La Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 (Sala de lo Contencioso-Administrativa, Sección Tercera), de 11 de septiembre de 2025 (Recurso 7878/2024) se sitúa en un momento clave de la transformación digital de la Administración pública y responde a una reclamación de la Fundación Ciudadana Civio contra el Ministerio de Transición Ecológica (MITECO) para que se le facilitase el código fuente de la aplicación informática denominada BOSCO, utilizada para determinar si los potenciales beneficiarios del llamado bono social eléctrico reúnen los requisitos de “consumidor vulnerable” o “consumidor vulnerable severo”. En lo que sigue se trata de una reflexión sobre tres ejes: primero, la aplicación del derecho a las nuevas tecnologías como continuación de viejos problemas jurídicos; segundo, la tensión entre el derecho de acceso a la información y la propiedad intelectual; tercero, la introducción de la noción de “democracia digital” y su relación con la “soberanía digital”. Finalmente, se plantea una consideración acerca de la eventual condición de sistema de inteligencia artificial de BOSCO y las consecuencias de ello.Llegeix més »
“La tasca del Tribunal era aclarir el marc jurídic en el qual han de prendre’s decisions polítiques ‘en virtut de la Constitució’, i no usurpar les prerrogatives de les forces polítiques que actuen dins d’aquest marc. Les obligacions que hem posat de manifest són obligacions imperatives en virtut de la Constitució del Canadà. No obstant això, els correspondrà als actors polítics determinar en què consisteix ‘una majoria clara en resposta a una pregunta clara’, segons les circumstàncies en les quals podria celebrar-se un futur referèndum. Així mateix, si s’expressés un suport majoritari a favor de la secessió de Quebec, els correspondria als actors polítics determinar el contingut de les negociacions i el procés a seguir. La conciliació dels diversos interessos constitucionals legítims és necessàriament del camp polític més que del judicial, precisament perquè aquesta conciliació només pot realitzar-se per mitjà del joc de les concessions recíproques que caracteritza les negociacions polítiques. En la mesura en què les qüestions abordades durant les negociacions anessin polítiques, els tribunals, conscients del paper que els correspon en un règim constitucional, no haurien d’exercir cap paper de vigilància.”