El régimen jurídico de las plataformas de contratación en España – Javier Miranzo Díaz
Profesor ayudante doctor de Derecho Administrativo. Universidad de Castilla-La Mancha

Aunque la contratación electrónica y el uso de plataformas de contratación[i] ya viene impulsándose desde anteriores legislaciones, lo cierto es que su impulso definitivo se produjo con la aprobación del paquete de directivas de 2014 (Valero Torrijos, 2015, p. 29), que junto con su transposición por la Ley de Contratos del Sector Público (LCSP) conforman el marco jurídico principal actual de la contratación electrónica (Moreno Molina, 2014, p. 19). Sin embargo, desde hace años, y a pesar de los desarrollos normativos, existe una cierta incertidumbre, o al menos un debate jurídico, sobre el régimen jurídico aplicable a plataformas de contratación (Gimeno Feliú, 2020, p. 313).

Especialmente, persisten ciertas dudas sobre: (1) los límites competenciales en el desarrollo de estas plataformas, y (2) la conformidad con el derecho europeo de la competencia de un sistema de cesión de plataformas públicas de forma gratuita entre Administraciones.Llegeix més »

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo
Directora de l’Àrea Jurídica de l’Agència de Residus de Catalunya

Font: Paula Jaume amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

En el BOE del 9 d’abril de 2022 s’ha publicat la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economia circular. Amb aquesta llei, l’Estat espanyol dona compliment a la transposició de les directives europees en matèria de residus (Directiva 2008/98/CE sobre els residus, o directiva marc, amb les modificacions introduïdes per la Directiva (UE) 2018/851, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018), i de plàstics (Directiva (UE) 2019/904, del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient, o directiva SUP).Llegeix més »

La STC 65/2020, de 18 de juny, sobre el Codi tributari de Catalunya (II). L’ordenació del sistema tributari català en forma de Codi és constitucional – Montse Peretó García
Directora general de Planificació i Estudis Fiscals de la Generalitat de Catalunya

La primera fita de la codificació del dret tributari català va ser l’aprovació de la Llei 17/2017, d’1 d’agost, reguladora del Codi Tributari de Catalunya (en endavant, CTC), que recollia una refosa de la normativa catalana en matèria de procediments tributaris i estructura organitzativa, i reproduïa determinats preceptes de la Llei general tributària (LGT), per tal de fer més comprensible la regulació introduïda al CTC. L’objecte d’aquesta llei fou el d’ordenar d’una manera sistemàtica el conjunt de les normes que integren el dret tributari de Catalunya, per tal de garantir la seguretat jurídica i la coherència normativa que indefectiblement requereix la matèria tributària.Llegeix més »

La STC 65/2020, de 18 de junio, sobre el Código tributario de Cataluña (I). El perfil constitucional del Código – José-Andrés Rozas
Catedrático de derecho financiero y tributario. Universitat de Barcelona

" "El 1 de agosto de 2017 -en el marco de las medidas legislativas que desembocaron en los acontecimientos del mes de octubre de dicho año- el Parlamento de Cataluña aprobó, mediante su Ley núm. 17/2017, el “Código tributario de Cataluña” así como el texto de sus “libros primero, segundo y tercero, relativos a la Administración tributaria de la Generalidad”.

En línea con la técnica de codificación seguida para la aprobación de la legislación civil catalana, se aprobó la estructura general del Código tributario, así como -en su art. 5- el contenido del mismo relativo a los libros primero –“Disposiciones generales”- el segundo –“La Agencia Tributaria de Cataluña y la Junta de Tributos de Cataluña”- y el tercero –“El Consejo Fiscal de Cataluña y el Instituto de Investigación Fiscal y Estudios Tributarios de Cataluña”.Llegeix més »

La STC 132/2019, sobre el llibre sisè del Codi civil de Catalunya en matèria d’obligacions i contractes (II). Nota sobre la sentència – M. del Carmen Gete-Alonso Catedràtica de dret civil (UAB)

PLANTEJAMENT
La sentència objecte de comentari és d’enorme rellevància per al dret civil català perquè legitima la competència de la Generalitat de Catalunya per legislar sobre el seu dret civil, perquè canvia la doctrina sobre el “desenvolupament” que ha professat el Tribunal Constitucional fins ara, i per l’intent d’aproximació a “les bases de les obligacions contractuals”.

Aquesta resolució (ponent Antonio Xiol Rius) resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de l’Estat el 22 de maig de 2017 contra determinats articles de la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya. El recurs (2557- 2017) impugnava: a) l’article 3, en què es dona nova redacció (sic) al contracte de compravenda i el de permuta; b) l’article 4, que aprova les seccions segona i tercera del capítol II del títol II del CCC i dona nova redacció (sic) als articles 622-21 a 622-42, sobre el mandat i la gestió d’afers aliens sense mandat, i c) l’article 9 que introdueix la disposició transitòria primera sobre el règim temporal del contracte de permuta i compravenda.Llegeix més »