Al llarg del 2024 hem publicat un total de 42 apunts a l’RCDP blog, amb 38.225 visites i 25.543 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (84 % del total). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos, n’hi ha 3 que corresponen a anys anteriors, signats respectivament per Susana Eva Franco Escobar, Elisa Llop Cardenal i Esteban M. Greciet.
Si ens fixem només en els apunts publicats el 2024, els més llegits han estat els següents:
Un concepto común, pero complejo y vago
El concepto de vulnerabilidad aparece en los años 1980 en el contexto de las ciencias sociales y poco a poco se va impregnando en el ámbito jurídico. No obstante, puede sorprender la escasez de estudios en este ámbito, en un tiempo de ductilidad y variabilidad de significados en las ciencias sociales.
Como han señalado algunos expertos, por ejemplo desde el Consejo de Europa: “A pesar de su uso común, el significado del concepto de vulnerabilidad es complejo y vago.” Fineman subrayó que la vulnerabilidad es una condición que puede darse en cualquier persona y que puede variar en cualquier circunstancia, tiempo o espacio. Defendió la tesis ‒discutida‒ de que el Estado tiene la obligación de ser responsable y receptivo a las vulnerabilidades, frente a la autonomía y la autosuficiencia del individuo. En la literatura también se encuentran definiciones de poblaciones vulnerables en el contexto de la salud y las dolencias: “Las poblaciones vulnerables pueden ser menos capaces de anticipar, afrontar, resistir o recuperarse de los impactos de una amenaza.”Llegeix més »
El professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya, Joan Ridao, ha publicat la quarta edició de la seva obra Curs de dret públic de Catalunya. Aquesta nova edició revisa i amplia el contingut de la darrera edició de l’any 2018.
El llibre s’estructura en vuit capítols. El primer, que té un caràcter generalista, analitza la construcció de l’estat autonòmic. En podríem destacar l’anàlisi, precisa i detallada, que fa del que anomena “etapes de governabilitat de la Generalitat”, des de la posada en marxa de l’autonomia i les institucions (període 1980-1984) fins arribar al període més recent (2018-2024). Aquesta darrera etapa es caracteritza per tres notes destacades: les mesures coercitives adoptades per les institucions estatals contra les actuacions vinculades al procés del dret a decidir –com ara la sentència del Tribunal Suprem de l’any 2019 als encausats per l’1-O–, l’impuls del diàleg amb l’Estat –reflectit en la creació d’una taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el de l’Estat– i, finalment, l’inici de la desjudicialització del conflicte polític –que es va palesar en la reforma del Codi penal per eliminar el delicte de sedició i reformular el de malversació, en l’aprovació d’indults a les persones condemnades a privació de llibertat per l’esmentada sentència del Tribunal Suprem i en l’aprovació d’una llei d’amnistia per a totes les persones que haguessin dut a terme conductes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable amb motiu del procés independentista. Aquest darrer període es tanca amb unes referències –que palesen el rigor i el nivell d’actualització de l’obra– als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de maig de 2024 i a la investidura de Salvador Illa, com a president de la Generalitat, el dia 8 d’agost.
La “sentència del procés”, per la qual el Tribunal Suprem va condemnar diversos polítics i líders socials catalans per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, ha estat àmpliament comentada. Diverses organitzacions i entitats internacionals han advertit de possibles vulneracions de drets humans en les penes de privació de llibertat imposades pel Suprem –tot i que cal fer notar, també, algunes veus que s’han expressat en el sentit contrari. Els polítics i líders socials condemnats pel Suprem van interposar recursos d’empara davant del Tribunal Constitucional, que van ser desestimats. Esgotades les vies internes, els condemnats van interposar demandes contra l’Estat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en què van al·legar vulneracions dels articles 6 (dret a un procés judicial equitatiu), 10 (llibertat d’expressió) i 11 (llibertat de reunió i associació) del Conveni Europeu de Drets Humans, entre d’altres.
Context i justificació de la norma
El Reial Decret llei 6/2024, de 5 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents de resposta davant els danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (DANA) a diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024 (d’ara endavant, RDL 6/2024) va ser aprovat just una setmana després de l’episodi que la mateixa norma cataloga com “la pitjor DANA des de començament de segle”. Aquest esdeveniment meteorològic extrem va afectar diversos municipis de la península Ibèrica i les Balears, però la zona més afectada va ser la Comunitat Valenciana. Les fortes i intenses pluges van provocar greus inundacions, danys materials i personals, interrupcions en infraestructures crítiques com ara carreteres, ferrocarrils i xarxes de subministrament d’aigua i electricitat, així com la destrucció d’habitatges i locals. La catàstrofe va motivar una resposta coordinada a nivell estatal i de comunitats autònomes, que va incloure unitats de salvament i equips d’alta tecnologia, com ara drons, helicòpters i embarcacions de rescat, en el desplegament més gran “en temps de pau” (exposició de motius I).
