L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert
Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor (doctor) associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la UAB

Font: Broken car window, dumbonyc – Flickr. Llicència CC BY-SA 2.0

Introducció
El tema del civisme ha donat lloc, com és ben sabut, a una autèntica constel·lació de centenars d’ordenances de civisme i convivència repartides per tot Espanya, impulsades, en el seu moment, pel fort vent de l’ordenança de civisme i convivència de Barcelona de 2005 (tot i que la primera ordenança d’aquest tipus va ser la de l’Hospitalet de Llobregat, elaborada anys abans de la mà del referent Jesús Solores). Totes aquestes normes locals tenen, encara que no es digui expressament, un denominador comú: ser una resposta contundent a la sensació d’inseguretat.Llegeix més »

Comentari a l’estudi “El malson de l’alcalde hindú i la curiositat del jurista persa. La tramitació d’un expedient de recuperació de domini públic amb entrada en domicili: aspectes procedimentals i constitucionals”, de Ricard Brotat i Jubert – Juli Ponce Solé
Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona

Imatge: 2011 Indignados 15M (Barcelona).
Autor: José Gonzalvo amb llicència CC BY-NC-ND 2.0

Aquestes línies volen ser un petit comentari a l’interessant treball de Ricard Brotat i Jubert, El malson de l’alcalde hindú i la curiositat del jurista persa. La tramitació d’un expedient de recuperació de domini públic amb entrada en domicili: aspectes procedimentals i constitucionals, estudi guardonat el 2021 amb el Premi de Treballs de Recerca de l’Associació Catalana de Juristes de l’Administració Local.

El concís però alhora complet treball, trenta dues pàgines, es troba disponible a Internet amb accés gratuït i esperem que aquestes línies us animin a llegir-lo, que és l’efecte desitjat, en definitiva, per aquesta ressenya.

El treball es dedica a “a tot el personal del servei de malalties infeccioses i d’urgències (personal mèdic, d’infermeria, auxiliar, rehabilitador, zelador, de cuina i de neteja) de l’Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona (popularment conegut com “Can Ruti”)”, en homenatge personal de l’autor, que volem estendre des d’aquí a tots els empleats públics del servei públic de salut, per la crucial tasca que desenvolupen per a tots nosaltres.Llegeix més »

Torna la guerra de banderes (ara als tribunals). La doctrina de la STS de 26 de maig de 2020 sobre l’exhibició de símbols polítics no oficials o com voler tapar el sol amb la mà – Joan Ridao
Professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Introducció
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) va dictar el 26 de maig passat una sentència que fixa doctrina i que determina que no és compatible ni amb la Constitució (CE) ni amb el marc legal i, en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques, la utilització, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics, tot i que aquestes no substitueixin la bandera d’Espanya i les altres banderes legalment o estatutàriament instituïdes, sinó que hi concorrin.

La sentència es referia a un acord del Ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, del 30 de setembre de 2016, que reconeixia l’ensenya de set estrelles verdes com un dels símbols del poble canari, i que acordava la seva hissada el 22 d’octubre de 2016 —en commemoració del seu 52è aniversari— a la vorera exterior de l’edifici, davant de la façana de la corporació, i en un pal auxiliar. El TS raona l’anul·lació d’aquell acord perquè la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, estableix la forma com ha de col·locar-se no només la bandera d’Espanya sinó també la de les comunitats autònomes i els ens municipals, i perquè, encara que l’acord fos adoptat per un òrgan col·legiat i amb el vot de la majoria dels grups polítics, no s’incardinava en el marc competencial fixat per la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de les bases del règim local.Llegeix més »