Etiqueta: competències

40 anys d’autogovern a les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard
 Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (Govern de les Illes Balears)

EAPCDeixa un comentari
Parlament de les Illes Balears
Font: Parlament de les Illes Balears

Es compleixen quaranta anys de la promulgació de la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, que aprovà l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El seu articulat va experimentar dues importants modificacions en els anys 1994 i 1999, especialment destacables pel que fa al sostre competencial. Més endavant, s’aprovà un nou text estatutari, tot i la denominació de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Aquesta, avui vigent, ha estat modificada recentment, i en molt pocs aspectes, per la Llei orgànica 1/2022, de 8 de febrer. El text actual suposa certament un pas de gegant en la consolidació d’un alt nivell de poder de decisió autonòmic en nombrosos àmbits.Llegeix més »

Conflictes constitucionals de competència. Concurrència o monopoli jurisdiccional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Suprem núm. 437/2022, de 7 d’abril – Berta Bernad Sorjús
 Advocada de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional

EAPCDeixa un comentari

 

Façana nevada del Tribunal Suprem
Font: Luis García. Llicència CC BY-SA 4.0

Introducció

La identificació de la jurisdicció competent per conèixer de les impugnacions de disposicions de rang inferior a la llei per motius competencials no és, a dia d’avui, una qüestió clara.

Així resulta de la sentència del Tribunal Suprem (STS) objecte d’aquest comentari, la qual s’erigeix en un nou intent de confirmar una doctrina jurisprudencial que se suposa consolidada, però que, a la pràctica, troba resistència entre algunes instàncies jurisdiccionals inferiors.

El debat se situa entre els defensors del monopoli del Tribunal Constitucional (TC) per conèixer amb exclusivitat dels conflictes constitucionals de competència i els que, per contra, sostenen que tant la jurisdicció constitucional com la jurisdicció contenciosa administrativa, de manera alternativa, són competents per conèixer d’impugnacions fonamentades en la vulneració dels preceptes constitucionals que disciplinen el repartiment de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes.

Precisament la STS núm. 437/2022, de 7 d’abril (Sala contenciosa administrativa), reflecteix aquest debat, ja que resol un recurs de cassació interposat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que havia inadmès, per manca de jurisdicció a favor del TC, un recurs contenciós interposat per l’Administració general de l’Estat contra un acord del Govern de la Generalitat de revisió del Pla especial d’emergències per contaminació de les aigües marines de Catalunya.

A continuació s’exposa quina ha estat la història judicial de la STS núm. 437/2022 i quins van ser els arguments emprats en les diverses instàncies per justificar la jurisdicció competent en cada cas.Llegeix més »

Dues dècades de negociacions a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat sobre controvèrsies competencials (procediment de l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional) – Eva Torras Sagristà i Raül Digón Martín
 Subdirectora general de Relacions amb l’Estat i responsable d’Estudis Jurídics (Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament) i professor associat (doctor) de Ciència Política (UB) i Dret Constitucional (UOC), respectivament

EAPCDeixa un comentari
Reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat celebrada el 18 de febrer de 2022 al Palau de la Generalitat. Font: Comunicació del Govern

1. Introducció

D’ençà de la reforma de l’any 2000 en la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional (LOTC), l’article 33.2 de la LOTC preveu una via de negociació entre el Govern de l’Estat i els governs de les comunitats autònomes per intentar resoldre discrepàncies competencials sobre normes –estatals o autonòmiques– amb rang de llei (lleis, decrets llei, decrets legislatius). El precepte disposa que el termini ordinari d’interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat (3 mesos des de la publicació de la norma) es pot estendre fins als 9 mesos si es reuneix la Comissió Bilateral entre l’Administració General de l’Estat i la comunitat autònoma, a sol·licitud d’una de les parts, i s’hi adopta un acord d’inici de negociacions sobre les discrepàncies que la norma hagi suscitat.[i] L’aplicació d’aquest procediment negociador, exponent del principi de bilateralitat (art. 3.1 EAC), resulta útil per evitar la interposició de recurs d’inconstitucionalitat (quan la negociació conclogui amb un acord que posi fi a la controvèrsia competencial). El procediment ha generat múltiples aportacions acadèmiques d’interès (González Beilfuss, 2007; Casas i Rondoní, 2011; Latorre Vila, 2013; Arbós, 2014; Roig Molés, 2015; Castrillo Vivancos, 2016; Gimeno Fernández, 2020; Alberton, 2020, etc.), que en destaquen precisament la potencialitat per evitar recursos d’inconstitucionalitat.Llegeix més »

La STC 65/2020, de 18 de juny, sobre el Codi tributari de Catalunya (II). L’ordenació del sistema tributari català en forma de Codi és constitucional – Montse Peretó García
 Directora general de Planificació i Estudis Fiscals de la Generalitat de Catalunya

EAPCDeixa un comentari

La primera fita de la codificació del dret tributari català va ser l’aprovació de la Llei 17/2017, d’1 d’agost, reguladora del Codi Tributari de Catalunya (en endavant, CTC), que recollia una refosa de la normativa catalana en matèria de procediments tributaris i estructura organitzativa, i reproduïa determinats preceptes de la Llei general tributària (LGT), per tal de fer més comprensible la regulació introduïda al CTC. L’objecte d’aquesta llei fou el d’ordenar d’una manera sistemàtica el conjunt de les normes que integren el dret tributari de Catalunya, per tal de garantir la seguretat jurídica i la coherència normativa que indefectiblement requereix la matèria tributària.Llegeix més »

La STC 65/2020, de 18 de junio, sobre el Código tributario de Cataluña (I). El perfil constitucional del Código – José-Andrés Rozas
 Catedrático de derecho financiero y tributario. Universitat de Barcelona

EAPC1 comentari

" "El 1 de agosto de 2017 -en el marco de las medidas legislativas que desembocaron en los acontecimientos del mes de octubre de dicho año- el Parlamento de Cataluña aprobó, mediante su Ley núm. 17/2017, el “Código tributario de Cataluña” así como el texto de sus “libros primero, segundo y tercero, relativos a la Administración tributaria de la Generalidad”.

En línea con la técnica de codificación seguida para la aprobación de la legislación civil catalana, se aprobó la estructura general del Código tributario, así como -en su art. 5- el contenido del mismo relativo a los libros primero –“Disposiciones generales”- el segundo –“La Agencia Tributaria de Cataluña y la Junta de Tributos de Cataluña”- y el tercero –“El Consejo Fiscal de Cataluña y el Instituto de Investigación Fiscal y Estudios Tributarios de Cataluña”.Llegeix més »