La progressiva configuració d’un estàndard d’opinió internacional crític amb les sancions penals imposades pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Autoria: Thundershead, CC BY-NC-SA 2.0

Els dies 8 i 9 d’octubre de 2020, la Comissió de Venècia va aprovar l’informe titulat Criminal liability for peaceful calls for radical constitutional change from the standpoint of the European Convention on Human Rights.
Aquest informe responia a la petició de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que s’havia adreçat a la Comissió de Venècia preguntant-li en quines circumstàncies el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) permetia criminalitzar les crides, dels polítics o representants de la societat civil, per als canvis constitucionals radicals per mitjans pacífics, inclosa la demanda d’independència per a parts del territori nacional. L’aspecte més rellevant d’aquesta petició és que es formulava davant de les accions penals impulsades a Espanya per la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, contra el president de la Generalitat, els membres del Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i membres de la seva Mesa, alcaldes i els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, i també en relació amb les actuacions penals promogudes a Turquia contra diversos parlamentaris de la Gran Assemblea Nacional.En tal sentit, en referir-se a les actuacions seguides per les institucions espanyoles, és prou significatiu el caràcter crític amb què són valorades pel Memoràndum[i] —presentat juntament amb la petició d’informe a la Comissió de Venècia— elaborat pel diputat Sr. Boriss Cilevics, president de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans abans esmentada.[ii]Read More »

La inoportunitat de la Llei 11/2020, de contenció de les rendes de lloguer, com a fórmula per facilitar l’accés a l’habitatge – Carles Sala i Roca
Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona

Com a conseqüència de la bombolla immobiliària i la crisi financera que va esclatar l’any 2008, les polítiques públiques d’habitatge de la darrera dècada s’han centrat de forma gairebé exclusiva a assistir les famílies que van caure en una situació de sobreendeutament. A moltes llars, les dificultats econòmiques s’han perllongat de forma crònica en el temps, i davant les dificultats, els poders públics han adoptat diferents mesures i mecanismes de provisió d’habitatge, alguns de caràcter voluntari però també d’obligatoris, basats en una interpretació extensiva —i segurament excessiva— de la funció social de la propietat.Read More »

Avançament de continguts del número especial de l’RCDP sobre el dret en temps d’emergència sanitària

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà a finals de novembre un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) dedicat al dret en temps d’emergència sanitària. En concret, inclourà nou articles acadèmics i catorze informes internacionals a càrrec de professors i investigadors en dret constitucional, dret administratiu, ciències polítiques, dret públic internacional o dret comparat que aborden, des de diferents perspectives i realitats jurídiques, la pandèmia de la COVID-19 i la primera reacció de les autoritats i institucions públiques.Read More »

La desafecció de l’STS 459/2019 pels drets fonamentals: lliure exercici de càrrec públic, reunió i principi de legalitat – Mercè Barceló i Serramalera
Catedràtica de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

Aquest treball, que analitza l’STS 459/2019 des d’una perspectiva constitucional, s’estructura en dues parts en funció dels drets fonamentals substantius als quals afecta: en la primera, s’examina la vulneració del dret al lliure exercici de càrrec públic i del dret de reunió; el qual concerneix tres dels condemnats. En la segona part, es llegeix la sentència en clau del dret a la legalitat penal; dret que s’entén també vulnerat i afecta els nou condemnats pel delicte de sedició. Read More »

La vinculación estrecha entre federalismo y justicia constitucional – Xabier Arzoz Santisteban
Catedrático de derecho administrativo en la UNED

" "Frente a lo que suele afirmarse, los tribunales constitucionales surgieron como respuesta a la necesidad de garantizar la unión del Estado en contextos de descentralización política, más que para la garantía abstracta de la Constitución o la tutela de los derechos fundamentales, funciones que bien podían ser desempeñadas por la jurisdicción ordinaria y que, en su caso, fueron atribuidas a los nuevos tribunales constitucionales como complemento. Los tres primeros modelos de control concentrado de constitucionalidad, creados después de la Primera Guerra Mundial (Austria, Checoslovaquia y España), muestran la estrecha vinculación en el moderno Estado constitucional entre la decisión de fraccionar el poder legislativo y la de crear un tribunal constitucional especializado. A este respecto resultan ilustrativos las concepciones y el proceso de decisión política desarrollados en Austria.Read More »