L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest mes de juny el número 60 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb una secció monogràfica dedicada a la lluita contra la corrupció des de l’Administració pública. En concret, inclourà sis articles acadèmics a càrrec d’experts en història, professionals del cos d’intervenció i professors de dret administratiu. L’objectiu és obtenir una visió transversal i pluridisciplinària de les diverses eines a l’abast del sector públic per lluitar contra aquesta xacra amb una mirada històrica, des del món local, el control intern, l’ètica pública, l’Oficina Antifrau de Catalunya i la regulació dels grups d’interès.
El número 60 també posarà a l’abast dels lectors un dossier documental amb abundant bibliografia, marc legal i recursos disponibles en el mateix àmbit, una eina útil i de consulta àgil que s’ha convertit en un contingut habitual en els darrers números de l’RCDP i alhora dels més consultats. En aquesta ocasió, l’autora del recull ha estat Irene Araguàs, professora de dret administratiu a la Universitat de Barcelona.
Avancem, a continuació, els continguts del proper número amb els títols i els resums de cada article:
Secció monogràfica. La lluita contra la corrupció des de l’Administració pública
Sobre la corrupció política a Catalunya dins l’Espanya contemporània
Borja de Riquer, Lluís Ferran Toledano i Gemma Rubí (Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona)
L’article planteja a partir de recerques originals algunes claus per interpretar el paper jugat per la corrupció política a la Catalunya contemporània. En primer lloc, analitza la participació dels homes de negoci catalans en la construcció de l’estat liberal espanyol; seguidament, s’endinsa a explicar com va funcionar el caciquisme durant la Restauració borbònica, i com aquest fou denunciat principalment pel catalanisme polític. Finalment, l’accent es focalitza en les pràctiques corruptes dels franquistes catalans i en els vincles que desenvolupà Francesc Cambó amb la corrupció sistèmica a l’Argentina mitjançant l’empresa CHADE. Unes breus reflexions sobre la corrupció política espanyola actual precedeixen unes conclusions que intenten establir una hipòtesi interpretativa en molts sentits vàlida per comprendre tant la corrupció política espanyola com la catalana.
Són els secretaris d’Administració local una eina institucional adequada contra la corrupció?
Joan Amenós (professor titular de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona)
El present treball examina el model institucional dels secretaris d’Administració local en la lluita contra la corrupció. Els secretaris d’Administració local aporten un saber professional i especialitzat que es certifica amb les proves d’habilitació. Analitzem després la provisió de llocs de treball. Valorem seguidament les limitacions territorials, funcionals i organitzatives de la seva actuació i, finalment, fem referència a aspectes formals i informals que afavoreixen la seva independència.
El paper de l’Oficina Antifrau de Catalunya en la lluita contra la corrupció en el sector públic català. Anàlisi i propostes de reforma amb motiu del seu 10è aniversari
Òscar Capdeferro Villagrasa (professor lector en dret administratiu a la Universitat de Barcelona)
L’any 2019 es va celebrar el 10è aniversari de la posada en funcionament de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s’analitza, en vista d’aquests deu anys d’experiència, quin ha estat el funcionament de l’OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atenció a aquells àmbits de major rellevància, com ara les denúncies anònimes i la protecció de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l’anàlisi prèvia, es plantegen línies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l’OAC, amb l’objectiu d’atribuir a l’OAC un paper central en un sistema d’integritat i anticorrupció català efectiu encara en construcció. Les principals propostes són reforçar la protecció de les persones denunciants i clarificar el sistema de denúncies davant l’OAC, reconèixer la potestat sancionadora de l’OAC associada a infraccions de nova creació lligades a les activitats investigadores i preventives de l’OAC, facilitar la formulació de consultes no vinculants i promoure la modernització tecnològica de la lluita contra la corrupció a Catalunya.
