Comentario de la Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 – Natalia Menéndez González
Profesora ayudante de la CUNEF Universidad e investigadora asociada del Centre for a Digital Society

Font: Pexels. Autor: Kevin Ku

La Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 (Sala de lo Contencioso-Administrativa, Sección Tercera), de 11 de septiembre de 2025 (Recurso 7878/2024) se sitúa en un momento clave de la transformación digital de la Administración pública y responde a una reclamación de la Fundación Ciudadana Civio contra el Ministerio de Transición Ecológica (MITECO) para que se le facilitase el código fuente de la aplicación informática denominada BOSCO, utilizada para determinar si los potenciales beneficiarios del llamado bono social eléctrico reúnen los requisitos de “consumidor vulnerable” o “consumidor vulnerable severo”. En lo que sigue se trata de una reflexión sobre tres ejes: primero, la aplicación del derecho a las nuevas tecnologías como continuación de viejos problemas jurídicos; segundo, la tensión entre el derecho de acceso a la información y la propiedad intelectual; tercero, la introducción de la noción de “democracia digital” y su relación con la “soberanía digital”. Finalmente, se plantea una consideración acerca de la eventual condición de sistema de inteligencia artificial de BOSCO y las consecuencias de ello.Llegeix més »

La mediació preventiva a l’Administració pública, un abans i un després – Montserrat Raga Marimon i Natàlia Ferré Giró
Magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu, i advocada mediadora

Font: Pexels. Autoria: Kindel Media
Font: Pexels. Autoria: Kindel Media

La societat del segle XXI requereix noves formes d’entendre l’Administració i de relacionar-s’hi, i en aquest context el dret a una bona administració i el paradigma de l’Administració relacional adquireixen una rellevància especial, i la mediació administrativa esdevé un instrument idoni per fer-ho efectiu.

La pràctica de metodologies autocompositives com a fórmula per gestionar els conflictes entre la ciutadania i l’Administració, mitjançant la intervenció d’una tercera persona mediadora, independent i imparcial, suposa un canvi de paradigma. Ara bé, trobem un primer antecedent normatiu d’aquesta praxi als anys noranta del segle XX amb l’Administrative Dispute Resolution Act dels Estats Units (ADRA), d’aquí la sigla ADR per referir-se a les metodologies de resolució alternativa de conflictes aplicades a l’activitat ordinària de l’Administració pública.Llegeix més »

Conflictes constitucionals de competència. Concurrència o monopoli jurisdiccional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Suprem núm. 437/2022, de 7 d’abril – Berta Bernad Sorjús
Advocada de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional

 

Façana nevada del Tribunal Suprem
Font: Luis García. Llicència CC BY-SA 4.0

Introducció

La identificació de la jurisdicció competent per conèixer de les impugnacions de disposicions de rang inferior a la llei per motius competencials no és, a dia d’avui, una qüestió clara.

Així resulta de la sentència del Tribunal Suprem (STS) objecte d’aquest comentari, la qual s’erigeix en un nou intent de confirmar una doctrina jurisprudencial que se suposa consolidada, però que, a la pràctica, troba resistència entre algunes instàncies jurisdiccionals inferiors.

El debat se situa entre els defensors del monopoli del Tribunal Constitucional (TC) per conèixer amb exclusivitat dels conflictes constitucionals de competència i els que, per contra, sostenen que tant la jurisdicció constitucional com la jurisdicció contenciosa administrativa, de manera alternativa, són competents per conèixer d’impugnacions fonamentades en la vulneració dels preceptes constitucionals que disciplinen el repartiment de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes.

Precisament la STS núm. 437/2022, de 7 d’abril (Sala contenciosa administrativa), reflecteix aquest debat, ja que resol un recurs de cassació interposat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que havia inadmès, per manca de jurisdicció a favor del TC, un recurs contenciós interposat per l’Administració general de l’Estat contra un acord del Govern de la Generalitat de revisió del Pla especial d’emergències per contaminació de les aigües marines de Catalunya.

