L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) preveu publicar el proper mes de juny el número 56 de la Revista Catalana de Dret Públic amb deu articles acadèmics, dels quals cinc corresponen a una secció monogràfica que durà per títol “L’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública”. En concret, el nou número inclourà l’anàlisi de les conseqüències de la Gran Recessió en els drets socials i les polítiques públiques de la Generalitat, l’ocupació pública, les finances públiques, la gestió dels serveis públics o la contractació pública. Les contribucions de la secció general abordaran l’expropiació temporal d’habitatges, el conflicte d’interessos en l’activitat parlamentària, els drets de les dones, la influència de les directives europees mediambientals sobre la legislació dels estats membres o la lluita contra els comportaments fraudulents en l’àmbit universitari, un tema de plena actualitat. Tots els articles han estat sotmesos a un sistema d’avaluació externa de doble cec. Destacarà també un dossier documental vinculat a la secció monogràfica que aplegarà molts dels recursos documentals, la normativa i la jurisprudència que s’ha generat al voltant de la mateixa matèria.

Avancem, a continuació, els continguts del proper número:

Secció monogràfica. L’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública

Incidència de la crisi econòmica sobre les finances de la Generalitat 

Núria Bosch Roca (catedràtica d’economia pública a la Universitat de Barcelona i directora de la càtedra de federalisme fiscal de l’Institut d’Economia de Barcelona)

 

Aquest article té per objectiu analitzar la incidència de la crisi econòmica que es va iniciar el 2007 sobre les finances de la Generalitat de Catalunya, així com les polítiques de consolidació fiscal aplicades. La crisi va afectar greument els ingressos impositius de la Generalitat, principalment l’impost sobre transmissions patrimonials lligat al sector immobiliari. Les polítiques de consolidació fiscal aplicades pel cantó dels ingressos s’han vist condicionades pel poder tributari de la Generalitat, sense capacitat normativa sobre els grans impostos, llevat de l’IRPF, i l’escassa capacitat de gestió tributària que porta les finances de la Generalitat a estar sotmeses al sistema de bestretes. La conseqüència de tot plegat va ser una reducció important de la seva despesa, que va afectar els serveis de l’estat del benestar (sanitat, educació). Contràriament, les despeses financeres van augmentar notablement per la generació de dèficit i endeutament. Amb tot, es pot concloure que la retallada de la despesa en serveis bàsics no ha estat només causa de la crisi sinó també de les deficiències del model de finançament autonòmic i dels objectius de dèficit fixats per l’Estat, més baixos dels que correspondria pel volum competencial de la Generalitat.

 

La crisi i els drets socials en les polítiques públiques de la Generalitat

Marc Carrillo (catedràtic de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i conseller del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya)

 

L’examen de les polítiques socials de la Generalitat depèn de dues variables: els efectes de la crisi financera i els problemes estructurals del sistema de distribució de competències establert per la Constitució i l’Estatut. La garantia efectiva dels drets socials davant dels efectes de la crisi ha estat condicionada per les limitacions financeres i, especialment, pel procés centralitzador d’absorció de competències executives per part de l’Estat, sobretot en serveis socials, formació professional o educació.

 

La crisi econòmica i la seva incidència a la gestió dels serveis públics

Guillem López-Casasnovas (catedràtic d’economia a la Universitat Pompeu Fabra i exconseller del Banc d’Espanya) i Ivan Planas (gerent de Serveis Assistencials del Servei Català de la Salut i professor associat a la Universitat Pompeu Fabra)

 

