L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) preveu publicar en breu un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya que inclourà vuit articles acadèmics a càrrec d’experts en dret constitucional i administratiu, filosofia del dret, dret financer, demoscòpia i comportament polític. L’objectiu és analitzar la concreció d’aquesta mesura extraordinària sobre l’autogovern de Catalunya per part del Govern espanyol que es va allargar durant 218 dies, des de l’aprovació per part del Senat de les mesures impulsades per la Moncloa el 27 d’octubre de 2017 fins que va prendre possessió el nou Govern de la Generalitat el 2 de juny de 2018 fruit de les eleccions del 21D.
El número especial també posarà a l’abast dels lectors un dossier documental amb l’abundant material generat als tribunals, parlaments i despatxos oficials, una eina útil i de consulta àgil que recopila en un sol document la normativa i doctrina constitucional, el procediment de l’aplicació de l’article 155, els processos constitucionals i els processos contenciosos administratius impulsats pels diversos actors implicats, entre d’altres. L’encarregat de recollir la documentació ha estat Gerard Martín, co-coordinador de l’RCDP blog i autor del dossier inclòs en el número 54 sobre el procés sobiranista de Catalunya.
Avancem, a continuació, els continguts amb els títols i els resums de cada article: Llegeix més »
El 9 de març del 2018 donàvem notícia de l’entrada en vigor de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Una llei bàsica i molt esperada que, per fi, transposava dues de les directives europees del 2014 sobre contractació pública: la Directiva 2014/24 i la Directiva 2014/23; la tercera, la Directiva 2014/25/UE, relativa als sectors del transport, l’aigua, l’energia i els serveis postals, encara resta pendent d’aprovació al Congrés dels Diputats, després de més de dos anys de tramitació.
Una de les qüestions més espinoses i polèmiques en l’esfera constitucional —i del dret parlamentari en particular— és la referida a l’abast de les funcions de qualificació i admissió a tràmit d’iniciatives parlamentàries per part dels òrgans rectors de les cambres i la seva relació amb el dret fonamental a la representació política de l’article 23.2 de la Constitució (CE). Es tracta, a més, d’una problemàtica que ha aflorat recentment vinculada a les vicissituds de l’anomenat «procés», atès que la derivada en termes parlamentaris d’aquests fets es troba en íntima connexió amb algunes decisions de la Mesa del Parlament de Catalunya, que són actualment objecte d’enjudiciament per part del Tribunal Constitucional (TC), però que també han servit de base per a la imputació de diferents il·lícits davant el Tribunal Suprem (TS) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’alguns membres d’aquest òrgan governatiu parlamentari.
Els estudis sobre corrupció política a Espanya —matèria que ha ocupat un lloc destacat tant als diaris com a la llista de preocupacions ciutadanes de la darrera dècada— compten des d’avui amb una adquisició rellevant. El llibre La corrupción política en la España contemporánea, sota la direcció de cinc especialistes en història contemporània i dret constitucional i amb la participació de quaranta-quatre autors, formula des d’una òptica multidisciplinària dades, respostes i plantejaments que previsiblement conduiran les investigacions sobre la qüestió en els propers anys i trigaran a veure’s superats.