Vulnerabilidad y colectivos vulnerables en el derecho: ¿quiénes son y cómo se definen? – Lorenzo Cotino
Catedrático de Derecho Constitucional de la Universitat de València, miembro de OdiseIA, en el marco del Digital Futures Initiative de Google.org

Font: Arrels Fundació, CC BY-SA 2.0

Un concepto común, pero complejo y vago
El concepto de vulnerabilidad aparece en los años 1980 en el contexto de las ciencias sociales y poco a poco se va impregnando en el ámbito jurídico. No obstante, puede sorprender la escasez de estudios en este ámbito, en un tiempo de ductilidad y variabilidad de significados en las ciencias sociales.

Como han señalado algunos expertos, por ejemplo desde el Consejo de Europa: “A pesar de su uso común, el significado del concepto de vulnerabilidad es complejo y vago.” Fineman subrayó que la vulnerabilidad es una condición que puede darse en cualquier persona y que puede variar en cualquier circunstancia, tiempo o espacio. Defendió la tesis ‒discutida‒ de que el Estado tiene la obligación de ser responsable y receptivo a las vulnerabilidades, frente a la autonomía y la autosuficiencia del individuo. En la literatura también se encuentran definiciones de poblaciones vulnerables en el contexto de la salud y las dolencias: “Las poblaciones vulnerables pueden ser menos capaces de anticipar, afrontar, resistir o recuperarse de los impactos de una amenaza.”Llegeix més »

Avançament de continguts del número 69 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els 10 anys de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 69 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb dotze articles acadèmics, set dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a examinar l’impacte i l’evolució de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), en el seu desè aniversari. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret públic, dret administratiu i dret constitucional, entre les quals tots els membres actuals de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Jorge Castellanos Claramunt, professor titular de dret constitucional de la Universitat de València (UV), és el coordinador de la secció i en signa la introducció.Llegeix més »

L’amnistia tancarà les portes d’Estrasburg? – Josep M. Tirapu-Sanuy
Investigador predoctoral en dret públic, Universitat de Cambridge

Autor: CherryX. Font: Wikimedia Commons

La “sentència del procés”, per la qual el Tribunal Suprem va condemnar diversos polítics i líders socials catalans per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, ha estat àmpliament comentada. Diverses organitzacions i entitats internacionals han advertit de possibles vulneracions de drets humans en les penes de privació de llibertat imposades pel Suprem –tot i que cal fer notar, també, algunes veus que s’han expressat en el sentit contrari. Els polítics i líders socials condemnats pel Suprem van interposar recursos d’empara davant del Tribunal Constitucional, que van ser desestimats. Esgotades les vies internes, els condemnats van interposar demandes contra l’Estat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en què van al·legar vulneracions dels articles 6 (dret a un procés judicial equitatiu), 10 (llibertat d’expressió) i 11 (llibertat de reunió i associació) del Conveni Europeu de Drets Humans, entre d’altres.

Llegeix més »

L’RCDP blog se’n va de vacances

Torna a ser estiu i tenim ganes de gaudir d’unes bones vacances per aprofitar el gran ventall d’activitats que ens ofereix aquesta època de l’any. És per això que el blog de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) se’n va a descansar per carregar les piles de cara al curs vinent i tornar amb més energia que mai. Com és habitual quan arriba l’estiu ens agrada fer un repàs de tota la trajectòria dels apunts del blog per tenir una visió resumida de què s’ha publicat i remarcar els temes més rellevants de l’any. Així doncs, us deixem en aquest apunt un recull de dades, resums i valoracions generals de les publicacions d’enguany.

Llegeix més »

75 anys de la Llei fonamental de la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949 – Alfredo Ramírez Nárdiz
Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona

Seu del Parlament alemany (Berlín)
Autor: manfredgrund_mdb; Font: Pixabay

Dijous passat 9 de maig va tenir lloc a la Sala de Lectura de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un acte en commemoració del 75è aniversari de la Llei fonamental per a la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949, també coneguda com a Llei fonamental de Bonn o, simplement, com la Constitució d’Alemanya de 1949. Aquest acte va ser organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en virtut del conveni de col·laboració existent entre totes dues entitats i en el marc de les sessions de l’Espai de reflexió.

 

Va ser moderador de l’acte el catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch i van participar-hi Cristina Vallejo, advocada i secretària de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort; Dirk Rotenberg, cònsol general d’Alemanya a Barcelona; Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), i Alba Ródenas, advocada i presidenta de la Secció de Dret Internacional i de la Unió Europea de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Entre els assistents hi havia els cònsols de la República Txeca, de l’Uruguai i d’El Salvador, així com representants de col·legis professionals, professors universitaris i públic en general.

Llegeix més »