El més llegit de 2025 a l’RCDP blog

Al llarg del 2025 hem publicat un total de 44 apunts al Blog de la Revista Catalana de Dret Públic, amb 43.914 visites i 27.724 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (81 % del total). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos, n’hi ha tres que corresponen a anys anteriors, signats respectivament per Lorenzo Cotino, Elisa Llop Cardenal i Susana Eva Franco Escobar.

Si ens fixem només en els apunts publicats el 2025, els 10 més llegits han estat els següents:

El nou règim de pagaments menors previst al Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública – Alexandre Hernández Ossó i Andrea Pey Rubio

¿Funcionarios fijos por arte de sentencia? No, gracias! – Marcos Peña Molina

¿Por qué no tenemos una mejor gestión pública? Algunas reflexiones una década después de la aprobación de la legislación de transparencia y buen gobierno – Juli Ponce Solé

El levantamiento de la prohibición de acción directa y el pago directo a subcontratistas en Cataluña – Francisco Javier Vázquez Matilla

La protecció penal i administrativa dels gats comunitaris – Maria Marquès-Banqué

Intel·ligència artificial i contractació pública: oportunitats per a una gestió més eficient – Xevi López Cadena

Nous avenços (normatius) de la mediació administrativa – Xavier Bernadí Gil

Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals: una perspectiva ciutadana i administrativa – Yvonne Niño i Iris Favà

L’exclusió de la recerca científica de l’àmbit d’aplicació del Reglament d’intel·ligència artificial. Un benefici per a la recerca científica? – Ruben Ortiz Uroz

La buena administración y su proyección en la jurisprudencia – Miguel Pardo Castillo

Durant el 2025 alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la contractació pública, l’accés i el règim del funcionariat, la gestió pública i la transparència, el pagament directe a subcontractistes, el dret animal, la mediació administrativa, la regulació de la intel·ligència artificial i la bona administració, entre d’altres.

Aquest nou any esperem seguir publicant apunts d’actualitat que aportin una reflexió al debat sobre qüestions actuals vinculades al dret públic català, espanyol i europeu. Esperem comptar novament amb tots vosaltres.

Comentario de la Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 – Natalia Menéndez González
Profesora ayudante de la CUNEF Universidad e investigadora asociada del Centre for a Digital Society

Font: Pexels. Autor: Kevin Ku

La Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 (Sala de lo Contencioso-Administrativa, Sección Tercera), de 11 de septiembre de 2025 (Recurso 7878/2024) se sitúa en un momento clave de la transformación digital de la Administración pública y responde a una reclamación de la Fundación Ciudadana Civio contra el Ministerio de Transición Ecológica (MITECO) para que se le facilitase el código fuente de la aplicación informática denominada BOSCO, utilizada para determinar si los potenciales beneficiarios del llamado bono social eléctrico reúnen los requisitos de “consumidor vulnerable” o “consumidor vulnerable severo”. En lo que sigue se trata de una reflexión sobre tres ejes: primero, la aplicación del derecho a las nuevas tecnologías como continuación de viejos problemas jurídicos; segundo, la tensión entre el derecho de acceso a la información y la propiedad intelectual; tercero, la introducción de la noción de “democracia digital” y su relación con la “soberanía digital”. Finalmente, se plantea una consideración acerca de la eventual condición de sistema de inteligencia artificial de BOSCO y las consecuencias de ello.Llegeix més »

La STC 137/2025 sobre la Llei d’amnistia: una bona però controvertida sentència – Gerard Martín Alonso
Cap de l'Àrea d'Assessorament sobre l'Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis d’Autogovern. Professor associat de dret constitucional de la Universitat de Barcelona

Sessió plenària del Congrés dels Diputats del 30 de maig de 2024
Font: Congrés dels Diputats

El Tribunal Constitucional, mitjançant la Sentència (STC) 137/2025, de 26 de juny, ha resolt el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular al Congrés i més de 50 senadors del Grup Parlamentari Popular al Senat, contra la Llei orgànica 1/2024, de 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Es tracta de la primera sentència que dicta el Tribunal sobre aquesta llei que presenta nombrosos punts d’interès que tot seguit exposem de manera sintètica.

Llegeix més »

El referendament presumpte dels actes del rei i el missatge del 3 d’octubre de 2017 – Alfredo Ramírez Nárdiz
Professor de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona

Fotografia del rei Felip VI fent un discurs
Discurs del rei Felip VI el 3 d’octubre de 2017. Font: Casa Real

La Constitució espanyola (CE) regula el referendament dels actes del rei de manera imperativa: “seran sempre subjectes a referendament”, indica l’article 56.3. Amb l’excepció dels actes propis de l’organització de la Casa reial (art. 65.2 CE), tots els actes del rei han de ser referendats pel president del Govern, pel president del Congrés o per un ministre (art. 64 CE), i la responsabilitat de l’acte l’ha d’assumir qui el referendi. La forma d’expressar-se de la Constitució, que no dona lloc a la possibilitat que un acte del rei no sigui referendat, es deu a la naturalesa dels actes reials, que, en una monarquia parlamentària com la que preveu la Constitució, només poden ser actes deguts, sense poder material i únicament amb valor simbòlic.

Llegeix més »

La prohibició hongaresa dels “continguts LGBTI” nega els valors de la Unió Europea, i el Tribunal de Justícia pot i ha de dir-ho: conclusions de l’advocada general Ćapeta en l’assumpte Comissió c. Hongria (C-769/22) – Olivier Baillet
Professor agregat de dret internacional i europeu d’Esade

Font: “Banderes de la Unió Europea i LGTBI”, prompt. Microsoft Copilot, 15 de juliol de 2025

El 15 de juny de 2021 el Parlament hongarès va adoptar la Llei LXXIX de 2021 contra els delinqüents pedòfils i per a la protecció de menors, basada en la premissa que els “continguts LGBTI”, és a dir, la representació de la vida quotidiana de les persones LGBTI, busquen suposadament la “promoció” de la diversitat d’identitats i orientacions sexuals i afecten el “desenvolupament físic, mental o moral” dels menors. En conseqüència, la llei, encara vigent, imposa que totes les institucions que tenen cura de menors garanteixin que aquests no accedeixen a aquesta mena de continguts (classificats per a ser emesos entre les 22:00 h i les 05:00 h), que els continguts no apareguin en la publicitat i que no es difonguin en centres públics d’educació.

La Comissió Europea, de manera inusualment ràpida, va iniciar un procediment contra Hongria per incompliment el 15 de juliol de 2021 i, després del fracàs de la fase de diàleg amb el govern hongarès, va remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 19 de desembre de 2022. En el seu requeriment, va al·legar la infracció de diversos drets fonamentals protegits per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea: la dignitat humana, el respecte a la vida privada, la llibertat d’expressió i informació, i el dret a la no discriminació, així com de diversos instruments que regulen el mercat interior, especialment pel que fa a la prestació de serveis.

Llegeix més »