Vulnerabilidad y colectivos vulnerables en el derecho: ¿quiénes son y cómo se definen? – Lorenzo Cotino
Catedrático de Derecho Constitucional de la Universitat de València, miembro de OdiseIA, en el marco del Digital Futures Initiative de Google.org

Font: Arrels Fundació, CC BY-SA 2.0

Un concepto común, pero complejo y vago
El concepto de vulnerabilidad aparece en los años 1980 en el contexto de las ciencias sociales y poco a poco se va impregnando en el ámbito jurídico. No obstante, puede sorprender la escasez de estudios en este ámbito, en un tiempo de ductilidad y variabilidad de significados en las ciencias sociales.

Como han señalado algunos expertos, por ejemplo desde el Consejo de Europa: “A pesar de su uso común, el significado del concepto de vulnerabilidad es complejo y vago.” Fineman subrayó que la vulnerabilidad es una condición que puede darse en cualquier persona y que puede variar en cualquier circunstancia, tiempo o espacio. Defendió la tesis ‒discutida‒ de que el Estado tiene la obligación de ser responsable y receptivo a las vulnerabilidades, frente a la autonomía y la autosuficiencia del individuo. En la literatura también se encuentran definiciones de poblaciones vulnerables en el contexto de la salud y las dolencias: “Las poblaciones vulnerables pueden ser menos capaces de anticipar, afrontar, resistir o recuperarse de los impactos de una amenaza.”Llegeix més »

75 anys de la Llei fonamental de la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949 – Alfredo Ramírez Nárdiz
Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona

Seu del Parlament alemany (Berlín)
Autor: manfredgrund_mdb; Font: Pixabay

Dijous passat 9 de maig va tenir lloc a la Sala de Lectura de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un acte en commemoració del 75è aniversari de la Llei fonamental per a la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949, també coneguda com a Llei fonamental de Bonn o, simplement, com la Constitució d’Alemanya de 1949. Aquest acte va ser organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en virtut del conveni de col·laboració existent entre totes dues entitats i en el marc de les sessions de l’Espai de reflexió.

 

Va ser moderador de l’acte el catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch i van participar-hi Cristina Vallejo, advocada i secretària de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort; Dirk Rotenberg, cònsol general d’Alemanya a Barcelona; Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), i Alba Ródenas, advocada i presidenta de la Secció de Dret Internacional i de la Unió Europea de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Entre els assistents hi havia els cònsols de la República Txeca, de l’Uruguai i d’El Salvador, així com representants de col·legis professionals, professors universitaris i públic en general.

Llegeix més »

Apunte sobre el artículo “Libertad religiosa e igualdad de género en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos”, publicado en la RCDP número 66 (2023) – María Jesús Gutiérrez del Moral
Profesora de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Universitat de Girona

Font: Pexels. Autoria: Beyzaa Yurtkuran

Desde el blog de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) me piden un apunte sobre mi artículo “Libertad religiosa e igualdad de género en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos”, publicado en el núm. 66 (2023) de la RCDP.

Este trabajo ofrece un análisis de la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) sobre libertad religiosa desde la perspectiva de género, con referencia especial a sentencias sobre el velo islámico, y también sobre el reconocimiento de matrimonios religiosos y la aplicación del derecho islámico o la sharía, que afectan de manera concreta a las mujeres. Se parte del interés de identificar posibles formas de discriminación múltiple de la mujer, prohibidas por el Convenio Europeo de Derechos Humanos. En algunos casos se reconoce la discriminación de la mujer, si bien en otros se considera que no existe discriminación de la mujer por motivos religiosos o de género o no se aprecia; sin embargo, es evidente que de dichas resoluciones se derivan consecuencias para el derecho de las mujeres.Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘Lleis polítiques de Catalunya’, de Joan Ridao (director), Josep M. Aguirre i Víctor Siles (coautors) – Joan Manuel Trayter
Catedràtic de dret administratiu. Universitat de Girona

Ha vist la llum el llibre “Lleis polítiques de Catalunya. Comentaris” (Marcial Pons, Generalitat de Catalunya i Parlament de Catalunya, 2020), volum que incorpora les principals lleis polítiques catalanes acompanyades d’un comentari exhaustiu de totes elles, tant general com per preceptes, enllaçant amb les principals referències normatives, jurisprudencials i doctrinals. Així, sota l’aparença d’un mer nou codi de lleis s’amaga un treball ingent, on el director, Joan Ridao, i els coautors, Josep Mª Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, i Víctor Siles, advocat de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l’Administració Local amb habilitació nacional, han inclòs un autèntic tractat del dret públic català.

I és que és sabut que a diferència del dret privat, el dret públic de Catalunya, només va emergir quan, políticament al llarg de la història, es van reconèixer les nostres institucions, circumstància que, òbviament, va permetre realitzar lleis i estudis doctrinals en la matèria. Així, de la època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) és d’on deriva l’expressió moderna “d’autogovern” i l’aprovació de l’Estatut de la Mancomunitat i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per la formació de funcionaris.Llegeix més »

Avançament de continguts del número especial de l’RCDP sobre el dret en temps d’emergència sanitària

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà a finals de novembre un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) dedicat al dret en temps d’emergència sanitària. En concret, inclourà nou articles acadèmics i catorze informes internacionals a càrrec de professors i investigadors en dret constitucional, dret administratiu, ciències polítiques, dret públic internacional o dret comparat que aborden, des de diferents perspectives i realitats jurídiques, la pandèmia de la COVID-19 i la primera reacció de les autoritats i institucions públiques.Llegeix més »