La crisi econòmica ens ha retornat a la casella inicial del benestar social de fa deu anys. En aquest article analitzem com els impactes de la crisi s’han traslladat al finançament del sector públic i com han afectat la manera en què els diferents serveis s’han gestionat i transformat. Tot i la duresa de la crisi viscuda per Espanya des del 2007 (doble recessió el 2011), la despesa social no s’ha ‘enfonsat’ (en termes del seu pes al PIB), encara que sí que pateix evidències d’esgotament. En aquest article s’aborden alguns temes generals pel que fa a la incidència de la crisi en la gestió dels serveis públics: l’estil de gestió, amb especial referència a les licitacions públiques; els canvis del nivell de cobertura dels serveis públics, per la via de les reduccions de despesa sense grans canvis normatius; els desajustos de la composició de la despesa, per la diferent incidència de la consolidació fiscal i la incipient recuperació de la despesa en les partides del pressupost; la crisi de les col·laboracions publicoprivades i el debat sobre la relació entre el sector públic i el sector privat, incloent els canvis normatius en el marc de contractació i les noves oportunitats que aquests obren; la justificació de la despesa pública en termes de relació cost i benefici; i finalment, els reptes pendents de l’Administració pública catalana.

 

L’ocupació pública després de la crisi

Joan Mauri (professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona)

 

Aquest article analitza les mesures preses sobre la funció pública amb la finalitat de superar la crisi econòmica i ofereix una primera valoració sobre els seus efectes, centrats en els aspectes següents: la redefinició de poders per establir les condicions de treball dels empleats públics; l’envelliment i la precarització del personal; el procés de diferenciació, segmentació i desigualtat induït sobre els diferents tipus de personal i els resultats o, millor, la falta de resultats, en els processos de flexibilitat i individualització propis dels moderns sistemes de recursos humans.

 

La contractació pública entre 2007 i 2017: temps de crisi, temps de canvis 

Xavier Padrós Castillón (professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i responsable de l’àmbit d’estudis jurídics del Gabinet Jurídic de la Generalitat)

 

Aquest article analitza els efectes de la crisi econòmica en relació amb diferents aspectes de la contractació de les administracions públiques al llarg de la dècada que coincideix amb el període de vigència de la Llei de contractes del sector públic de l’any 2007 i fins a l’aprovació de la nova Llei de contractes del sector públic del 2017. Aquesta crisi, unida a la influència cada cop més decisiva del dret europeu de contractes, ha contribuït a la revisió de conceptes i regles tradicionals, a un progressiu canvi de model i a la confecció d’una nova agenda de prioritats en el camp de la contractació pública, dins la qual destaquen de manera principal la necessitat d’avançar cap a una major professionalització dels gestors públics i al reforçament dels mecanismes de governança que permetin garantir la integritat i la transparència en l’organització i en els processos de presa de decisions en la matèria.

 

Secció general

 

Expropiación temporal de viviendas: alteraciones en el denominado procedimiento de urgencia y propuestas de enmienda 

Cristina Argelich Comelles (professora doctora de dret civil a la Universitat de Cadis)

 

Este artículo analiza las modificaciones que se producen en el procedimiento expropiatorio cuando se tiene que aplicar en el marco de la legislación autonómica de expropiación temporal del uso de viviendas. Estas versan, fundamentalmente, sobre la declaración de interés social, la determinación de la indemnización expropiatoria y la concreción práctica del derecho de reversión en este ámbito. Finalmente, se atenderá a los defectos que presenta la expropiación forzosa como mecanismo para arrendar forzosamente una vivienda, se propondrán dos alternativas: la articulación de un arrendamiento forzoso a través de la ejecución subsidiaria y la articulación de un procedimiento especial ad hoc.

