Una mala praxi del Tribunal Constitucional – Gerard Martín i Alonso

L’existència de nombrosos subjectes legitimats per presentar recursos d’inconstitucionalitat contra lleis estatals (els governs i els parlaments de les disset comunitats autònomes, 50 diputats o senadors i el Defensor del Poble) provoca, sovint, que una mateixa norma estatal sigui objecte de diverses accions d’inconstitucionalitat.

Aquesta eventual pluralitat de processos constitucionals que afectin una mateixa disposició estatal pot ser modulada a través de l’aplicació de l’article 83 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, que estableix que el Tribunal, a instància de part o d’ofici, en qualsevol moment, i amb audiència prèvia dels compareixents en el procés constitucional, podrà disposar l’acumulació d’aquells processos amb objectes connexos que justifiquin la unitat de tramitació i decisió.

Malgrat que a la dècada dels anys 80 el Tribunal va fer un ús freqüent d’aquesta facultat i va decidir l’acumulació de nombrosos processos constitucionals, posteriorment va anar deixant de banda aquest escenari d’unificació de processos constitucionals i, amb comptades excepcions, no ha optat per la tècnica de l’acumulació.

L’existència d’una diversitat de processos constitucionals sobre una mateixa llei estatal s’ha accentuat els darrers anys, en el període en què les institucions estatals han adoptat polítiques d’austeritat i de recentralització competencial com a instruments que, al seu entendre, era necessari emprar per combatre la situació de crisi econòmica i complir amb els principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Davant de la diversitat d’impugnacions formulades contra les lleis estatals, el Tribunal no ha dut a terme cap actuació per a acumular els recursos presentats, la qual cosa ha conduït a l’aprovació de nombroses sentències sobre una mateixa disposició estatal.Read More »

La conflictivitat competencial entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya pendent de resolució del Tribunal Constitucional  –  Ramon Riu Fortuny

Després de l’1 d’octubre i del llarg període en el qual han estat en vigor les mesures  autoritzades pel Senat en aplicació de l’art. 155 de la Constitució, al mes de juny de 2018 s’han format nous governs de la Generalitat i de l’Estat, han iniciat uns contactes formals i s’han compromès a establir un diàleg per buscar solucions a la problemàtica relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. És un bon moment per fer un breu inventari de la conflictivitat competencial que es troba plantejada en nombrosos processos pendents de resolució del Tribunal Constitucional, ja siguin recursos d’inconstitucionalitat (en endavant RI) o conflictes de competència (en endavant CC). En funció de si canvien les normes estatals o de la Generalitat contraposades en aquestes controvèrsies, o bé potser si canvia la interpretació de l’abast de les respectives competències, es podria arribar a punts de coincidència que permetrien donar solució extraprocessal a alguns d’aquests litigis.

El TC sovint no segueix un criteri estrictament cronològic en la solució dels procediments de la conflictivitat, sinó que un cop ha resolt una controvèrsia competencial acostuma a resoldre també en aplicació del mateix criteri doctrinal els altres procediments plantejats entorn de la mateixa matèria.  Possiblement, una negociació política adreçada a la solució de la conflictivitat competencial també podria fer un tractament dels litigis plantejats de forma agrupada per matèries. Per això, podem confegir aquest inventari mirant d’agrupar per matèries competencials els 23 recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competència que enfronten la Generalitat amb l’Estat i que actualment es troben plantejats i pendents de resolució per part del TC.Read More »

Drets polítics dels menors: oportunitat o necessitat? – Joan Lluís Pérez Francesch

A les línies següents em proposo parlar dels “drets polítics dels menors” i en especial el de sufragi actiu o de vot. Com és conegut, els drets polítics o de participació política, entre els quals destaca el dret de vot, defineixen segons la terminologia clàssica un “estatus activae civitatis“, un vincle específic amb la comunitat política, la ciutadania, que tradicionalment s’ha associat a la nacionalitat i a la majoria d’edat.

En efecte, aquests dos elements configuren la seva titularitat i el seu exercici. D’aquesta manera es determina el cos electoral, com a òrgan o concepte que legitima les institucions públiques representatives mitjançant els processos electorals. Tot això sense perjudici que en ocasions es permeti als estrangers votar, quan els tractats internacionals o la legislació ho permetin, assumint el principi de reciprocitat (art. 13.2 CE) en eleccions considerades més administratives que polítiques, com és el cas de les municipals. També, a partir del Tractat de Maastricht (1992) es crea una ciutadania europea, que tindrà efectes per tal d’escollir el Parlament europeu, encara que sigui per mitjà de les regles electorals estatals.

