Límits a la immunitat ministerial: comentari a la STEDH de 20 de desembre de 2022 (Bakoyanni v. Greece) – Joan Vintró Castells
Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

Parlament grec. Font: Wikimedia Commons

La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.

Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 66 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre les derivades sectorials del dret a l’habitatge

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 66 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 14 articles acadèmics, 7 dels quals inclosos en una secció monogràfica dedicada a les derivades sectorials del dret a l’habitatge. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret constitucional, dret civil i dret públic; antropologia social i cultural; dret administratiu, i economia aplicada. La coordinadora de la secció, la professora titular de Dret Administratiu a la UAB Judith Gifreu Font, signa la introducció. En les seves paraules, “en uns moments en què les polítiques d’habitatge copen les primeres planes dels diaris[…] resulta convenient analitzar les principals qüestions vinculades a materialitzar el mandat constitucional contingut en l’article 47 CE, que declara que tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat i ordena als poders públics que promoguin les condicions necessàries i estableixin les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”.Llegeix més »

Impagament de la responsabilitat civil derivada de delicte i presó per deutes. Comentari a la STC 132/2022, de 24 d’octubre – Ramon Ragués i Vallès
Catedràtic de Dret Penal. Universitat Pompeu Fabra

Passadissos d'una presó amb un dels guàrdies obrint la porta d'una cel·la.
Font: Generalitat de Catalunya

1. El cas resolt i els motius de la demanda d’empara

Els tres acusats en el procediment penal que hi ha a l’origen d’aquesta sentència foren condemnats per l’Audiència Provincial de Madrid com a autors d’un delicte continuat d’estafa agreujada (art. 250 CP). El motiu de la condemna va ser les compres a proveïdors amb lliurament d’uns pagarés sabent que aquests no serien atesos al seu venciment. La condemna va ser de tres anys de presó i accessòries, però després de ser estimat el recurs de cassació interposat pels acusats, el Tribunal Suprem va rebaixar la sanció a un any i nou mesos de presó. També va imposar-se a totes dues instàncies l’obligació d’indemnitzar les empreses perjudicades en les quantitats respectives de 183.473,10 €, 144.829,45 € i 40.000 €.Llegeix més »

Les prioritats del mandat de la síndica de greuges de Catalunya – Esther Giménez-Salinas i Colomer
Síndica de greuges de Catalunya

Esther Giménez-Salinas durant la presa de possessió el 14 de juliol de 2022 al Parlament. Font: Parlament de Catalunya (Ramon Boadella)

Després de prendre possessió del càrrec de síndica de greuges el dia 14 de juliol, he tingut l’oportunitat a mitjans de desembre de presentar els eixos i les prioritats del meu mandat davant la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya, única institució a què em correspon retre comptes en el marc de les meves funcions estatutàries. A continuació exposaré succintament quins són aquests eixos i prioritats.

La situació del país

D’acord amb l’Estatut i la Llei 24/2009, el Síndic de Greuges és la institució de la Generalitat que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats constitucionals i estatutaris. Per fer-ho adequadament, és imprescindible conèixer com està el país on s’han d’exercir aquests drets i llibertats, quins són els reptes i les dificultats amb les quals ens enfrontem per fer-los realitat.

En aquest sentit, la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia i la situació bèl·lica que viu Europa fa imprescindible que la institució posi l’èmfasi en l’àmbit social. Entre altres qüestions, i sense ànim de ser exhaustiva, aquesta crisi està comportant:

· Augment dels índexs de pobresa, particularment la pobresa infantil, amb totes les seves derivades, incloent-hi la pobresa energètica.

· Greus mancances en l’accés efectiu a un habitatge digne.

· Tensions i disfuncions en els dos serveis públics essencials de tota societat des de la perspectiva social: la salut pública (tenint molt en compte l’augment dels problemes en matèria de salut mental) i l’educació (vetllant per revertir la segregació escolar).

· Afectacions als més vulnerables, començant pels infants i la gent gran; així com les persones amb discapacitat, persones migrades, etc. Tot plegat amb perspectiva de gènere perquè, dins de qualsevol d’aquests col·lectius, la situació de les dones sempre és una mica pitjor que la dels homes.

· Crisi climàtica i energètica que, tot i ser global, ens interpel·la i obliga a reconsiderar com ens organitzem com a societat i com a territori.

Llegeix més »

La personalitat jurídica del Mar Menor: retòrica o agosarament – Jordi Jaria-Manzano
Cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació en relació amb l’Organització Territorial del Poder, de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i professor agregat Serra Húnter de Dret Constitucional i Ambiental a la Universitat Rovira i Virgili (en excedència)

El Mar Menor
La Manga del Mar Menor, per Nomdefinitivo amb llicència CC BY-SA 2.0

Fa unes setmanes les Corts Generals van aprovar la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de la personalitat jurídica de la llacuna del Mar Menor, mitjançant la qual, per primera vegada en el dret espanyol es reconeix com a persona jurídica una realitat no humana. La llei es presenta, en principi, com una innovació radical, en la línia de la superació de les respostes antropocèntriques davant de la crisi ambiental global i d’acord amb els postulats de la justícia ecològica, que es projecta més enllà de la comunitat dels éssers humans.

El reconeixement d’entitats no humanes com a subjectes de dret s’ha desenvolupat a nivell comparat al llarg dels últims quinze anys, a partir del reconeixement dels drets de la natura en la Constitució equatoriana de 2008, que va representat un gir revolucionari en la tradició constitucional, encara que la capacitat real del text per contribuir a la superació d’una economia extractivista basada en la depredació dels recursos naturals i en la destrucció dels ecosistemes és encara avui motiu de dubte. Sigui com sigui, la introducció dels drets de la natura en la Constitució de l’Equador va representar una innovació d’un impacte notori en el context dels debats sobre la resposta de les societats contemporànies a la crisi ambiental planetària, tant en el context del moviment ecologista com en l’àmbit acadèmic.Llegeix més »