L’any 2020 ha estat un any excepcional arran de la greu crisi sanitària, que ha afectat i continua afectant el funcionament ordinari en els sectors públic i privat, amb repercussions negatives de caràcter econòmic i social.
En aquest context, evidentment, el funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) també s’ha vist afectat, i a la web de l’OAC es pot fer el seguiment de les mesures que, arran de la pandèmia, s’han adoptat en matèria de gestió del seu personal, així com les compres urgents que s’han hagut de fer en relació amb la prevenció de la COVID-19 (com ara guants, mascaretes o gel desinfectant).Llegeix més »
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest mes de juny el número 60 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb una secció monogràfica dedicada a la lluita contra la corrupció des de l’Administració pública. En concret, inclourà sis articles acadèmics a càrrec d’experts en història, professionals del cos d’intervenció i professors de dret administratiu. L’objectiu és obtenir una visió transversal i pluridisciplinària de les diverses eines a l’abast del sector públic per lluitar contra aquesta xacra amb una mirada històrica, des del món local, el control intern, l’ètica pública, l’Oficina Antifrau de Catalunya i la regulació dels grups d’interès.
El número 60 també posarà a l’abast dels lectors un dossier documental amb abundant bibliografia, marc legal i recursos disponibles en el mateix àmbit, una eina útil i de consulta àgil que s’ha convertit en un contingut habitual en els darrers números de l’RCDP i alhora dels més consultats. En aquesta ocasió, l’autora del recull ha estat Irene Araguàs, professora de dret administratiu a la Universitat de Barcelona.Llegeix més »
Aquesta entrada del blog posa de manifest la importància de millorar la lluita contra la corrupció pública i presenta alguna de les principals idees exposades en un article publicat al número 53 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) sobre aquest tema, centrat en els organismes especialitzats en la lluita contra la corrupció, com és, en el nostre país, l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Tal com diu Adolf Tobeña (Neurología de la maldad, 2017), d’acord amb diversos estudis duts a terme per psicòlegs socials es pot afirmar que la gran majoria de les persones d’una societat estarà disposada a participar en pràctiques de corrupció quan això els resulti favorable. Evidentment, s’ha demostrat que hi ha persones que sempre respectaran les regles i actuaran de forma prosocial i irreprotxable i d’altres que sistemàticament les ignoraran. Tot i això, el grup majoritari, que estaria al voltant del 65% de la població, analitzarà el context en el qual ha d’actuar per decidir si vol participar en pràctiques corruptes o bé prefereix eludir-les. En concret, ponderarà la permissivitat, les possibilitats i els beneficis de la corrupció: és un fenomen estès en què sembla que molta gent participa i ningú és mai sancionat? Són molt més elevats els beneficis potencials que la probabilitat de ser castigat?
Quan els beneficis superen amb escreix els riscos de ser descobert i sancionat, i a més resulta relativament senzill corrompre o ser corromput, la corrupció s’estendrà. Per contra, quan una societat és capaç de dotar-se d’instruments i mitjans suficients en nombre i efectivitat per tal d’evitar, detectar i, si escau, castigar la corrupció, el nivell de corrupció en aquella societat tendirà a disminuir.Llegeix més »