Recensió de l’obra Democracia, derecho a decidir, desobediencia civil. Sobre las causas de justificación en la STS 459/2019, d’Iñaki Lasagabaster Herrarte – Josep Ramon Fuentes i Gasó
Professor titular de Dret Administratiu. Universitat Rovira i Virgili

“La tasca del Tribunal era aclarir el marc jurídic en el qual han de prendre’s decisions polítiques ‘en virtut de la Constitució’, i no usurpar les prerrogatives de les forces polítiques que actuen dins d’aquest marc. Les obligacions que hem posat de manifest són obligacions imperatives en virtut de la Constitució del Canadà. No obstant això, els correspondrà als actors polítics determinar en què consisteix ‘una majoria clara en resposta a una pregunta clara’, segons les circumstàncies en les quals podria celebrar-se un futur referèndum. Així mateix, si s’expressés un suport majoritari a favor de la secessió de Quebec, els correspondria als actors polítics determinar el contingut de les negociacions i el procés a seguir. La conciliació dels diversos interessos constitucionals legítims és necessàriament del camp polític més que del judicial, precisament perquè aquesta conciliació només pot realitzar-se per mitjà del joc de les concessions recíproques que caracteritza les negociacions polítiques. En la mesura en què les qüestions abordades durant les negociacions anessin polítiques, els tribunals, conscients del paper que els correspon en un règim constitucional, no haurien d’exercir cap paper de vigilància.”
Tribunal Suprem del Canadà

“La funció jurídic-política de la Justícia és un component necessari de l’Estat de dret. El dret judicial és imprescindible. La tasca juridicopolítica dels tribunals exigeix un grau especial de contenció política i partidista dels jutges. En cas contrari es posa en perill la confiança en la independència i imparcialitat de la judicatura.”
Bernd Rüthers

Els dos paràgrafs que refereix el Dr. Iñaki Lasagabaster Herrarte, catedràtic de dret administratiu de la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, a l’inici del seu llibre, Democracia, derecho a decidir, desobediencia civil. Sobre las causas de justificación en la STS 459/2019 (Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2021), donen una imatge sintètica, però molt aclaridora, del que el lector posteriorment trobarà a l’interior d’aquesta detallada exegesi de l’anomenada “sentència del procés”, la Sentència del Tribunal Suprem número 459/2019, de 14 d’octubre (Sala Penal, Secció Primera).

Llegeix més »

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont Professora titular de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona

Joaquim Ferret durant la jornada de celebració del 25è aniversari de la Revista Catalana de Dret Públic, el 25 de maig de 2010. Foto: Miquel Coll

Agafo ràpidament la penyora quan se’m convida a rememorar en aquest apunt, amb un to deliberadament personal, el professor Joaquim Ferret i Jacas. A continuació, davant la pantalla en blanc, he de reconèixer que això és una oportunitat, però la veritat és que no sé per on començar… I em pregunto com ho he d’enfocar, perquè disposo d’un nombre limitat de línies per resumir-ho: en el Joaquim, company de la UAB?, en el Joaquim professor?, recordar el Joaquim al Parlament de Catalunya o emfasitzar aquell temps en què va ser el director de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat? Seria oportú, en aquest context, fer aflorar el Joaquim que adorava conversar, passejar a poc a poc, gaudint de les paraules, i anar als restaurants? El Joaquim soci del Barça, el que era tan amic dels seus amics? Aquell que coneixia, i evocava, tants detalls del teu propi recorregut? Ens està permès parlar de la seva passió per l’òpera? O és més escaient focalitzar-se en el record que va deixar-nos com a degà de la Facultat, com a director del Departament, o bé com a membre de la Comissió Jurídica Assessora? Moltes coses se’m remouen per dinsLlegeix més »

El encaje constitucional del derecho a decidir, un enfoque polémico – Antoni Abat i Ninet

baixa Jorge Cagiao y Conde, Gennaro Ferraiuolo (coords.). El encaje constitucional del derecho a decidir, un enfoque polémico. Madrid: Catarata, 2016. ISBN: 978-84-9097-127-7

 

Aquesta obra gira entorn a un concepte polític el “dret a decidir” que encara es troba en un estadi primari quant a la seva juridificació i és del tot inexistent en els codis legals. És justament per aquest motiu que la proposta arriba en un moment idoni i contribueix de manera directa tant en el debat epistemològic com en la seva possible repercussió politicojurídica. El títol del llibre utilitza el terme “polèmic” i certament l’adjectiu és encertat no només perquè el dret a decidir és un concepte polèmic sinó perquè, a més, els diferents capítols inciten a la controvèrsia, a la discussió.Llegeix més »

El dret a decidir: un diàleg italocatalà – Sabrina Ragone

Institut d’Estudis Autonòmics, Centre d’Estudis Jordi Pujol, Universidad de Nápoles “Federico II” – Barcelona, 22.10.2013

El pasado 22 de octubre se celebró, en la sede del Institut d’Estudis Autonòmics de Barcelona, un seminario “ítalo-catalán” dedicado al reto más apasionante del constitucionalismo de la península ibérica de las últimas décadas, es decir, el derecho a decidir por parte de Cataluña acerca de su independencia.

Los trabajos fueron organizados así: cada experto italiano presentó su ponencia y le siguió el contraponente catalán respectivo, para que resultara evidente el contraste entre las posiciones doctrinales y políticas, a veces, de los dos países.Llegeix més »

Dret a decidir i constitucionalisme inquisitorial – Joan Lluís Pérez-Francesch

Malgrat tots els esforços que alguns sectors polítics i mediàtics fan per presentar una consulta sobre el dret a decidir, l’autodeterminació de Catalunya, o com li vulguem dir, com a inconstitucional, la realitat és que no hi ha res que impedeixi que aquesta es pugui dur a terme. Res, en termes jurídics. Qualsevol cosa en termes polítics. Vull dir que si el govern central, que és qui té la competència per convocar una consulta referendatària, o per delegar en el de la Generalitat de Catalunya, no mou ni un dit, és clar que la consulta no es farà, i punt. Una altra cosa ben diferent és si aquesta reacció és democràtica o totalitària.Llegeix més »