La necesidad de extender la reclamación ante el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno al acceso a la información ambiental – Lucía Casado

SUSTENTABILIDADELa aprobación de la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno (LTBG), suscita algunas cuestiones interesantes en torno al régimen jurídico aplicable al acceso a la información ambiental, que cuenta con una regulación específica, anterior a esta Ley, contenida en la Ley 27/2006, de 18 de julio, por la que se regulan los derechos de acceso a la información, participación pública y acceso a la justicia en materia de medio ambiente (LAIMA). En particular, se plantea en qué medida resulta aplicable en el ámbito del acceso a la información ambiental la LTBG y cuáles son las relaciones entre ambas normas, máxime cuando la regulación que contienen sobre determinados aspectos del régimen jurídico del derecho de acceso a la información es diferente (por ejemplo, en cuanto a los límites del derecho de acceso, el procedimiento, el silencio administrativo o el régimen de impugnación).Read More »

Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l’àmbit internacional i constitucional – Francisco Claverol Guiu

medio-ambiente1Tot i les importants implicacions que té el problema de la contaminació acústica, tant per a la salut com per a la qualitat de vida que comporta per a la nostra societat, el seu tractament jurídic presenta encara ombres i carències importants.

En aquest sentit, si bé el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals no protegeix explícitament el medi ambient com a tal, el Tribunal Europeu de Drets Humans (la jurisprudència del qual presenta una indubtable transcendència en l’ordenament intern, atès el que disposa l’article 10.2 de la Constitució) ha establert reiteradament, amb una notable jurisprudència extensiva, atenta a les noves tendències i canvis en la societat, que determinats danys ambientals, tot i que no posin en perill la salut de les persones, poden atemptar contra el seu dret al respecte de la vida privada i familiar, i privar-les del gaudiment del seu domicili a través d’ingerències o vulneracions immaterials, com les derivades del soroll. Per tant, el Tribunal incardina la protecció contra el soroll fonamentalment en el dret a la inviolabilitat domiciliària de l’article 8 del Conveni, i considera que la passivitat dels poders públics davant d’ingerències acústiques greus en l’àmbit domiciliari constitueix una vulneració del Conveni per part d’aquests. Read More »