Ressenya de Ridao, Joan. (2024). Curs de dret públic de Catalunya. Marcial Pons – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Professor associat de dret constitucional de la Universitat de Barcelona

Portada del llibre Curs de dret públic de Catalunya.
Font: Marcial Pons

El professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya, Joan Ridao, ha publicat la quarta edició de la seva obra Curs de dret públic de Catalunya. Aquesta nova edició revisa i amplia el contingut de la darrera edició de l’any 2018.

El llibre s’estructura en vuit capítols. El primer, que té un caràcter generalista, analitza la construcció de l’estat autonòmic. En podríem destacar l’anàlisi, precisa i detallada, que fa del que anomena “etapes de governabilitat de la Generalitat”, des de la posada en marxa de l’autonomia i les institucions (període 1980-1984) fins arribar al període més recent (2018-2024). Aquesta darrera etapa es caracteritza per tres notes destacades: les mesures coercitives adoptades per les institucions estatals contra les actuacions vinculades al procés del dret a decidir –com ara la sentència del Tribunal Suprem de l’any 2019 als encausats per l’1-O–, l’impuls del diàleg amb l’Estat –reflectit en la creació d’una taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el de l’Estat– i, finalment, l’inici de la desjudicialització del conflicte polític –que es va palesar en la reforma del Codi penal per eliminar el delicte de sedició i reformular el de malversació, en l’aprovació d’indults a les persones condemnades a privació de llibertat per l’esmentada sentència del Tribunal Suprem i en l’aprovació d’una llei d’amnistia per a totes les persones que haguessin dut a terme conductes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable amb motiu del procés independentista. Aquest darrer període es tanca amb unes referències –que palesen el rigor i el nivell d’actualització de l’obra– als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de maig de 2024 i a la investidura de Salvador Illa, com a president de la Generalitat, el dia 8 d’agost.

Llegeix més »

Sobre la seguretat de les infraestructures crítiques a Catalunya – Guillem Pursals Jaime
Doctorand en dret (UAB)

Autoria: Jorge Franganillo. Font: Openverse

La Constitució espanyola (CE) estableix a l’article 28.2 que el dret de vaga es veurà regulat per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Més endavant, l’article 128.2 de la CE reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica, on mitjançant la llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en el cas de monopoli, i així acordar la intervenció d’empreses quan ho exigeixi l’interès general. La Llei 8/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques, defineix què són les infraestructures estratègiques i les infraestructures crítiques.Llegeix més »

40 anys d’autogovern a les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard
Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (Govern de les Illes Balears)

Parlament de les Illes Balears
Font: Parlament de les Illes Balears

Es compleixen quaranta anys de la promulgació de la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, que aprovà l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El seu articulat va experimentar dues importants modificacions en els anys 1994 i 1999, especialment destacables pel que fa al sostre competencial. Més endavant, s’aprovà un nou text estatutari, tot i la denominació de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Aquesta, avui vigent, ha estat modificada recentment, i en molt pocs aspectes, per la Llei orgànica 1/2022, de 8 de febrer. El text actual suposa certament un pas de gegant en la consolidació d’un alt nivell de poder de decisió autonòmic en nombrosos àmbits.Llegeix més »

Conflictes constitucionals de competència. Concurrència o monopoli jurisdiccional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Suprem núm. 437/2022, de 7 d’abril – Berta Bernad Sorjús
Advocada de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional

 

Façana nevada del Tribunal Suprem
Font: Luis García. Llicència CC BY-SA 4.0

Introducció

La identificació de la jurisdicció competent per conèixer de les impugnacions de disposicions de rang inferior a la llei per motius competencials no és, a dia d’avui, una qüestió clara.

Així resulta de la sentència del Tribunal Suprem (STS) objecte d’aquest comentari, la qual s’erigeix en un nou intent de confirmar una doctrina jurisprudencial que se suposa consolidada, però que, a la pràctica, troba resistència entre algunes instàncies jurisdiccionals inferiors.

El debat se situa entre els defensors del monopoli del Tribunal Constitucional (TC) per conèixer amb exclusivitat dels conflictes constitucionals de competència i els que, per contra, sostenen que tant la jurisdicció constitucional com la jurisdicció contenciosa administrativa, de manera alternativa, són competents per conèixer d’impugnacions fonamentades en la vulneració dels preceptes constitucionals que disciplinen el repartiment de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes.

Precisament la STS núm. 437/2022, de 7 d’abril (Sala contenciosa administrativa), reflecteix aquest debat, ja que resol un recurs de cassació interposat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que havia inadmès, per manca de jurisdicció a favor del TC, un recurs contenciós interposat per l’Administració general de l’Estat contra un acord del Govern de la Generalitat de revisió del Pla especial d’emergències per contaminació de les aigües marines de Catalunya.

A continuació s’exposa quina ha estat la història judicial de la STS núm. 437/2022 i quins van ser els arguments emprats en les diverses instàncies per justificar la jurisdicció competent en cada cas.Llegeix més »

Dues dècades de negociacions a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat sobre controvèrsies competencials (procediment de l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional) – Eva Torras Sagristà i Raül Digón Martín
Subdirectora general de Relacions amb l’Estat i responsable d’Estudis Jurídics (Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament) i professor associat (doctor) de Ciència Política (UB) i Dret Constitucional (UOC), respectivament

Reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat celebrada el 18 de febrer de 2022 al Palau de la Generalitat. Font: Comunicació del Govern

1. Introducció

D’ençà de la reforma de l’any 2000 en la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional (LOTC), l’article 33.2 de la LOTC preveu una via de negociació entre el Govern de l’Estat i els governs de les comunitats autònomes per intentar resoldre discrepàncies competencials sobre normes –estatals o autonòmiques– amb rang de llei (lleis, decrets llei, decrets legislatius). El precepte disposa que el termini ordinari d’interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat (3 mesos des de la publicació de la norma) es pot estendre fins als 9 mesos si es reuneix la Comissió Bilateral entre l’Administració General de l’Estat i la comunitat autònoma, a sol·licitud d’una de les parts, i s’hi adopta un acord d’inici de negociacions sobre les discrepàncies que la norma hagi suscitat.[i] L’aplicació d’aquest procediment negociador, exponent del principi de bilateralitat (art. 3.1 EAC), resulta útil per evitar la interposició de recurs d’inconstitucionalitat (quan la negociació conclogui amb un acord que posi fi a la controvèrsia competencial). El procediment ha generat múltiples aportacions acadèmiques d’interès (González Beilfuss, 2007; Casas i Rondoní, 2011; Latorre Vila, 2013; Arbós, 2014; Roig Molés, 2015; Castrillo Vivancos, 2016; Gimeno Fernández, 2020; Alberton, 2020, etc.), que en destaquen precisament la potencialitat per evitar recursos d’inconstitucionalitat.Llegeix més »