A continuació s’exposa quina ha estat la història judicial de la STS núm. 437/2022 i quins van ser els arguments emprats en les diverses instàncies per justificar la jurisdicció competent en cada cas.Llegeix més »

Recensió de l’obra Democracia, derecho a decidir, desobediencia civil. Sobre las causas de justificación en la STS 459/2019, d’Iñaki Lasagabaster Herrarte – Josep Ramon Fuentes i Gasó
Professor titular de Dret Administratiu. Universitat Rovira i Virgili

“La tasca del Tribunal era aclarir el marc jurídic en el qual han de prendre’s decisions polítiques ‘en virtut de la Constitució’, i no usurpar les prerrogatives de les forces polítiques que actuen dins d’aquest marc. Les obligacions que hem posat de manifest són obligacions imperatives en virtut de la Constitució del Canadà. No obstant això, els correspondrà als actors polítics determinar en què consisteix ‘una majoria clara en resposta a una pregunta clara’, segons les circumstàncies en les quals podria celebrar-se un futur referèndum. Així mateix, si s’expressés un suport majoritari a favor de la secessió de Quebec, els correspondria als actors polítics determinar el contingut de les negociacions i el procés a seguir. La conciliació dels diversos interessos constitucionals legítims és necessàriament del camp polític més que del judicial, precisament perquè aquesta conciliació només pot realitzar-se per mitjà del joc de les concessions recíproques que caracteritza les negociacions polítiques. En la mesura en què les qüestions abordades durant les negociacions anessin polítiques, els tribunals, conscients del paper que els correspon en un règim constitucional, no haurien d’exercir cap paper de vigilància.”
Tribunal Suprem del Canadà

“La funció jurídic-política de la Justícia és un component necessari de l’Estat de dret. El dret judicial és imprescindible. La tasca juridicopolítica dels tribunals exigeix un grau especial de contenció política i partidista dels jutges. En cas contrari es posa en perill la confiança en la independència i imparcialitat de la judicatura.”
Bernd Rüthers

Els dos paràgrafs que refereix el Dr. Iñaki Lasagabaster Herrarte, catedràtic de dret administratiu de la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, a l’inici del seu llibre, Democracia, derecho a decidir, desobediencia civil. Sobre las causas de justificación en la STS 459/2019 (Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2021), donen una imatge sintètica, però molt aclaridora, del que el lector posteriorment trobarà a l’interior d’aquesta detallada exegesi de l’anomenada “sentència del procés”, la Sentència del Tribunal Suprem número 459/2019, de 14 d’octubre (Sala Penal, Secció Primera).

Llegeix més »

La pèrdua de la condició de diputat d’Alberto Rodríguez – Joan Ridao
Professor agregat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya (en serveis especials)

Font: Unidas Podemos

Novament, un cas d’ingerència dels tribunals en l’esfera de les decisions dels parlaments sobre l’estatut dels seus membres
Com és conegut, la Sentència del Tribunal Suprem (TS) 750/2021, del 6 d’octubre, dictada en la causa especial 3/21029/2019 per un tribunal de set magistrats encapçalat pel president de la Sala Segona, Manuel Marchena, va considerar provat que el dirigent de Podemos, Alberto Rodríguez, va participar en 2014 en una escena grupal violenta contra policies després d’una manifestació a La Laguna (Tenerife), i que es va acostar a un dels agents i li va clavar una puntada de peu al genoll.

Per arribar a la condemna, el Tribunal es va basar únicament en la declaració com a testimoni del mateix policia agredit, de qui la sentència diu que no només “no va expressar cap dubte” al respecte, sinó que va persistir en la seva declaració i que això mateix es va veure corroborat pel fet d’haver acudit immediatament a rebre assistència mèdica. No obstant això, i és rellevant, dos dels magistrats que integraven el tribunal van manifestar la seva “radical” discrepància en sengles vots particulars, per considerar feble la prova practicada si del que es tractava, com en tot judici penal, era d’enervar el dret fonamental respecte a la presumpció d’innocència del condemnat.Llegeix més »