Categoria: partits polítics

Jornada sobre les perspectives davant d’un canvi de cicle a la Unió Europea – Guillem Pursals Jaime
 Doctorant en dret (UAB)

EAPCDeixa un comentari
Autoria: gregroose. Font: Pixabay

El dijous 30 de maig es va organitzar a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) una taula rodona sobre els reptes actuals i futurs de la Unió Europea en el context de les eleccions al Parlament Europeu. La va organitzar l’Institut d’Estudis Europeus, l’associació AmicsUAB, el Centre de Documentació Europea de la UAB i l’ICAB. Els ponents van ser Josep Maria de Dios, director de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB; Ana Mar Fernández Pasarín, responsable de la Càtedra Jean Monnet en Polítiques Europees de la UAB, i Núria González Campañá, membre de la Càtedra Jean Monnet en Democràcia Constitucional Europea de la UB.

La taula rodona va anar precedida d’unes paraules de benvinguda de la Sra. Rosa Isabel Peña Sastre, diputada de la Junta de Govern de l’ICAB; la Dra. Susanna Baqué, presidenta d’AmicsUAB, i del Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB. Les seves intervencions breus van recordar-nos les eleccions al Parlament Europeu, que mostren una gran incertesa pel que fa a les possibles perspectives de futur, perquè pot haver-hi un canvi en les polítiques de la Unió Europea que depèn de si hi ha unes majories o unes altres com a resultat de les eleccions. Es va destacar que un dels temes de la pròxima legislatura seria la transició ecològica, perquè hi ha partits en auge que hi estan en contra i, per tant, haurem d’estar pendents del que vagi passant sobre aquesta qüestió. Després d’aquestes paraules de benvinguda, va començar la taula rodona amb la intervenció del director de l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB, el Dr. Josep Maria de Dios.Llegeix més »

Els consellers i les conselleres de la Generalitat, compleixen els estereotips socials? – Jesús Palomar i Baget
 Doctor en dret i ciència política per la Universitat de Barcelona, professor de ciència política

EAPCDeixa un comentari

Sala de reunions del Govern al Palau de la GeneralitatFa quasi trenta anys el Dr. Jordi Matas i Dalmases va publicar en aquesta institució, l’EAPC, el llibre Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya i, uns quants anys després, a l’antic Institut d’Estudis Autonòmics, es va publicar El perfil polític dels consellers dels governs de Jordi Pujol (1980-2003). La primera de les publicacions era una anàlisi sobre l’Administració catalana des d’una perspectiva original –la de les principals elits polítiques– que fou de gran interès per fer conèixer la realitat institucional catalana i, de retruc, la del sistema polític català a través dels alts càrrecs en actiu (aquells que ocupaven secretaries generals o direccions generals) al final de la quarta legislatura i al començament de la cinquena. La segona publicació fou un estudi exhaustiu de les cinquanta-vuit persones que van ocupar el càrrec de conseller durant els vint-i-tres anys de govern català que va presidir Jordi Pujol.Llegeix més »

L’ús de les llengües oficials al Congrés: a propòsit dels fets del 19 de setembre de 2023 – Alfredo Ramírez Nárdiz
 Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Font: Wikipèdia

El setembre de 2023 els grups parlamentaris Socialista, Plurinacional SUMAR, Republicà, Euskal Herria Bildu, Basc (EAJ-PNB) i Mixt van presentar una proposició de modificació del Reglament del Congrés sobre l’ús de les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, que va ser presa en consideració pel Ple del Congrés el dimarts 19 de setembre, tramitada en lectura única i aprovada per una majoria de 180 vots a favor (i 170 en contra) el dijous 21 de setembre de 2023 (Congrés dels Diputats, 2023a).

El 19 de setembre va tenir lloc la presa en consideració amb un resultat de 176 vots a favor, 169 en contra i 2 abstencions en una tibant sessió parlamentària en la qual el Grup Parlamentari Vox es va absentar en diverses ocasions de l’hemicicle com a forma de protesta pel que, coincidint amb el Grup Parlamentari Popular, va considerar un incompliment de la normativa existent, en permetre la presidència del Congrés que alguns portaveus parlamentaris es dirigissin a la Cambra en llengües oficials diferents del castellà abans que s’aprovés la modificació del Reglament del Congrés, l’objecte del qual era precisament incloure en el Reglament el dret a expressar-se en aquestes llengües. Les portaveus de tots dos grups citats van exigir que, mentre no s’aprovés la modificació del Reglament, es complís el que elles consideraven com regulat per aquest i, per això, s’exigís l’ús del castellà per dirigir-se al Congrés.Llegeix més »

El llibre de Lolo Garcia: recensió de Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872-1966) – Isidre Llucià i Sabarich
 Doctor en Dret i vicepresident del Col·lectiu Maspons i Anglasell

EAPCDeixa un comentari

El doctor en Periodisme Lolo Garcia (José Manuel Garcia Izquierdo), que va fer la seva tesi doctoral sobre la biografia de Francesc Maspons i Anglasell –Francesc Maspons i Anglasell: polític, jurista, periodista (1872-1966)– va publicar l’any passat el llibre Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872-1966), editat per l’editorial Cossetània. Els tributaris del dret públic català i, en concret, de Francesc Maspons i Anglasell, de la seva figura i la seva obra estem d’enhorabona amb aquest nou llibre sobre l’insigne personatge. Com reiteradament manifestem, si aquest fos un país normal hi hauria una galeria de patricis il·lustres de la nació i, sense cap mena de dubte, el Dr. Francesc Maspons i Anglasell hi ocuparia un lloc destacat, tractant-se, com es tracta, d’una figura d’una dimensió extraordinària sense la qual seria difícil entendre d’on venim jurídicament, i imprescindible per saber on volem anar.

Llegeix més »

Límits a la immunitat ministerial: comentari a la STEDH de 20 de desembre de 2022 (Bakoyanni v. Greece) – Joan Vintró Castells
 Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Parlament grec. Font: Wikimedia Commons

La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.

Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »