre de la Unió Europea van deixar de ser ciutadans de la Unió Europea en consumar-se la retirada del Regne Unit, la nit del 31 de gener de 2020. A partir d’aquella data, per tant, i entre altres conseqüències derivades del Brexit, els nacionals britànics van deixar de gaudir del dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals de l’Estat membre de residència.Llegeix més »

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán
Catedrático acreditado de Derecho Financiero y Tributario en la Universidad de Barcelona

Font: Transparency International EU Office – Flickr. Llicència (CC BY-NC-ND 2.0)

La Sentencia resuelve la demanda presentada por la Comisión contra España por vulneración del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea (TFUE) y del Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo (EEE) estimándola al considerar que la regulación del modelo 720 constituye una restricción a la libre circulación de capitales contraria al artículo 63.1 del TFUE y al artículo 40 del Acuerdo EEE.

La introducción de la obligación de declaración de los bienes y derechos en el extranjero (modelo 720) mediante la Ley 7/2012, de 29 de octubre, se acompañó de la previsión de unas consecuencias jurídicas muy severas en caso de incumplimiento de esta obligación de carácter formal. Así, se incluyó una norma aplicable en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y en el Impuesto sobre Sociedades por la cual la no presentación o la presentación tardía de la declaración generaba la imputación en la base liquidable general del valor de los bienes y derechos no declarados en el último período impositivo no prescrito con imposibilidad de acreditar la prescripción de la obligación tributaria del período impositivo en el que efectivamente se habían percibido las rentas capitalizadas en bienes y derechos en el extranjero. La cuota resultante de la regularización mediante la ficción jurídica anterior acarreaba la imposición de una sanción muy grave del 150% de la cantidad dejada de ingresar. Finalmente, se habían previsto sanciones muy elevadas en caso de falta de correcto cumplimiento de la obligación formal de presentación del modelo 720.Llegeix més »