El dia 27 de novembre la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats va convalidar, amb els vots favorables de PSOE, PP i C’s, el Decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, mitjançant el qual s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’Administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions, que havia estat aprovat pel Consell de Ministres només dues setmanes abans de les proppassades eleccions generals del 10 de novembre de 2019. D’alguna manera, la majoria parlamentària que ha donat suport a les mesures, des del PSOE com a partit de govern fins a les forces conservadores que han estat protagonistes a l’oposició els darrers anys (els esmentats PP i C’s), ha reproduït una alineació que era perfectament coherent en el moment en què el Consell de Ministres va aprovar el text del Decret llei, quan el PSOE encarava la campanya electoral amb un discurs de fermesa contra l’independentisme i les actuacions del Govern català. Tanmateix, i després dels resultats de les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, sembla que les opcions del PSOE per ser reconduït al Govern d’Espanya passen per un pacte amb forces com Podemos i d’altres partits, incloent-hi com a necessària l’abstenció de, com a mínim, un dels dos principals partits independentistes catalans amb representació al Congrés dels Diputats. Paradoxalment, tots aquests potencials socis de govern del PSOE han votat en contra de la convalidació de l’esmentat Decret llei (PNB, Compromís, ERC, JxCat) o s’hi han abstingut (Podemos) sense amagar la seua incomoditat amb els continguts del text. Les raons d’aquesta incomoditat són conegudes: com a norma d’aplicació general, i més enllà dels problemes addicionals que genera el fet que acabe limitant possibilitats d’acció de les administracions autonòmiques i locals que mai no havien estat considerades problemàtiques només pel fet que es tem que per eixa via el Govern de la Generalitat de Catalunya podria potencialment desenvolupar certes iniciatives polítiques, el Decret llei 14/2019 és un exemple paradigmàtic de com darrerament les normes de dret públic s’han acostumat a limitar i restringir llibertats digitals d’una manera molt probablement innecessària i desproporcionada. Així doncs, tractem d’explicar alguns dels problemes jurídics de la norma i assenyalem aquesta manca de proporcionalitat.Llegeix més »
Categoria: General
Teoría y práctica de la consulta previa en la elaboración de reglamentos autonómicos: errores cometidos y cómo aprender de ellos – Irene Araguàs Galcerà
Históricamente, la participación ha sido uno de los talones de Aquiles del procedimiento de elaboración de reglamentos, tanto estatales como autonómicos. Y es que, a pesar del reconocimiento constitucional de la audiencia de los ciudadanos en el procedimiento de elaboración de disposiciones administrativas que les afecten (art. 105.a CE), una de las señas de identidad de los reglamentos elaborados y aprobados por nuestras Administraciones Públicas ha sido una intervención ciudadana cuasi inexistente, con bajos niveles de participación, tanto desde un punto de vista cuantitativo como cualitativo.Llegeix més »
De la Directiva europea de servicios de 2006 a la Ordenanza municipal de servicios funerarios de Barcelona de 2017 – Míriam Casanova Domènech
El artículo Adaptación normativa de la Ordenanza municipal de servicios funerarios de Barcelona de 2017: falta de cooperación administrativa publicado en el número 58 de la Revista Catalana de Dret Públic analiza el caso concreto de aplicación de la Directiva europea de servicios de 2006 (2006/123/CE) en el ámbito de unos servicios cuya regulación recae sobre la Administración local: los servicios funerarios, en un país de estructura administrativa descentralizada, España. La Directiva de la UE debería haber estado en aplicación en los Estados miembros en enero de 2010. En España se aprobaron varias leyes marco de aplicación de esta directiva en diciembre de 2009, pero ninguna específica sobre la prestación de servicios funerarios, ya que se trata de una competencia transferida a las comunidades autónomas. En el caso de Cataluña, su ley sobre servicios funerarios de 1997 fue modificada en 2010, mediante el Decreto Legislativo 3/2010, para adaptarse a los cambios normativos estatales sobre servicios derivados de la Directiva de servicios. Sin embargo, no se hizo modificación alguna a la Ordenanza municipal de Barcelona reguladora de los servicios funerarios hasta 2017, a pesar de que se debería haber adaptado en abril de 2011, como muy tarde.Llegeix més »
A propósito de la “fundamentalidad” del derecho a la vivienda. La experiencia argentina – José Sebastián Kurlat Aimar
En Argentina ciertas cifras indican que el déficit habitacional afecta al 28% de la población. Ciertamente, la cuestión habitacional reviste plena actualidad en nuestro país. A pesar de ello, puede decirse que el derecho a la vivienda reviste en Argentina el carácter de derecho fundamental. Tal es la demostración en la que nos embarcamos en las líneas que escribimos. ¿Qué es lo que lo hace un derecho que detente tal envergadura? ¿En qué teoría de los derechos fundamentales se inserta esta problemática?Llegeix més »
La defensa de la llibertat d’expressió i informació i el paper del Síndic de Greuges – Jaume Saura Estapà
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert que les llibertats d’expressió i informació constitueixen un dels pilars bàsics de la societat democràtica, una de les condicions primordials del seu progrés i del desenvolupament de cadascun dels seus membres. En tant que la funció del Síndic de Greuges és la defensa dels drets i les llibertats reconeguts en el pla estatutari, constitucional i internacional, la institució té un rol a jugar en la defensa de la llibertat d’expressió i ha de contribuir a perfilar-ne els límits. L’objecte d’aquesta contribució és exposar la casuística que s’ha donat a la institució del Síndic en els darrers anys sobre aquestes matèries. Ho farem en tres blocs dedicats a les queixes i actuacions respecte de mitjans de comunicació; queixes rebudes que contenen un element de perspectiva de gènere; i, finalment, actuacions vinculades al conflicte polític sobre l’autogovern de Catalunya.Llegeix més »