És habitual en els ordenaments trobar normes tendents a oferir als símbols i les institucions públiques algun tipus de protecció davant d’atacs que es considerin d’especial gravetat. Això, però, es pot fàcilment traduir, segons com es faci, en un estrenyiment de la possibilitat dels ciutadans de posar en pràctica la seva llibertat d’expressió en la mesura que no puguin exercir la crítica o la ironia sense témer conseqüències negatives, que poden materialitzar-se tant en sancions administratives com, en el cas més extrem, en condemnes penals. L’efecte de desànim (chilling effect) que això causa actua directament sobre un dret fonamental que constitueix un pilar de tota societat democràtica i, per això, tota restricció que se li pretengui oposar hauria d’estar fonamentada en raons molt greus, que no és de cap manera segur que concorrin en l’actualitat en una sèrie de previsions contingudes en el Codi penal, a les quals aquí ens referirem.
Són en realitat diversos els tipus penals l’aplicació dels quals, depenent de com s’interpretin, és susceptible d’incidir sobre la llibertat d’expressió: els relatius al delicte d’odi; a l’enaltiment del terrorisme o la humiliació a les seves víctimes; a l’ofensa als sentiments religiosos i, ja en matèria d’institucions i símbols, els delictes d’injúries contra la corona i tota una sèrie d’institucions, així com el delicte d’ofenses o ultratges a Espanya, les seves CAs i els seus símbols o emblemes.Llegeix més »
PLANTEJAMENT
