Sobre la constitucionalitat de la llei catalana que limita el preu dels lloguers – Juli Ponce Solé
Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

Autoria: Goroka (Empresa), CC BY-NC-SA 4.0

La Llei catalana de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, aprovada el 9 de setembre passat, publicada en el DOGC el 21 de setembre i que ha entrat en vigor el 22, ha vingut acompanyada de polèmica.

Aquesta preveu una regulació per la qual, salvant ara detalls (que són nombrosos i, com és sabut, en els quals està el diable), en els contractes de lloguer d’habitatges situats en àrees declarades formalment de mercat tens (sigui ara i per un any per la mateixa llei, que incorpora una llista de desenes de municipis, DT 2a i, en el futur, per diverses administracions, habilitades legalment per fer-ne la declaració, d’acord amb certs requisits legals), la renda pactada en el contracte no podrà excedir, excepte en alguns supòsits, algun d’aquests preus fixats administrativament: el que es fixa en l’índex català de referència de preus de lloguer de l’habitatge o el preu pactat en el darrer contracte actualitzat amb l’ índex estatal de garantia de competitivitat (vegeu art. 7 Llei 2/2015), en aquest segon cas si l’habitatge ja hagués estat arrendat en els últims cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de la Llei i si aquest darrer preu és més baix que el de l’índex català.Read More »

Recensió de l’obra ‘Mejora de la regulación, lobbies y huella normativa. Un análisis empírico’, de Juli Ponce Solé – Maur Diaz Jover
Docent i investigador en formació predoctoral a la Facultat de Dret de la UB

Juli PonceEl professor Juli Ponce Solé, catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Barcelona, ens presenta en la monografia Mejora de la regulación, lobbies y huella normativa. Un anàlisis empírico (València, Tirant lo Blanch, 2019, 216 pàgines, ISBN 978-84-1313-003-3) un tema d’especial transcendència en el procés d’elaboració de normes jurídiques: la influència que els lobbies poden arribar a exercir per tal d’integrar les seves preferències i voluntats. Una influència exercida d’una manera pretesament informal, fora dels canals convencionals.

L’origen de l’obra es troba en una recerca encarregada per l’Oficina Antifrau de Catalunya l’any 2017, la qual va ser objecte de desenvolupament amb anàlisis de nous casos i reflexions posteriors.

L’autor ha dedicat, com és sabut, bona part de la seva carrera acadèmica a l’estudi dels principis i els drets que regeixen en l’actuació de les administracions públiques, com ara el bon govern o el dret a una bona administració. Amb aquesta darrera monografia nodreix aquesta línia d’estudi des d’una nova perspectiva, posant en evidència una sèrie de debilitats que, en matèria de transparència, es fan presents en l’exercici de la potestat reglamentària. En aquesta obra afegeix un nou element en relació amb la millora de la regulació i el desenvolupament de funcions administratives.Read More »

Recensió de l’obra ‘La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debida’, de Juli Ponce Solé – Ricard Brotat i Jubert

Portada La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debidaDe recent aparició, juny de 2019, és la darrera obra del doctor Juli Ponce Solé (catedràtic, com se sap, de dret administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona), amb el títol La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debida.(1)

Aquesta darrera obra de la llarguíssima bibliografia del Dr. Ponce(2) té el seu origen en un suggeriment d’un altre notable jurista, lamentablement desaparegut i a qui està dedicada l’obra, Martí Bassols i Coma (que és el precursor de la conceptuació del principi de bona administració en un matiner article de 1982),(3) en el sentit de fer de la tesi de Ponce (1998), publicada com Deber de buena administración y derecho al procedimiento administrativo debido (2001),(4) un manual actualitzat (amb les incorporacions en la matèria dels darrers 20 anys) i menys feixuc que el que representa, per raons acadèmiques, la plasmació d’una investigació doctoral.Read More »

El dret a la ciutat i els drets en la ciutat – Juli Ponce Solé

A finals dels anys 60 del passat segle, un filòsof francès, Henri Lefebvre, va publicar un llibre titulat El dret a la ciutat, posant damunt la taula un concepte interessant per a la discussió intel·lectual.

Ara bé, en la segona dècada del segle XXI, ¿tenim realment totes les persones que vivim a les ciutats catalanes un dret a la ciutat? I si és així, i sobretot, què significa des d’un punt de vista concret de polítiques públiques i de gestió urbanes?

Sobre totes aquestes qüestions hem pogut discutir recentment a la Universitat de Barcelona, en una jornada internacional de tres dies organitzada en col·laboració amb UN-Habitat (se’n pot trobar una descripció en aquest enllaç i en aquest altre enllaç).

La resposta a la primera pregunta és afirmativa. Les persones tenim un dret a la ciutat, reconegut ara ja internacionalment i nacional.

a) Des de la perspectiva internacional, la Nova agenda urbana, sorgida de la reunió internacional Habitat III que va tenir lloc a Quito a la tardor de 2016 (veure aquí) i recollida en la resolució 71/256 de 23 desembre de 2016 de Nacions Unides, reconeix en el seu paràgraf 11 el dret a la ciutat, impulsat per molts moviments cívics i governs d´arreu del món. Concretament assenyala que:

“Compartim l’ideal d’una ciutat per a tothom, referint-nos a la igualtat en l’ús i el gaudi de les ciutats i els assentaments humans i buscant promoure la inclusivitat i garantir que tots els habitants, tant de les generacions presents com futures, sense discriminació de cap tipus, puguin crear ciutats i assentaments humans justs, segurs, sans, accessibles, assequibles, resilients i sostenibles i habitar-hi, a fi de promoure la prosperitat i la qualitat de vida per a tothom. Fem notar els esforços d’alguns governs nacionals i locals per consagrar aquest ideal, conegut com “el dret a la ciutat”, en les seves lleis, declaracions polítiques i cartes”.Read More »

Prohibició del burkini i convivència social: dret(s) i política – Juli Ponce Solé

burquini

  1. Un dels temes mediàtics destacats d´aquest estiu ha estat la prohibició del burkini (curiosa expressió, nascuda de la barreja de les paraules bikini i burka) per part de desenes d´ajuntaments francesos en les seves platges, el que ha derivat en imatges que han donat la volta al món, com la que il·lustra aquest article, feta a Niça, localitat especialment sensibilitzada després del terrible atac patit mesos enrere.

La prohibició sembla que no ha acabat aquí, davant d´algun cas de prohibició en instal·lacions aquàtiques privades, i és probable que rebroti en el futur en altres espais, públics o privats, com ara piscines.

Deixant de banda ara els espais privats, que requeririen d´un tractament específic, basat en la possibilitat d´establir les condicions d´admissió, d´acord amb la legislació vigent i sense discriminacions (incloses les indirectes), dediquem aquestes breus ratlles al cas de les platges públiques franceses, amb reflexions que estenem cap a possibles prohibicions futures en les nostres platges.Read More »