 

Direct and indirect europeanisation of national administrative systems. Implementation and spillover effects of the environmental information directives in a comparative perspective 

Cristina Fraenkel-Haeberle  (professora de dret públic, dret comparat i dret administratiu a la Universitat Alemanya de Ciències de l’Administració) i Johannes Socher (investigador associat a l’Institut Alemany de Recerca per a l’Administració Pública)

 

Until the 1980s, a culture of administrative secrecy prevailed in most European countries. This general approach only changed with the adoption of the first administrative procedure laws, which codified a right of access to files, albeit usually limited to the parties of an administrative procedure. At European level, a trend towards freedom of information started to evolve in the field of environmental procedure law on adoption of the two Environmental Information Directives 90/313/EEC and 2003/4/EC, of which the latter was itself a reaction to the adoption of the Aarhus Convention. This article analyses how these directives were implemented into national legislation and how this also gradually affected other areas of law. Taking examples from France, Germany and Italy, it is argued that the transposition of the Environmental Information Directives ‘europeanised’ these three national administrative Systems not only directly, but also in other, more subtle and indirect ways.

 

Os dereitos das mulleres. As xeracións de dereitos e os antecedentes históricos da loita pola igualdade 

Xosé Manuel Pacho Blanco (advocat i professor coordinador de l’assignatura Teoria del Dret a la Facultat de Ciències Jurídiques i del Treball de la Universitat de Vigo)

 

Na presente contribución preténdese facer unha análise da loita pola igualdade e da configuración dos dereitos das mulleres, e da evolución das distintas xeracións de dereitos. Examínanse os antecedentes históricos do seu desenvolvemento e a súa relación coas distintas xeracións de dereitos. Dende os memoriais de agravios medievais á reclamación do político no ámbito persoal da sociedade. A análise dos dereitos das mulleres debe ter en conta o marco conceptual que preconfigurou e preconfigura a súa defensa e a súa concreción, que se afasta da evolución dos dereitos humanos porque as mulleres foron marxinadas por unha estrutura social patriarcal. O recoñecemento dos dereitos da muller implica, dende as súas reivindicacións, comprender a dialéctica que xorde entre discriminación e desigualdade.

 

Análisis del régimen disciplinario de los estudiantes universitarios. Especial referencia a los comportamientos fraudulentos y al plagio, en particular

Anna Pallarés Serrano (professora del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora del Centre d’Estudis en Dret Ambiental de Tarragona)

 

En este trabajo se parte del análisis de cuestiones fundamentales de nuestro ordenamiento que afectan al objeto de este estudio, como son las exigencias de nuestro sistema sancionador, para poder abordar el examen de la normativa disciplinaria universitaria en relación a cuestiones muy concretas como son los comportamientos fraudulentos, en general, y el plagio, en particular. El análisis realizado no solo se limita a la normativa estatal dictada, al respecto, sino que aborda, también, la respuesta normativa que han dado las diferentes universidades públicas a esta cuestión. Finalmente, detectadas una serie de prescripciones poco acordes con nuestro ordenamiento, se realizan una serie de propuestas para mejorar la normativa estatal y la de las diferentes universidades.

 

El conflicto de intereses en el Parlamento

Catalina Ruiz-Rico Ruiz (professora titular de dret constitucional a la Universitat de Jaén)

 

La finalidad de este estudio se orienta a la juridificación del conflicto de intereses en los parlamentos bien a través de mecanismos de self restraint o externalizados. Su planteamiento se centra en la ineficacia de las respuestas actuales al conflicto de intereses (declaraciones patrimoniales, régimen de incompatibilidades, regulación de lobbies). Por esta razón, se fundamenta la traslación al escenario parlamentario de las soluciones jurídicas del derecho comparado (códigos de conducta parlamentarios, deber de lealtad), del ordenamiento privado (deber de abstención, anulación del acto, rendición de cuentas…) y la aplicación analógica de los principios de buen gobierno previstos para los altos cargos. De igual modo, la proyección penal del conflicto de intereses como sustrato de delitos de corrupción presiona para la tipificación de esta figura en sede parlamentaria. Las anomalías y disfunciones del poder representativo constituyen una laguna parlamentaria de obligada y eficaz respuesta jurídica.

 

Dossier sobre l’impacte de la crisi econòmica en l’Administració pública

 Ricard Gracia Retortillo (professor lector de dret administratiu a la Universitat de Barcelona)