La coordinació i l’ordenació de les policies locals de Catalunya: límits i oportunitats – Eduard Jaume Barea Zango
Sergent de la Guàrdia Urbana de Badalona i docent de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya

Font: Ajuntament de Barcelona. Autoria: Mariona Gil, amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

El legislador català ha posposat diverses vegades la necessària tasca de revisar i repensar profundament el sistema de policia de Catalunya; un sistema que, en l’àmbit local, està integrat per 217 cossos policials. La regulació d’aquests cossos es troba a la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals (LPL), que, des que va entrar en vigor ara fa ja 33 anys, no ha patit cap modificació substancial. Durant aquest temps, entre altres fites importants, Catalunya ha experimentat canvis socials que afecten les demandes de seguretat, ha desplegat el cos de Mossos d’Esquadra per tot el territori, ha publicat una llei de sistema que estableix un marc de referència i ha modificat l’Estatut d’autonomia.Llegeix més »

Notes sobre la Sentència del Tribunal Constitucional número 79/2024 que reconeix el dret a l’habitatge com a dret constitucional – Berta Bastús Ruiz
Doctora en dret administratiu

Autor: OleksandrPidvalnyi Font: Pixabay

En data 24 de juny de 2024 s’ha publicat la Sentència del Tribunal Constitucional número 79/2024, de 21 de maig (en endavant, STC 79/2024), que reconeix el dret a l’habitatge i desestima la majoria d’arguments recollits als recursos d’inconstitucionalitat presentats contra la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge.

En aquest apunt veurem, en síntesi, quin ha estat el pronunciament de la STC 79/2024, que reconeix el dret a l’habitatge com a dret constitucional; quins han estat els articles de la Llei 12/2023, de 24 de maig, que es declaren inconstitucionals i els arguments esgrimits pel Tribunal Constitucional i, finalment, quin és l’impacte d’aquesta sentència en la distribució de competències en matèria d’habitatge.

Llegeix més »

El régimen jurídico de las plataformas de contratación en España – Javier Miranzo Díaz
Profesor ayudante doctor de Derecho Administrativo. Universidad de Castilla-La Mancha

Aunque la contratación electrónica y el uso de plataformas de contratación[i] ya viene impulsándose desde anteriores legislaciones, lo cierto es que su impulso definitivo se produjo con la aprobación del paquete de directivas de 2014 (Valero Torrijos, 2015, p. 29), que junto con su transposición por la Ley de Contratos del Sector Público (LCSP) conforman el marco jurídico principal actual de la contratación electrónica (Moreno Molina, 2014, p. 19). Sin embargo, desde hace años, y a pesar de los desarrollos normativos, existe una cierta incertidumbre, o al menos un debate jurídico, sobre el régimen jurídico aplicable a plataformas de contratación (Gimeno Feliú, 2020, p. 313).

Especialmente, persisten ciertas dudas sobre: (1) los límites competenciales en el desarrollo de estas plataformas, y (2) la conformidad con el derecho europeo de la competencia de un sistema de cesión de plataformas públicas de forma gratuita entre Administraciones.Llegeix més »

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo
Directora de l’Àrea Jurídica de l’Agència de Residus de Catalunya

Font: Paula Jaume amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

En el BOE del 9 d’abril de 2022 s’ha publicat la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economia circular. Amb aquesta llei, l’Estat espanyol dona compliment a la transposició de les directives europees en matèria de residus (Directiva 2008/98/CE sobre els residus, o directiva marc, amb les modificacions introduïdes per la Directiva (UE) 2018/851, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018), i de plàstics (Directiva (UE) 2019/904, del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient, o directiva SUP).Llegeix més »

La STC 65/2020, de 18 de juny, sobre el Codi tributari de Catalunya (II). L’ordenació del sistema tributari català en forma de Codi és constitucional – Montse Peretó García
Directora general de Planificació i Estudis Fiscals de la Generalitat de Catalunya

La primera fita de la codificació del dret tributari català va ser l’aprovació de la Llei 17/2017, d’1 d’agost, reguladora del Codi Tributari de Catalunya (en endavant, CTC), que recollia una refosa de la normativa catalana en matèria de procediments tributaris i estructura organitzativa, i reproduïa determinats preceptes de la Llei general tributària (LGT), per tal de fer més comprensible la regulació introduïda al CTC. L’objecte d’aquesta llei fou el d’ordenar d’una manera sistemàtica el conjunt de les normes que integren el dret tributari de Catalunya, per tal de garantir la seguretat jurídica i la coherència normativa que indefectiblement requereix la matèria tributària.Llegeix més »