Referèndum, Comissió de Venècia i Constitució espanyola – Joan Vintró Castells
Catedràtic de dret constitucional. Universitat de Barcelona

Autoria: Zach Dunn – Llicència CC BY-NC-SA 2.0

Els passats 8 i 9 d’octubre de 2020 la Comissió de Venècia, organisme consultiu del Consell d’Europa al servei de la democràcia mitjançant el dret, va aprovar el document Directrius revisades sobre la celebració de referèndums CDL-AD(2020)03. Aquest document suposa una revisió i una actualització del Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums que la mateixa Comissió de Venècia havia aprovat l’any 2007 CDL-AD(2007)008rev-cor. En el present article es pretén exposar els punts més rellevants de la posició de la Comissió de Venècia sobre la institució del referèndum i fer una consideració final a propòsit de la seva repercussió a Espanya i a Catalunya en l’actual context constitucional i polític.Llegeix més »

La progressiva configuració d’un estàndard d’opinió internacional crític amb les sancions penals imposades pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Autoria: Thundershead, CC BY-NC-SA 2.0

Els dies 8 i 9 d’octubre de 2020, la Comissió de Venècia va aprovar l’informe titulat Criminal liability for peaceful calls for radical constitutional change from the standpoint of the European Convention on Human Rights.
Aquest informe responia a la petició de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que s’havia adreçat a la Comissió de Venècia preguntant-li en quines circumstàncies el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) permetia criminalitzar les crides, dels polítics o representants de la societat civil, per als canvis constitucionals radicals per mitjans pacífics, inclosa la demanda d’independència per a parts del territori nacional. L’aspecte més rellevant d’aquesta petició és que es formulava davant de les accions penals impulsades a Espanya per la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, contra el president de la Generalitat, els membres del Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i membres de la seva Mesa, alcaldes i els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, i també en relació amb les actuacions penals promogudes a Turquia contra diversos parlamentaris de la Gran Assemblea Nacional.En tal sentit, en referir-se a les actuacions seguides per les institucions espanyoles, és prou significatiu el caràcter crític amb què són valorades pel Memoràndum[i] —presentat juntament amb la petició d’informe a la Comissió de Venècia— elaborat pel diputat Sr. Boriss Cilevics, president de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans abans esmentada.[ii]Llegeix més »

La Comissió de Venècia i l’oposició parlamentària – Joan Vintró Castells
Catedràtic de dret constitucional a la UB

La Comissió de Venècia és un organisme consultiu del Consell d’Europa que, com el seu nom oficial indica, està al servei de la democràcia mitjançant el dret. En aquest sentit, desenvolupa, entre altres comeses, tasques d’assessorament i d’estudi destinades a millorar el funcionament de les institucions democràtiques en els estats membres de l’esmentada institució internacional. Els que hem tingut el privilegi de col·laborar en missions de la Comissió de Venècia podem donar fe de la utilitat de les intervencions d’aquest organisme en determinats processos de consolidació democràtica, com, per exemple, en els esdevinguts en alguns països de l’est d’Europa.

Atès el perfil descrit, revesteix un gran interès que la Comissió de Venècia aprovés el juny de 2019 el document Paràmetres de les relacions entre la majoria parlamentària i l’oposició en una democràcia: una llista de criteris (CDL-AD(2019)015). Es tracta d’un text que, partint de resolucions anteriors de la mateixa Comissió de Venècia, d’informes d’organismes internacionals com la Unió Interparlamentària i de la herència constitucional europea, pretén oferir amb una certa concreció les pautes per inspirar la configuració de l’estatut jurídic de l’oposició en un parlament democràtic.Llegeix més »