Categoria: constitucional

Responsabilitat patrimonial per l’adopció de mesures en matèria de salut pública: les lliçons de la COVID-19 – Mònica Puig i Campmany
 Lletrada responsable de Serveis Jurídics Generals, Comissió Jurídica Assessora

EAPC1 comentari
Font: Unsplsh Autor: Alin Luna

Com ha recordat recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la Sentència de 5 de desembre de 2023, C-128/22, Nordic Info BV contra Belgische Staat, la salut i la vida de les persones ocupen el primer lloc entre els béns i interessos protegits pel Tractat de funcionament de la Unió Europea i correspon als estats membres decidir quin nivell de protecció de la salut pública pretenen assegurar i de quina manera s’hi ha d’arribar. No és la primera vegada que el Tribunal ha hagut de pronunciar-se sobre la legalitat de les mesures restrictives adoptades per les autoritats per controlar la propagació d’una epidèmia (es pot consultar la jurisprudència relativa a l’aparició de la malaltia de les “vaques boges”, en particular la Sentència del TJCE, de 5 de maig de 1998, C-180/96, el Regne Unit i Irlanda del Nord contra la Comissió de les Comunitats Europees). L’objecte d’aquest apunt és ressenyar breument la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), derivada del Dictamen 377/2023, que és el primer que es refereix a una reclamació de responsabilitat patrimonial interposada per una empresa del sector de les instal·lacions esportives per les mesures especials adoptades per l’Administració de la Generalitat per a la contenció de la COVID-19.Llegeix més »

La inflació pot generar confiscatorietat tributària. Anàlisi de la STC 67/2023, de 6 de juny de 2023 (BOE de 14 de juliol de 2023) – José María Tovillas Morán
 Catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Font: Pixabay. Autoria: Hans

Contingut de la sentència

Els antecedents legislatius de la STC 67/2023, de 6 de juny, es troben en la regulació de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, en la redacció vigent des del u de gener de 2007 fins al 31 de desembre de 2014, que preveia l’aplicació de coeficients d’actualització monetària sobre el valor d’adquisició a efectes de quantificar els guanys o pèrdues patrimonials derivats de la transmissió onerosa de béns immobles i que es concretaven en funció de l’any d’adquisició de l’immoble a través de la llei anual de pressupostos generals de l’Estat. Amb ocasió de la reforma de l’IRPF efectuada mitjançant la Llei 26/2014, de 27 de novembre, es va modificar la Llei 35/2006 que incloïa, entre d’altres mesures, la supressió dels coeficients d’actualització monetària aplicables a les transmissions oneroses immobiliàries.Llegeix més »

El més llegit de 2023 a l’RCDP blog

EAPCDeixa un comentari
Pila de llibres oberts
Font: Pixabay

Durant el 2023 hem publicat un total de 41 apunts a l’RCDP blog amb 37.092 visites i 24.893 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (84 %). Entre els deu apunts més llegits els darrers dotze mesos n’hi ha tres que es van publicar en anys anteriors i que signen Guillermo Escobar, Pepa Burriel Rodríguez-Diosdado i José María Tovillas Morán.

Veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès el 2023 tenen a veure amb la nova Llei d’habitatge i les novetats o modificacions legislatives, els drets fonamentals, la regulació de la intel·ligència artificial o la mediació administrativa. També estem especialment satisfets que en el top 10 s’inclogui l’avançament del número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic, ja que els apunts més llegits ens mostren que els àmbits tractats tant al blog com també a l’RCDP són d’interès i aporten una reflexió al debat en assumptes d’actualitat vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2023, els més llegits per ordre de més a menys lectures han estat els següents:

Análisis de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda – Susana Eva Franco Escobar

Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps

La alimentación forzosa de los presos en huelga de hambre en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos: comentarios a la sentencia Yakovlyev c. Ucrania – Elisa Llop Cardenal

