El Tribunal Constitucional, mitjançant la Sentència (STC) 137/2025, de 26 de juny, ha resolt el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular al Congrés i més de 50 senadors del Grup Parlamentari Popular al Senat, contra la Llei orgànica 1/2024, de 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Es tracta de la primera sentència que dicta el Tribunal sobre aquesta llei que presenta nombrosos punts d’interès que tot seguit exposem de manera sintètica.
Discurs del rei Felip VI el 3 d’octubre de 2017. Font: Casa Real
La Constitució espanyola (CE) regula el referendament dels actes del rei de manera imperativa: “seran sempre subjectes a referendament”, indica l’article 56.3. Amb l’excepció dels actes propis de l’organització de la Casa reial (art. 65.2 CE), tots els actes del rei han de ser referendats pel president del Govern, pel president del Congrés o per un ministre (art. 64 CE), i la responsabilitat de l’acte l’ha d’assumir qui el referendi. La forma d’expressar-se de la Constitució, que no dona lloc a la possibilitat que un acte del rei no sigui referendat, es deu a la naturalesa dels actes reials, que, en una monarquia parlamentària com la que preveu la Constitució, només poden ser actes deguts, sense poder material i únicament amb valor simbòlic.
Font: «Banderes de la Unió Europea i LGTBI», prompt. Microsoft Copilot, 15 de juliol de 2025
El 15 de juny de 2021 el Parlament hongarès va adoptar la Llei LXXIX de 2021 contra els delinqüents pedòfils i per a la protecció de menors, basada en la premissa que els “continguts LGBTI”, és a dir, la representació de la vida quotidiana de les persones LGBTI, busquen suposadament la “promoció” de la diversitat d’identitats i orientacions sexuals i afecten el “desenvolupament físic, mental o moral” dels menors. En conseqüència, la llei, encara vigent, imposa que totes les institucions que tenen cura de menors garanteixin que aquests no accedeixen a aquesta mena de continguts (classificats per a ser emesos entre les 22:00 h i les 05:00 h), que els continguts no apareguin en la publicitat i que no es difonguin en centres públics d’educació.
La Comissió Europea, de manera inusualment ràpida, va iniciar un procediment contra Hongria per incompliment el 15 de juliol de 2021 i, després del fracàs de la fase de diàleg amb el govern hongarès, va remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 19 de desembre de 2022. En el seu requeriment, va al·legar la infracció de diversos drets fonamentals protegits per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea: la dignitat humana, el respecte a la vida privada, la llibertat d’expressió i informació, i el dret a la no discriminació, així com de diversos instruments que regulen el mercat interior, especialment pel que fa a la prestació de serveis.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 70 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, sis dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a les noves perspectives del tracte als animals. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret públic, filosofia, ètica, ciència política, dret penal, dret processal i dret constitucional, entre altres.
Els coordinadors acadèmics de la secció monogràfica, i que en signen la introducció, són Carolina Leiva Ilabaca, investigadora associada del Cambridge Centre for Animal Rights Law (Anglaterra); María José Rodríguez Puerta, professora titular de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Joan Lluís Pérez-Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB i fins fa poc director de l’RCDP.
L’editorial Mare & Martin ha publicat durant el primer semestre de 2024 el llibre d’Adrien Monat Le fédéralisme sans l’État fédéral. La question de l’unité de l’Espagne et du Royaume-Uni dins de la col·lecció Bibliothèque des Thèses. En altres paraules, es tracta de la publicació de la tesi doctoral que l’autor va defensar el 2020, l’argument central de la qual gira entorn la capacitat del marc institucional de descentralització política a l’Estat espanyol i al Regne Unit, ni federal ni unitari, d’assolir el manteniment i la preservació de la unitat territorial. En poques paraules, l’autor planteja que tant els objectius primigenis com els resultats de l’estructura institucional descentralitzada d’aquests dos sistemes polítics (que denomina federalisme funcional en la mesura que, segons Monat, no són federals, però funcionen en bona part com si ho fossin) són, precisament, evitar la desintegració de la unitat territorial i reconduir amb èxit (des de la perspectiva dels estats centrals) les tendències centrífugues existents. La base de tota la tesi és, doncs, que les característiques institucionals dels dos estats, amb elements formals propis del federalisme, però també dels estats unitaris, funcionen a la pràctica com sistemes federals, però amb els elements de contenció de l’unitarisme que, d’una banda, els permet complir amb els objectius establerts –mantenir la unitat i acomodar la pluralitat– i, d’altra banda, no assolir mai una reforma o transformació institucional cap al federalisme. L’autor entén, doncs, que el federalisme funcional, propi d’aquests dos estats, és tant la clau de l’èxit en relació amb el manteniment de la unitat com la barrera a una possible reforma federal.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 70 de la 