Etiqueta: COVID

La Comissió Jurídica Assessora: activitat durant l’any 2023 – Helena Mora Balcells
 Responsable d’Estudis i Recerca, Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

EAPCDeixa un comentari
Logotip Comissió Jurídica Assessora
Font: Generalitat de Catalunya

La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern, d’acord amb el que estableix l’article 72.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. La regulació d’aquesta institució es preveu a la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora i al Decret 69/2006, d’11 d’abril, d’aprovació del Reglament d’organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora.

La normativa esmentada estableix, entre d’altres, la composició, l’organització i les funcions de l’òrgan. En aquest breu apunt es vol incidir, sobretot, en aquestes últimes i, concretament, en les desenvolupades durant l’any 2023.Llegeix més »

Responsabilitat patrimonial per l’adopció de mesures en matèria de salut pública: les lliçons de la COVID-19 – Mònica Puig i Campmany
 Lletrada responsable de Serveis Jurídics Generals, Comissió Jurídica Assessora

EAPC1 comentari
Font: Unsplsh Autor: Alin Luna

Com ha recordat recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la Sentència de 5 de desembre de 2023, C-128/22, Nordic Info BV contra Belgische Staat, la salut i la vida de les persones ocupen el primer lloc entre els béns i interessos protegits pel Tractat de funcionament de la Unió Europea i correspon als estats membres decidir quin nivell de protecció de la salut pública pretenen assegurar i de quina manera s’hi ha d’arribar. No és la primera vegada que el Tribunal ha hagut de pronunciar-se sobre la legalitat de les mesures restrictives adoptades per les autoritats per controlar la propagació d’una epidèmia (es pot consultar la jurisprudència relativa a l’aparició de la malaltia de les “vaques boges”, en particular la Sentència del TJCE, de 5 de maig de 1998, C-180/96, el Regne Unit i Irlanda del Nord contra la Comissió de les Comunitats Europees). L’objecte d’aquest apunt és ressenyar breument la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), derivada del Dictamen 377/2023, que és el primer que es refereix a una reclamació de responsabilitat patrimonial interposada per una empresa del sector de les instal·lacions esportives per les mesures especials adoptades per l’Administració de la Generalitat per a la contenció de la COVID-19.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 65 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els reptes de l’ocupació pública

EAPCDeixa un comentari

Logotip Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 65 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 11 articles acadèmics, sis dels quals inclosos en una secció monogràfica dedicada als reptes de l’ocupació pública. Són contribucions a càrrec de professors i persones expertes en dret administratiu, funció pública, recursos humans, dret del treball, dret públic i dret administratiu comparat. La coordinadora de la secció, la professora agregada Serra Húnter de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i secretària del Comitè Editorial de l’RCDP, Clara I. Velasco Rico, signa la introducció. En les seves paraules, “la gestió de la pandèmia i de la postpandèmia ha posat de manifest o ha fet aflorar determinades mancances, algunes d’històriques, en el funcionament de les administracions públiques relacionades amb el personal al seu servei. Cal entomar aquestes deficiències per garantir una gestió dels serveis públics en harmonia amb els principis constitucionals i legals que la inspiren”.

L’objectiu del nou número de la Revista és fer una radiografia de la situació actual de l’ocupació pública a Catalunya i l’Estat espanyol, especialment després de les importants novetats legislatives que s’han produït en els darrers temps amb l’objectiu, molt principalment, de reduir la temporalitat. L’aproximació abraça des de l’accés a la funció pública fins al paper de la direcció pública professionalitzada, tracta sobre els empleats públics als petits municipis, el règim jurídic dels secretaris i interventors municipals o una aproximació des del Regne Unit que analitza el Civil Service britànic. Per Velasco, “les contribucions que conté el monogràfic sobre els reptes de l’ocupació pública ofereixen propostes valuoses i interessants per encarar les dinàmiques veritablement complexes que té per davant l’Administració”.

El número 65 també posa a l’abast dels lectors un dossier documental associat a la secció monogràfica amb abundant normativa catalana, estatal i europea, jurisprudència, bibliografia i altres recursos d’interès. La recopilació ha anat a càrrec de la professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona, Verónica Yazmín García Morales.Llegeix més »

Paisatge després de la pandèmia: què podem dir del Tribunal Constitucional? – Gerard Martín i Alonso
 Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de Dret Constitucional de la UB

EAPCDeixa un comentari
Avinguda Meridiana de Barcelona durant el confinament. Font: Laura Guerrero amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Un cop passats –esperem no equivocar-nos– els moments més durs de la pandèmia de la COVID-19, és possible reflexionar amb millor perspectiva sobre quin ha estat el paper desenvolupat pels diferents poders públics en el marc d’una situació inèdita, sense precedents en la democràcia espanyola. Les anàlisis es poden fer des de diversos vessants, però centrarem el present comentari en les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional i intentarem esbrinar quin ha estat el fil conductor que les ha guiades.Llegeix més »

El derecho de reunión en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, con especial atención al caso Comunidad Ginebrina de Acción Sindical (CGAS) contra Suiza, de 15 de marzo de 2022 – Miguel Ángel Presno Linera
 Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Oviedo

EAPC1 comentari
Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans
Font: Adrian Grycuk, CC BY-SA 3.0 PL, via Wikimedia Commons

1.- La jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos sobre el ejercicio del derecho de reunión

Es sabido que el derecho de reunión tiene una extraordinaria importancia en un Estado democrático y está estrechamente vinculado al ejercicio de la libertad de expresión; en este sentido, el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) establece que “la protección de las opiniones y la libertad de expresarlas es uno de los objetivos de las libertades de reunión y asociación recogidos en el artículo 11” (asunto Partido de Libertad y Democracia c. Turquía, de 8 de diciembre de 1991, § 37) y, al igual que aquéllas, “la libertad de reunión como la recoge el artículo 11 del Convenio, protege una manifestación que moleste u ofenda a las personas opuestas a las ideas o reivindicaciones que esté intentando conseguir” (asuntos Plataforma “Arzte für das Leben” c. Austria, de 21 de junio de 1988, § 32, y Stankov y United Macedonian Organisation Ilinden contra Bulgaria, de 2 de octubre de 2001, §§ 85 y 86).Llegeix més »