Drets dels menors, també la participació política?

Entenem per menor la persona que no arriba als 18 anys. Segons la Convenció dels drets de l’infant (1989), es pot entendre que els menors tenen dret a exercir drets de contingut polític com ara la llibertat d’expressió, o el dret d’associació, que emparen i donen suport a la participació en processos participatius o en iniciatives legislatives. La Convenció s’inscriu en el procés de desenvolupament dels drets humans, formulats en la Declaració universal de l’ONU de 1948, i s’entén com una forma de concreció dels drets en el cas d’un grup de població considerat especialment vulnerable i mereixedor d’una protecció especial.Read More »

La doctrina del tribunal sobre las bases. Competencias cada vez menos compartidas – José Antonio Montilla Martos

1.- En España, la mayoría de las competencias son formalmente compartidas entre el Estado y las Comunidades Autónomas. Son pocas las competencias exclusivas del Estado (fuerzas armadas, aduanas, autorización de referéndum…). Por otro lado, en la práctica no existen competencias exclusivas de las Comunidades Autónomas pues siempre puede incidir el Estado a través de sus títulos horizontales para la ordenación de la actividad económica o para garantizar la igualdad en el ejercicio de derechos. En esos casos, la competencia del Estado se concreta en el establecimiento de las bases a partir de las cuáles las Comunidades Autónomas ejercerán sus facultades de desarrollo normativo y ejecución.

Sin embargo, en la práctica, asistimos a un proceso paulatino de expansión de las bases estatales que restringe el espacio competencial autonómico. Han perdido su carácter primigenio de mínimo común normativo hasta agotar en muchos casos la regulación de la materia. Ello conlleva, en su envés, el vaciamiento de las competencias autonómicas. Ese proceso, con efectos recentralizadores, ha sido advertido y rechazado no sólo en la doctrina sino también dentro del Tribunal Constitucional, a través de los votos particulares a las distintas sentencias.

2.- El presupuesto de este proceso está en el concepto material de norma básica acuñado por la doctrina del Tribunal Constitucional. En su virtud, lo básico en una materia es lo que en cada momento considere el legislador estatal como tal, de manera unilateral, en cualquier fuente y sin más límite que el posible control que pueda realizar el Tribunal Constitucional sobre esa delimitación. Ni siquiera el Estatuto de Autonomía puede limitar al legislador básico estatal pese a la función que la Constitución le atribuye para establecer las “competencias asumidas dentro del marco establecido en la Constitución” (art. 147.2 d) (STC 168/2016).Read More »

La vigilancia electrónica del trabajo tras la sentencia Barbulescu – Fabián Valero Moldes

El objeto de este artículo es abordar la importante sentencia de la Gran Sala del Tribunal Europeo de Derechos Humanos de 5 de septiembre del 2017, asunto Barbulescu, en la cual se analizan los límites de la vigilancia empresarial sobre las herramientas y aplicaciones informáticas puestas a disposición del trabajador para el desempeño de su actividad laboral, pudiendo estas acciones violar el art. 8 del Convenio Europeo de Derechos Humanos que protege el derecho a la vida privada y familiar.

Supuesto de hecho

Bogdan Mihai Barbulescu prestaba servicios en una empresa privada rumana en calidad de ingeniero. En el ejercicio de su actividad laboral la compañía le conminó  a abrir una cuenta de Yahoo Messenger en el ordenador de la empresa con el fin de responder a peticiones de información de los clientes.

La empresa disponía de un código de conducta interno que regulaba, entre otras cuestiones, el uso de los equipos telemáticos de su propiedad. Señalaba este código  que “queda terminantemente prohibido… usar las computadoras, fotocopiadoras, teléfonos, télex y fax para fines personales”.

El 13 de julio de 2007 la empresa comunicó al Sr. Barbulescu su despido, justificando el mismo en que tras monitorizar su equipo informático se había comprobado que el trabajador lo había utilizado para fines particulares, infringiendo con ello el código interno de conducta. En concreto se imputaba al trabajador mantener conversaciones con su familia y pareja sentimental a través de la aplicación Yahoo Messenger durante la jornada de trabajo.Read More »