Servir con honor. “Cuestión moral” y derecho público
Endrius Cocciolo (profesor agregado de derecho administrativo en la Universidad Rovira i Virgili)
La “cuestión moral” interpela al derecho público para la tarea de definir y asegurar el conjunto de deberes propio de los servidores públicos. Una vez contrastados los riesgos y analizadas las deficiencias de los marcos de integridad vigentes, lejos de anunciar el inevitable fracaso de la ética pública, se aboga por un necesario rearme teórico y práctico de la disciplina en su vertiente jurídica. En el artículo se defiende que la regulación de la ética pública se fundamenta en un núcleo constitucional de principios que emergen mediante la interpretación de un contexto jurídico complejo. Este núcleo de principios debe desplegarse en un amplio abanico de instrumentos de derecho administrativo, dirigidos a definir el estatus de quienes ostentan cargos públicos al servicio del interés general, con el fin de asegurar el control del poder y afianzar la legitimidad del sistema democrático.
El control intern de les administracions públiques. El seu paper en la prevenció i la lluita contra la corrupció dels poders públics
Maria Petra Sáiz Antón (interventora general municipal a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, funcionària d’habilitació nacional i censora jurada de comptes)
Els escàndols de corrupció a l’Estat espanyol han comportat una crisi de credibilitat del sector públic i dels seus mecanismes de control. Els organismes i les institucions internacionals aposten per noves formes de governança i d’integritat institucional que requereixen un canvi profund de cultura organitzativa. Aquest canvi ha de permetre implantar un “marc integral de control intern” inspirat en la metodologia COSO III, que ha de ser implementat i mantingut pels responsables del govern de l’entitat i ha de conviure amb el control intern que és responsabilitat dels interventors del sector públic. En aquest treball s’analitza la configuració actual del control intern en les administracions públiques, les seves debilitats i fortaleses. També es fan propostes de millora per configurar un marc integral de control intern que proporcioni una seguretat raonable sobre la consecució dels objectius de l’entitat, la fiabilitat de la informació financera, l’eficàcia, l’eficiència de les operacions i el compliment de les disposicions legals aplicables que permeti una prevenció efectiva del frau i la corrupció.
L’evolució de la regulació dels grups d’interès i els instruments per al control de la seva activitat. Especial referència a la normativa catalana
Clara I. Velasco Rico (professora agregada [int.] de dret administratiu a la Universitat Pompeu Fabra)
Aquest article ofereix una aproximació doctrinal al concepte de grup d’interès i analitza l’evolució dels principals models reguladors assajats en l’àmbit comparat. Posteriorment, s’aplica aquest bagatge teòric a la situació actual de la regulació dels grups d’interès a l’Estat espanyol i es fa una valoració de la normativa catalana en la matèria.
Secció general
La desafección de la STS 459/2019 por los derechos fundamentales: libre ejercicio de cargo público, reunión y principio de legalidad
Mercè Barceló i Serramalera (catedrática de derecho constitucional en la Universidad Autónoma de Barcelona)
El ejercicio de un derecho fundamental nunca puede ser objeto de sanción (desde la STC 11/1981) ni laboral, ni administrativa, ni penal. La dimensión objetiva de los derechos fundamentales impone a los poderes públicos la obligación de tener presente su contenido constitucional. La STS 459/2019 no desarrolla ningún esfuerzo hermenéutico en ese sentido. Es más, su punto de partida se sitúa en el opuesto y hace encajar de forma directa conductas en tipos delictivos, sin cuestionarse si podían estar amparadas por un derecho fundamental. Tal desentendimiento es claro respecto de tres condenados cuyas conductas encajan en el contenido de dos derechos fundamentales: en el derecho al ejercicio de cargo público libre de injerencias (Carme Forcadell); y en el derecho de reunión (Jordi Cuixart y Jordi Sànchez). Además, la sentencia incurre en una interpretación extensiva in malam partem del delito de sedición que conduce a una imprevisibilidad de la condena, proscrita en el artículo 25.1 de la CE.
