El més llegit de 2023 a l’RCDP blog

Pila de llibres oberts
Font: Pixabay

Durant el 2023 hem publicat un total de 41 apunts a l’RCDP blog amb 37.092 visites i 24.893 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (84 %). Entre els deu apunts més llegits els darrers dotze mesos n’hi ha tres que es van publicar en anys anteriors i que signen Guillermo Escobar, Pepa Burriel Rodríguez-Diosdado i José María Tovillas Morán.

Veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès el 2023 tenen a veure amb la nova Llei d’habitatge i les novetats o modificacions legislatives, els drets fonamentals, la regulació de la intel·ligència artificial o la mediació administrativa. També estem especialment satisfets que en el top 10 s’inclogui l’avançament del número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic, ja que els apunts més llegits ens mostren que els àmbits tractats tant al blog com també a l’RCDP són d’interès i aporten una reflexió al debat en assumptes d’actualitat vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2023, els més llegits per ordre de més a menys lectures han estat els següents:

Análisis de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda – Susana Eva Franco Escobar

Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps

La alimentación forzosa de los presos en huelga de hambre en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos: comentarios a la sentencia Yakovlyev c. Ucrania – Elisa Llop Cardenal

Un auto político. Comentario al ATC 177/2022, de 19 de diciembre – Joaquín Urías

Los requisitos del Tribunal Constitucional alemán para el análisis automatizado de datos o con inteligencia artificial, que no se cumplen en España – Lorenzo Cotino Hueso

El risc operacional com a element central del contracte de concessió de serveis – Josep Ramon Fuentes i Gasó

Perfilat de la funció economicofinancera al sector públic de la Generalitat de Catalunya – Jordi Baños Rovira

La mediació administrativa: una possibilitat a implantar i desenvolupar – Joan Anton Font Monclús

El Parlamento Europeo propone una nueva definición de IA – Migle Laukyte

Avançament de continguts del número 67 de l’RCDP, amb la secció monogràfica “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada”

L’equitat com a paràmetre d’interpretació de les normes i de resolució dels conflictes – Carles Grima i Camps
Advocat i professor associat de Dret Constitucional a la UB i professor col·laborador a la UOC

Font: Pexels. Autoria: Monstera Production

F. Maspons i Anglasell, a la seva obra L’esperit del dret públic català, analitza el concepte i la funció que va tenir l’equitat en el dret públic català històric, on el dret natural era la norma suprema amb la funció de moderar el poder. Per ell, hi havia dos principis generals i superiors als quals estaven sotmesos els governants: la igualtat social i l’equitat. El primer implicava una subjecció comuna de tots els elements a unes mateixes normes i l’impediment de l’abús de les facultats del més fort sobre el més dèbil. El segon, l’equitat, comportava l’obligació de respectar la justícia en benefici d’altri i el dret de ser respectat. L’equitat era la regla d’interpretació de les lleis, els drets i els pactes amb la finalitat de proscriure l’abús i imposant “l’obligació d’ajustar-se al sentit de la llei abans que a les seves paraules”. La doctrina històrica catalana, seguint la tradició del dret natural, ha plantejat l’equitat com un fenomen vinculat a la idea de justícia. Per Tomàs Mieres, per exemple, l’equitat és “la justícia temperada per la misericòrdia que neix de la benignitat d’esperit quan cerca la solució justa, la qual es mostra en la raó natural”. I Antoni d’Olibà vincula l’equitat amb l’honestedat i, per tant, “no pot ser just allò que no és honest”. Amb l’aparició del concepte liberal de l’imperi de la llei, l’equitat queda arraconada i passa a ser utilitzada en darrera instància per a la resolució de conflictes.Llegeix més »

L’RCDP blog se’n va de vacances

Platja amb onades del mar.Els dies són llargs, les nits caloroses i les ganes d’estirar-se a la sorra de la platja, a la piscina o de passejar per llocs ombrívols augmenten. És per això que també el blog de l’RCDP, com molts de vosaltres, fa una pausa. Marxem de vacances. Parem per recuperar energies, per prendre perspectiva, beure de fonts diverses i retornar amb més força, amb temes nous i diversos, però sense deixar de banda l’actualitat i la qualitat dels apunts, que ja són marca de la casa.

Des de principis d’any hem publicat puntualment un apunt setmanal, no hem fallat a la cita d’apropar-vos lectures d’actualitat sobre dret públic i altres disciplines germanes, signades totes per veus autoritzades.Llegeix més »

Una aproximació als límits del discurs antisemita – Carles Grima Camps
Advocat, professor associat de Dret Constitucional de la UB i professor consultor de la UOC

Façana de la sinagoga de la Comunitat israelita de Barcelona
Pintada apareguda a mitjans d’abril a la paret de la sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona. Font: Carles Grima

L’antisemitisme sempre ha estat una qüestió polèmica per la quantitat de factors que hi entren en joc i la passió –recordant les paraules de Jean Paul Sartre– que sovint s’hi posa quan algú vol posicionar-s’hi a favor o en contra. El seu origen, les causes que el provoquen, els diferents elements que intervenen en la seva formulació i les seves innegables connotacions polítiques derivades de la seva especial vinculació a l’històric conflicte araboisraelià fa que tractar l’antisemitisme des d’una vessant jurídica ens obligui a prendre totes les cauteles possibles. Si, a més, volem acostar-nos a l’antisemitisme des de la seva relació amb la llibertat d’expressió, ens obliga a fer alguna reflexió prèvia al voltant del discurs antisemita.Llegeix més »

Límits a la immunitat ministerial: comentari a la STEDH de 20 de desembre de 2022 (Bakoyanni v. Greece) – Joan Vintró Castells
Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

Parlament grec. Font: Wikimedia Commons

La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.

Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »