L’amnistia tancarà les portes d’Estrasburg? – Josep M. Tirapu-Sanuy
Investigador predoctoral en dret públic, Universitat de Cambridge

Autor: CherryX. Font: Wikimedia Commons

La “sentència del procés”, per la qual el Tribunal Suprem va condemnar diversos polítics i líders socials catalans per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, ha estat àmpliament comentada. Diverses organitzacions i entitats internacionals han advertit de possibles vulneracions de drets humans en les penes de privació de llibertat imposades pel Suprem –tot i que cal fer notar, també, algunes veus que s’han expressat en el sentit contrari. Els polítics i líders socials condemnats pel Suprem van interposar recursos d’empara davant del Tribunal Constitucional, que van ser desestimats. Esgotades les vies internes, els condemnats van interposar demandes contra l’Estat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en què van al·legar vulneracions dels articles 6 (dret a un procés judicial equitatiu), 10 (llibertat d’expressió) i 11 (llibertat de reunió i associació) del Conveni Europeu de Drets Humans, entre d’altres.

Llegeix més »

No hi pot haver calma després de la tempesta. El Reial decret llei 6/2024, de mesures urgents per la DANA i la necessitat de mesures jurídiques preventives – Clara Esteve-Jordà
Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i investigadora associada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

Autor: Enkantari, Font: Wikimedia Commons

Context i justificació de la norma

El Reial Decret llei 6/2024, de 5 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents de resposta davant els danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (DANA) a diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024 (d’ara endavant, RDL 6/2024) va ser aprovat just una setmana després de l’episodi que la mateixa norma cataloga com “la pitjor DANA des de començament de segle”. Aquest esdeveniment meteorològic extrem va afectar diversos municipis de la península Ibèrica i les Balears, però la zona més afectada va ser la Comunitat Valenciana. Les fortes i intenses pluges van provocar greus inundacions, danys materials i personals, interrupcions en infraestructures crítiques com ara carreteres, ferrocarrils i xarxes de subministrament d’aigua i electricitat, així com la destrucció d’habitatges i locals. La catàstrofe va motivar una resposta coordinada a nivell estatal i de comunitats autònomes, que va incloure unitats de salvament i equips d’alta tecnologia, com ara drons, helicòpters i embarcacions de rescat, en el desplegament més gran “en temps de pau” (exposició de motius I).

Llegeix més »

Notes sobre la Sentència del Tribunal Constitucional número 79/2024 que reconeix el dret a l’habitatge com a dret constitucional – Berta Bastús Ruiz
Doctora en dret administratiu

Autor: OleksandrPidvalnyi Font: Pixabay

En data 24 de juny de 2024 s’ha publicat la Sentència del Tribunal Constitucional número 79/2024, de 21 de maig (en endavant, STC 79/2024), que reconeix el dret a l’habitatge i desestima la majoria d’arguments recollits als recursos d’inconstitucionalitat presentats contra la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge.

En aquest apunt veurem, en síntesi, quin ha estat el pronunciament de la STC 79/2024, que reconeix el dret a l’habitatge com a dret constitucional; quins han estat els articles de la Llei 12/2023, de 24 de maig, que es declaren inconstitucionals i els arguments esgrimits pel Tribunal Constitucional i, finalment, quin és l’impacte d’aquesta sentència en la distribució de competències en matèria d’habitatge.

Llegeix més »

Jornada sobre les perspectives davant d’un canvi de cicle a la Unió Europea – Guillem Pursals Jaime
Doctorant en dret (UAB)

Autoria: gregroose. Font: Pixabay

El dijous 30 de maig es va organitzar a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) una taula rodona sobre els reptes actuals i futurs de la Unió Europea en el context de les eleccions al Parlament Europeu. La va organitzar l’Institut d’Estudis Europeus, l’associació AmicsUAB, el Centre de Documentació Europea de la UAB i l’ICAB. Els ponents van ser Josep Maria de Dios, director de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB; Ana Mar Fernández Pasarín, responsable de la Càtedra Jean Monnet en Polítiques Europees de la UAB, i Núria González Campañá, membre de la Càtedra Jean Monnet en Democràcia Constitucional Europea de la UB.

La taula rodona va anar precedida d’unes paraules de benvinguda de la Sra. Rosa Isabel Peña Sastre, diputada de la Junta de Govern de l’ICAB; la Dra. Susanna Baqué, presidenta d’AmicsUAB, i del Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB. Les seves intervencions breus van recordar-nos les eleccions al Parlament Europeu, que mostren una gran incertesa pel que fa a les possibles perspectives de futur, perquè pot haver-hi un canvi en les polítiques de la Unió Europea que depèn de si hi ha unes majories o unes altres com a resultat de les eleccions. Es va destacar que un dels temes de la pròxima legislatura seria la transició ecològica, perquè hi ha partits en auge que hi estan en contra i, per tant, haurem d’estar pendents del que vagi passant sobre aquesta qüestió. Després d’aquestes paraules de benvinguda, va començar la taula rodona amb la intervenció del director de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB, el Dr. Josep Maria de Dios.Llegeix més »

75 anys de la Llei fonamental de la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949 – Alfredo Ramírez Nárdiz
Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona

Seu del Parlament alemany (Berlín)
Autor: manfredgrund_mdb; Font: Pixabay

Dijous passat 9 de maig va tenir lloc a la Sala de Lectura de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un acte en commemoració del 75è aniversari de la Llei fonamental per a la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949, també coneguda com a Llei fonamental de Bonn o, simplement, com la Constitució d’Alemanya de 1949. Aquest acte va ser organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en virtut del conveni de col·laboració existent entre totes dues entitats i en el marc de les sessions de l’Espai de reflexió.

 

Va ser moderador de l’acte el catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch i van participar-hi Cristina Vallejo, advocada i secretària de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort; Dirk Rotenberg, cònsol general d’Alemanya a Barcelona; Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), i Alba Ródenas, advocada i presidenta de la Secció de Dret Internacional i de la Unió Europea de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Entre els assistents hi havia els cònsols de la República Txeca, de l’Uruguai i d’El Salvador, així com representants de col·legis professionals, professors universitaris i públic en general.

Llegeix més »