Responsabilidad patrimonial y calidad del aire: retos del estado español ante el artículo 28 de la Directiva (UE) 2024/2881 – Rodrigo Muñoz-Mohedano Rincón
Doctorando en el Programa de Derecho y Economía de CEINDO de la Universidad CEU San Pablo

Vistes de Barcelona sota els núvols de contaminació
Autor: Paola de Grenet. Font: Ajuntament de Barcelona

El artículo 28 de la Directiva (UE) 2024/2881 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2024, sobre la calidad del aire ambiente y una atmósfera más limpia en Europa, introduce en la normativa europea de calidad del aire una previsión que no estaba expresamente formulada en el régimen sectorial anterior: la obligación de garantizar, en determinados supuestos, el derecho de las personas físicas a reclamar y obtener indemnización por daños a la salud humana.

Hasta la aprobación de la Directiva (UE) 2024/2881, la normativa de la Unión en materia de calidad del aire se había construido principalmente sobre obligaciones de evaluación, planificación y control del cumplimiento. Desde la perspectiva española, la cuestión que se plantea es si el régimen general de responsabilidad patrimonial de la Administración basta para hacer efectivo el nuevo derecho reconocido por el artículo 28 o si, por el contrario, su transposición, que debe completarse antes del 11 de diciembre de 2026, requiere una configuración normativa más precisa.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 68 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre el dret de les aigües i el dret a l’aigua en temps de policrisi

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 68 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb dotze articles acadèmics, sis dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada al dret de les aigües i el dret a l’aigua en temps de policrisi. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en ciències físiques i gestió i planificació de l’aigua, política territorial i urbanisme, dret ambiental, dret financer i tributari, dret administratiu i dret públic. Endrius Cocciolo, professor agregat de dret administratiu i dret de l’energia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), és el coordinador de la secció i en signa la introducció.

Llegeix més »

La personalitat jurídica del Mar Menor: retòrica o agosarament – Jordi Jaria-Manzano
Cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació en relació amb l’Organització Territorial del Poder, de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i professor agregat Serra Húnter de Dret Constitucional i Ambiental a la Universitat Rovira i Virgili (en excedència)

El Mar Menor
La Manga del Mar Menor, per Nomdefinitivo amb llicència CC BY-SA 2.0

Fa unes setmanes les Corts Generals van aprovar la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de la personalitat jurídica de la llacuna del Mar Menor, mitjançant la qual, per primera vegada en el dret espanyol es reconeix com a persona jurídica una realitat no humana. La llei es presenta, en principi, com una innovació radical, en la línia de la superació de les respostes antropocèntriques davant de la crisi ambiental global i d’acord amb els postulats de la justícia ecològica, que es projecta més enllà de la comunitat dels éssers humans.

El reconeixement d’entitats no humanes com a subjectes de dret s’ha desenvolupat a nivell comparat al llarg dels últims quinze anys, a partir del reconeixement dels drets de la natura en la Constitució equatoriana de 2008, que va representat un gir revolucionari en la tradició constitucional, encara que la capacitat real del text per contribuir a la superació d’una economia extractivista basada en la depredació dels recursos naturals i en la destrucció dels ecosistemes és encara avui motiu de dubte. Sigui com sigui, la introducció dels drets de la natura en la Constitució de l’Equador va representar una innovació d’un impacte notori en el context dels debats sobre la resposta de les societats contemporànies a la crisi ambiental planetària, tant en el context del moviment ecologista com en l’àmbit acadèmic.Llegeix més »

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo
Directora de l’Àrea Jurídica de l’Agència de Residus de Catalunya

Font: Paula Jaume amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

En el BOE del 9 d’abril de 2022 s’ha publicat la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economia circular. Amb aquesta llei, l’Estat espanyol dona compliment a la transposició de les directives europees en matèria de residus (Directiva 2008/98/CE sobre els residus, o directiva marc, amb les modificacions introduïdes per la Directiva (UE) 2018/851, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018), i de plàstics (Directiva (UE) 2019/904, del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient, o directiva SUP).Llegeix més »

La reserva mínima a mantenir en els embassaments per raons ambientals: un nou instrument de tutela de les aigües superficials – Pablo Herráez
Director de l'Assessoria Jurídica de l'Agència Catalana de l'Aigua

Font: Agència Catalana de l’Aigua

1. Una modificació de la Llei d’Aigües en un Reial decret llei de mesures sobre el mercat energètic

Entre les modificacions legislatives adoptades pel Consell de Ministres mitjançant el Reial decret llei 17/2021, de 14 de setembre, de mesures urgents per mitigar l’impacte de l’escalada de preus del gas natural en els mercats minoristes de gas i electricitat, hi ha una modificació que afecta el text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, per la qual s’addicionen uns paràgrafs a l’apartat 2 de l’art. 55 de l’esmentat text refós, referit a les facultats de l’organisme de conca en relació amb l’aprofitament i el control dels cabals concedits. El Reial decret llei va ser convalidat pel Congrés dels Diputats en la sessió de 14 d’octubre de 2021.Llegeix més »