Un auto político. Comentario al ATC 177/2022, de 19 de diciembre – Joaquín Urías

Los requisitos del Tribunal Constitucional alemán para el análisis automatizado de datos o con inteligencia artificial, que no se cumplen en España – Lorenzo Cotino Hueso

El risc operacional com a element central del contracte de concessió de serveis – Josep Ramon Fuentes i Gasó

Perfilat de la funció economicofinancera al sector públic de la Generalitat de Catalunya – Jordi Baños Rovira

La mediació administrativa: una possibilitat a implantar i desenvolupar – Joan Anton Font Monclús

El Parlamento Europeo propone una nueva definición de IA – Migle Laukyte

Avançament de continguts del número 67 de l’RCDP, amb la secció monogràfica “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada”

Desfisi dera autonomia d’Aran – Vicent Simó Sevilla
 Notari

EAPCDeixa un comentari
Peu d’imatge: Boca sud del túnel de Vielha. Autoria: Perrimoon amb llicència CC BY 2.0

Tot e formar part de Catalonha, Aran mantenguec tostemp era sua singularitat territoriau e eth sistèma e regim politic e administratiu eretadi des sègles precedents, e gaudic d’un ampli marge d’autonomia en govèrn des sòns ahèrs intèrns (preambul dera LA). Aué, aguesta autonomia ei regulada en EAC, articles 11 e 94, e ena LA. Mès quina ei era natura dera sua autonomia?

Er article 2 dera CE reconeish e garantís eth dret ara autonomia des nacionalitats e regions qu’intègren era Nacion espanhòla, pàtria comuna e indivisibla de toti es espanhòls. Era CE non definís es nacionalitats e regions ne concrete es pòbles qu’intègren o es territòris qu’abracen, en tot desconstitucionalizar aquera concrecion e ajornar-la ath moment dera constitucion des Comunitats autonòmes mejançant era aprovacion des sòns Estatuts. Mès non i manquen es referéncies geografiques. N’i a d’explicites: es archipèls tamb es sues isles (arts. 69 e 141.4), Navarra (disposicion transitòria 4au), es ciutats de Ceuta e Melilla (disposicion transitòria 5au), es províncies d’Alaba, Biscaia e Guipuscoa (disposicion derogatòria 2au); e tanben bèra ua implicita: es territòris qu’en passat auien plebiscitat afirmativaments projèctes d’Estatut d’autonomia e compden tamb regims provisòris d’autonomia (disposicion transitòria 2au).Llegeix més »

L’ús de les llengües oficials al Congrés: a propòsit dels fets del 19 de setembre de 2023 – Alfredo Ramírez Nárdiz
 Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Font: Wikipèdia

El setembre de 2023 els grups parlamentaris Socialista, Plurinacional SUMAR, Republicà, Euskal Herria Bildu, Basc (EAJ-PNB) i Mixt van presentar una proposició de modificació del Reglament del Congrés sobre l’ús de les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, que va ser presa en consideració pel Ple del Congrés el dimarts 19 de setembre, tramitada en lectura única i aprovada per una majoria de 180 vots a favor (i 170 en contra) el dijous 21 de setembre de 2023 (Congrés dels Diputats, 2023a).

El 19 de setembre va tenir lloc la presa en consideració amb un resultat de 176 vots a favor, 169 en contra i 2 abstencions en una tibant sessió parlamentària en la qual el Grup Parlamentari Vox es va absentar en diverses ocasions de l’hemicicle com a forma de protesta pel que, coincidint amb el Grup Parlamentari Popular, va considerar un incompliment de la normativa existent, en permetre la presidència del Congrés que alguns portaveus parlamentaris es dirigissin a la Cambra en llengües oficials diferents del castellà abans que s’aprovés la modificació del Reglament del Congrés, l’objecte del qual era precisament incloure en el Reglament el dret a expressar-se en aquestes llengües. Les portaveus de tots dos grups citats van exigir que, mentre no s’aprovés la modificació del Reglament, es complís el que elles consideraven com regulat per aquest i, per això, s’exigís l’ús del castellà per dirigir-se al Congrés.Llegeix més »