Categoria: General

Els serveis públics digitals. Una manera de donar resposta a les necessitats de la ciutadania – Marga Bonmatí Pérez

EAPC1 comentari

És indubtable que vivim un moment de canvi accelerat de la nostra societat, marcat especialment per una “revolució digital” que, com qualsevol revolució, planteja nous reptes que impliquen superació d’amenaces i oportunitats per explotar.

Aquest escenari d’era digital també suposa un gran repte a les administracions públiques i és per a elles una obligació i una responsabilitat adaptar-se a aquest nou entorn i donar resposta a les necessitats de la ciutadania de forma eficient, eficaç i a través de serveis públics digitals de qualitat.

   Les administracions públiques han de fer un gir ràpid i efectiu en la forma de relacionar-se amb la ciutadania i en la qualitat dels serveis que presten

Certament, el paper de l’Administració pública ha anat evolucionant i millorant amb el temps, però la gestió administrativa sempre ha anat acompanyada d’un posat d’opacitat, lentitud, complexitat i llunyania cap als ciutadans a quals ofereixen serveis. Aquesta imatge ha de canviar. Les administracions públiques han de fer un gir ràpid i efectiu en la forma de relacionar-se amb la ciutadania i en la qualitat dels serveis que presten. L’adaptació a la societat digital és una gran oportunitat.Llegeix més »

La STC 132/2019, sobre el llibre sisè del Codi civil de Catalunya en matèria d’obligacions i contractes (II). Nota sobre la sentència – M. del Carmen Gete-Alonso Catedràtica de dret civil (UAB)

EAPCDeixa un comentari

PLANTEJAMENT
La sentència objecte de comentari és d’enorme rellevància per al dret civil català perquè legitima la competència de la Generalitat de Catalunya per legislar sobre el seu dret civil, perquè canvia la doctrina sobre el “desenvolupament” que ha professat el Tribunal Constitucional fins ara, i per l’intent d’aproximació a “les bases de les obligacions contractuals”.

Aquesta resolució (ponent Antonio Xiol Rius) resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de l’Estat el 22 de maig de 2017 contra determinats articles de la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya. El recurs (2557- 2017) impugnava: a) l’article 3, en què es dona nova redacció (sic) al contracte de compravenda i el de permuta; b) l’article 4, que aprova les seccions segona i tercera del capítol II del títol II del CCC i dona nova redacció (sic) als articles 622-21 a 622-42, sobre el mandat i la gestió d’afers aliens sense mandat, i c) l’article 9 que introdueix la disposició transitòria primera sobre el règim temporal del contracte de permuta i compravenda.Llegeix més »

La STC 132/2019 sobre el llibre sisè del Codi civil de Catalunya en matèria d’obligacions i contractes (I). Un miratge enmig d’incerteses i amenaces d’involució – Joan Ridao i Martín

EAPCDeixa un comentari

La recent STC 132/2019, de 13 de novembre, sobre diversos preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè, presenta un indubtable interès. No només des de la perspectiva del dret civil sinó també des de la talaia del dret constitucional, i el dret públic de Catalunya en particular, per l’afectació que té —i pot tenir— sobre la distribució competencial entre la Generalitat i l’Estat en matèria de dret civil.(1) Es podria dir, fins i tot, que es tracta de la sentència més rellevant sobre l’article 149.1. 8a CE, les complexes regles de la qual han derivat fins ara en una jurisprudència constitucional entre oscil·lant i torturada.

Llegeix més »

La progressiva consolidació de la Unió Econòmica i Monetària al si de la Unió Europea – Andreu Olesti Rayo

EAPCDeixa un comentari

L’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea (TUE), l’1 de novembre de 1993, va ser el punt de sortida del procés que, anys després, l’1 de gener de 1999, va portar a la Unió Econòmica i Monetària (UEM). Inicialment aquesta es va configurar com una unificació monetària, on els estats participants transferien l’exercici exclusiu de les competències en política monetària; en canvi, la unió econòmica era merament nominal i es cimentava sobre una feble coordinació de les polítiques econòmiques dels seus membres.

La gravetat de la crisi econòmica i financera ha obligat les institucions europees a adoptar un conjunt d’actuacions que han intensificat la coordinació de les polítiques econòmiques estatals. Les mesures s’han dirigit, en una primera instància, a evitar el col·lapse financer, que amenaçava d’esfondrar el funcionament econòmic de la Unió Europea (UE), i, en segon lloc, a dotar-se d’instruments i mecanismes preventius per reduir la possibilitat que, en un futur, es repeteixin aquestes crisis. Aquesta dualitat en les accions ha permès donar les primeres passes envers una unió bancària (UB) entre els països de l’eurozona.

En conseqüència, en els darrers anys, el canvi introduït en l’operativitat de la UEM ha estat destacable: la crisi en va posar al descobert les vulnerabilitats, els desequilibris i els problemes de funcionament. Ara bé, les solucions aportades han obeït a la necessitat de donar respostes ràpides als problemes que ocasionava la greu situació desencadenada. L’activitat desenvolupada en els últims anys, en moltes ocasions amb caràcter d’urgència, ha comportat l’adopció d’un complex entramat normatiu de diversa naturalesa, sobre qüestions similars, amb la pretensió d’assolir finalitats semblants. Aquesta circumstància ha donat lloc a la creació d’un conglomerat normatiu heterogeni i mancat de transparència.Llegeix més »

L’extrafiscalitat en els tributs propis. L’impost sobre els habitatges buits – Natàlia Caba

EAPCDeixa un comentari

Fins a quatre impostos de la Generalitat de Catalunya han estat objecte d’anàlisi pel Tribunal Constitucional en sentències dictades durant el 2019 en els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel president del Govern de l’Estat.[i] En tots aquests recursos, l’advocat de l’Estat ha al·legat la vulneració de l’article 6 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes (en endavant, LOFCA): els apartats 2 i 3 de l’esmentat article incorporen com a límit de la potestat tributària de les comunitats autònomes la prohibició de doble imposició respecte dels tributs estatals i locals. En les quatre sentències, i al marge de l’anàlisi de l’incompliment o no dels límits de l’article 6 LOFCA, el Tribunal Constitucional fa referència i avalua, amb major o menor intensitat, la concurrència efectiva de la finalitat extrafiscal dels impostos qüestionats.

En aquest apunt s’analitza l’impost sobre els habitatges buits (en endavant, IHB) creat per la Llei 14/2015, de 21 de juliol, i la rellevància que el Tribunal Constitucional atribueix al seu caràcter extrafiscal en la Sentència 4/2019, que n’ha determinat la seva constitucionalitat.Llegeix més »