De nou sobre les competències autonòmiques per regular el procediment d’elaboració de normes. A propòsit del Decret 52/2021, de la Comunitat de Madrid – Irene Araguàs Galcerà
Professora lectora de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

Font: Comunidad de Madrid

Durant molts anys, els tràmits i requisits previs a l’aprovació de normes reglamentàries es van abordar en el nostre ordenament jurídic de manera summament esquemàtica i amb un grau important de deixadesa. A diferència de l’elaboració de disposicions legals, que comptava amb una regulació més completa, el procediment d’elaboració de reglaments, tant a nivell estatal com autonòmic, es liquidava en un parell d’articles a la llei corresponent del govern o de procediment administratiu; tònica que només es trencava en algunes comunitats autònomes. En aquest sentit, la Llei 8/2003, de 22 de desembre, d’elaboració de disposicions generals del País Basc; o la regulació continguda als articles 59 a 70 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, reflectien una major atenció cap a aquesta important matèria.

Per si el fet anterior no fos poc, aquesta regulació va entrar en un procés d’atomització, provocat per l’aprovació de diverses normes, tant generals com sectorials, que imposaven tràmits o requisits per a la innovació de l’ordenament jurídic no previstos a les lleis reguladores del procediment d’elaboració de disposicions generals. Les normes que van incidir en l’exercici de la potestat normativa, entre les quals tenen un paper destacat les diverses lleis de transparència, van representar un reforç de la qualitat normativa i dels drets dels ciutadans en aquest àmbit; però, com a contrapartida, van generar una dispersió normativa en la regulació del procediment d’elaboració de disposicions generals difícilment conciliable amb el principi de seguretat jurídica.Llegeix més »

Els processos de debat, esmena i aprovació dels pressupostos en els parlaments de les comunitats autònomes – Jordi Baños Rovira
Responsable de polítiques pressupostàries de la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i professor i col·laborador de recerca a la Universitat de Barcelona/IEB

Votacions durant el debat per a l’aprovació de la Llei de pressupostos de la Generalitat 2020, el 24 d’abril de 2020 / Parlament de Catalunya (Job Vermeulen)

Els pressupostos públics són l’instrument principal amb què compta el sector públic per tal d’ordenar tant la seva política econòmica fiscal com per donar suport financer a la implementació de les seves diferents polítiques sectorials. Tanmateix, arran d’aquest caràcter estructurador de les polítiques econòmiques i sectorials que pretén dur a terme un Govern, esdevé necessari que s’hi duguin a terme els processos corresponents de transparència i rendició de comptes, així com que estigui sota l’escrutini, debat i aprovació per part del poder legislatiu, en exercir aquest la representació de la ciutadania.

En relació amb això, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE, 2019) ressalta que els parlaments tenen un paper fonamental a l’autoritzar les decisions pressupostàries i mantenir els governs responsables de les seves accions i que cal que els governs facilitin un debat inclusiu, participatiu i realista en relació amb les decisions pressupostàries, amb l’objectiu d’oferir oportunitats al Parlament i a les seves comissions per participar en el procés pressupostari en totes les etapes clau del cicle pressupostari, tant ex ante com ex post.Llegeix més »

La pandemia y la vacunación (I). Estrategia y obligatoriedad de la vacunación COVID-19: constitucionalidad y Comunidades Autónomas – Lorenzo Cotino Hueso
Catedrático de derecho constitucional de la Universidad de Valencia

Autoria: Hakan Nural

¿A quiénes se vacuna en España? el Consejo interterritorial propone (obligatoriamente)…
En España los elementos básicos de quiénes son vacunados frente a la COVID-19 se deciden por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. En septiembre de 2020 se decidió una única Estrategia de vacunación frente al COVID-19 en España. Dicho documento se va actualizando y establece los “Grupos de población y tipo de vacuna a administrar”. A saber: Grupo 1. Residentes y personal sanitario y sociosanitario que trabaja en centros de mayores y de atención a grandes dependientes; Grupo 2. Personal de primera línea en el ámbito sanitario y sociosanitario; Grupo 3. Otro personal sanitario y sociosanitario y trabajadores de instituciones penitenciarias; Grupo 4. Grandes dependientes que no estén actualmente institucionalizadas; Grupo 5. Personas vulnerables por su edad, no residentes de centros de mayores, según franjas de edades (más de 80, más de 70 y más de 60; Grupo 6. Colectivos en activo con una función esencial para la sociedad (Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, Emergencias y Fuerzas Armadas, docentes no universitarios; Grupo 7. Menores de 60 años con condiciones de riesgo alto. A partir de ahí se incluyen franjas de edad (56-59 años, 44-55).Llegeix més »

La distribució entre comunitats autònomes del Fons COVID-19: impacte a Catalunya – Montse Bassols i Santamaria
Sub-directora de Finançament i Sostenibilitat Financera. Direcció General de Pressupostos

El Reial decret llei 22/2020 regula la creació del Fons COVID-19 i determina els criteris per al seu repartiment i lliurament a les comunitats autònomes (CA). Amb la creació d’aquest fons, l’Estat vol donar resposta a les necessitats de recursos que l’actual pandèmia ocasionada pel coronavirus comporta per a les CA, que són les que tenen un paper predominant en la prestació de serveis de salut, educació i serveis socials als ciutadans. D’altra banda, no es pot menysprear l’impacte sobre l’activitat econòmica i, com a conseqüència d’això, sobre els impostos de les CA, cosa que suposarà una minva important de recaptació i, per tant, dels recursos disponibles.Llegeix més »

La consulta popular autonòmica. Una proposta interpretativa – Loreto Segura i Renau
Professora col·laboradora de la Universitat Abat Oliba CEU

En els darrers anys, com és sabut, els estatuts d’autonomia s’han anat reformant, i aquestes reformes han tingut com a denominador comú una major sensibilitat vers la participació ciutadana, ja que, entre altres elements, tots els estatuts —excepte el d’Extremadura— incorporen una carta de drets, entre els quals hi ha els drets de participació. Però la gran innovació en seu autonòmica ha estat sens dubte la legislació de nova generació en matèria de participació. Aquesta nova normativa incorpora elements distintius respecte del que s’ha regulat fins el moment. De forma particular, destaca el desenvolupament jurídic d’un nou instrument de participació incorporat en algunes comunitats autònomes (CA): la consulta popular, més enllà dels instruments participatius com el jurat, l’audiència ciutadana o els panells de ciutadans. Vet aquí el prisma a través del qual s’ha fixat el focus de la recerca de la tesi doctoral que he defensat el 4 d’octubre de 2019 a la Universitat de Barcelona, titulada “El modelo de ejercicio de la democracia en las Comunidades Autónomas desde la perspectiva de la consulta popular” i dirigida pel Dr. Josep M. Castellà: la participació popular a les CA des de la perspectiva de la consulta popular, ja sigui des de la seva dimensió genèrica, ja sigui des de la seva dimensió concreta.Llegeix més »