En los últimos meses, desde distintos sectores políticos y sociales, y a falta de otros marcos jurídicos, se ha justificado el derecho a decidir e, incluso, todo el proceso soberanista, en la legalidad internacional. En efecto, cuando más allá del ordenamiento constitucional español y del mismo ordenamiento jurídico catalán -que tiene como norma institucional básica el Estatuto de autonomía- se habla de otros marcos legales o de todos los marcos legales que puedan amparar el derecho a decidir se está pretendiendo, aún de manera eufemística, buscar esta fundamentación en la legalidad internacional. Así se está haciendo en gran parte del discurso político soberanista y entiendo que este pretendido amparo está también implícito en la referencia que formula el párrafo séptimo del dispositivo de la Declaración de soberanía y del derecho a decidir del pueblo de Catalunya (Resolución 5/X, del Parlamento de Catalunya, de 23 de enero de 2013) a la utilización de “todos los marcos legales existentes para hacer efectivo el fortalecimiento democrático y el ejercicio del derecho a decidir”. Intentando evitar un aval incondicionado a esta posición o una negativa cerrada a la misma -porque ni una cosa ni la otra son verdades absolutas e irrebatibles en el ámbito del derecho y de la política- creo que sería conveniente intentar clarificar algo estos términos para poder saber, al menos, de qué estamos hablando e identificar claramente qué es lo que puede ampararse bajo la legalidad internacional.Llegeix més »
Etiqueta: dret a decidir
La Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya: un apunt jurídic – Joan Vintró
1. Les dades parlamentàries: una declaració de sobirania i del dret a decidir amb ampli suport a la cambra catalana.
El 23 de gener de 2013 el Ple del Parlament va aprovar la Resolució 5/X que té el títol següent: Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya. Sens perjudici d’examinar posteriorment amb una mica més detall alguns dels elements principals del contingut d’aquesta resolució, cal destacar-ne, d’entrada, les dues afirmacions fonamentals: en primer lloc,la consideració del poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà; en segon lloc, el dret dels ciutadans de Catalunya a decidir democràticament el seu futur polític col·lectiu. Es tracta, per tant, d’una declaració de sobirania, però no d’una declaració pròpiament sobiranista. Dit en altres termes, la Resolució 5/X proclama la sobirania del poble català, però no suposa l’exercici d’aquesta sobirania ni tampoc prejutja en cap moment que l’objectiu de la proclamació del dret a decidir sigui la constitució d’un estat propi o la independència de Catalunya. Cal subratllar, a més, que no és la primera vegada que el Parlament de Catalunya adopta una resolució de característiques similars. En efecte, els anys 1989, 1991, 1998, 1999, 2010, 2011 i 2012 la cambra catalana va aprovar resolucions i mocions on s’afirmava el dret de Catalunya a l’autodeterminació i el dret a decidir del poble català mitjançant la realització de referèndums o consultes sobre el seu futur polític col·lectiu.Llegeix més »