Democracia, Administración pública e inteligencia artificial desde una perspectiva política y jurídica
Jorge Castellanos Claramunt (profesor contratado predoctoral [FPU] en la Universidad de Valencia)
La incidencia de la inteligencia artificial y el uso de los algoritmos en muchos ámbitos públicos implican una relación frontal con los sistemas democráticos. Así, bien desde un punto de vista individual, bien desde la actuación de las administraciones públicas, los algoritmos inciden de manera directa en la vida de las personas. Ante esta situación, analizada desde un prisma político y jurídico, cabe indicar los problemas que pueden derivarse de esta mejora en la eficiencia de las actuaciones en el ámbito público, principalmente por la incidencia que pueden tener respecto de los derechos fundamentales, relacionando especialmente este progreso tecnológico con la pérdida de libertad y la dificultad de cumplir con el principio de transparencia de las administraciones públicas.
Lleis i cultura democràtica: la regulació de les polítiques públiques de memòria històrica a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià
Raül Digón Martín (professor de teoria política al Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona)
Durant els darrers anys s’han aprovat a Espanya lleis i programes de polítiques públiques de memòria històrica i democràtica d’abast estatal i autonòmic. L’article presentat tracta d’aquest fenomen d’interès jurídic i politològic, en l’àmbit territorial de les comunitats autònomes de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. El text té per objecte analitzar els fonaments teòrics, l’estructura i els continguts de les lleis que conformen els marcs jurídics català, balear i valencià en la matèria, a partir d’una revisió preliminar de la llei estatal. En conseqüència, assenyala mancances de la legislació —central i autonòmica— examinada i planteja propostes de coordinació interadministrativa i interdisciplinària entre els poders públics, per tal d’atendre millor les demandes ciutadanes entorn dels drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, concebuts com a principis de justícia transicional.
Los poderes ejecutivos de la Guardia Europea de Fronteras y Costas: del Reglamento 2016/1624 al Reglamento 2019/1896
David Fernández-Rojo (profesor asistente e investigador en la Universidad de Deusto)
Tres años después de la transformación de la agencia descentralizada FRONTEX en la Guardia Europea de Fronteras y Costas (GEFC), el Reglamento 2019/1896 prosigue con la profundización de sus tareas operativas. Este artículo analiza comparativamente en qué medida el Reglamento 2019/1896 refuerza su autonomía y sus actividades operativas, ejecutivas y de supervisión respecto a los Estados miembros conferidas en su momento por el Reglamento 2016/1624. Si la capacidad de intervención de la GEFC directamente sobre el terreno constituyó la principal novedad del Reglamento 2016/1624, la introducción de un cuerpo permanente de 10.000 guardias de fronteras y el desarrollo de poderes ejecutivos y coercitivos por parte del personal estatutario de la Agencia ha tenido un impacto equiparable en relación con el Reglamento 2019/1896. Ahora bien, lejos de centralizar a nivel europeo la administración de las fronteras exteriores, el mandato operativo de la GEFC continúa centrándose en supervisar la gestión eficaz de las fronteras por parte de los Estados miembros y en asistir a aquellas autoridades nacionales sujetas a presiones migratorias extraordinarias.
Nuevo régimen económico de las actividades reguladas en el sector eléctrico español. En particular: los peajes de acceso y la tasa de retribución financiera
Alejandro David Leiva López (profesor contratado acreditado de derecho administrativo en la Universidad de Almería)
El régimen económico de las actividades reguladas del sector eléctrico constituye una pieza clave para lograr un sistema de suministro de electricidad bajo en emisiones de carbono y que represente el menor coste posible para el consumidor. El trabajo que presentamos tiene por objeto examinar las nuevas competencias atribuidas a la CNMC en materia de régimen económico de las actividades reguladas del sector eléctrico, y en particular en relación con la fijación de los peajes de acceso y de la tasa de retribución financiera aplicable a empresas transportistas y distribuidoras. Así pues, realizamos un análisis crítico de las circulares normativas que sobre esta materia ha elaborado la autoridad reguladora nacional, en un contexto de intenso debate entre los distintos agentes económicos implicados, el MITECO y la propia CNMC.
De les constitucions i altres drets de la pàtria. Aproximació al concepte pàtria i al dret públic català anterior al 1714
Cristian Palomo Reina (doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i tècnic superior d’investigació a la Universitat Jaume I)
En el present article es du a terme una anàlisi quantitativa i semàntica de les aparicions del concepte pàtria contingudes en els dietaris institucionals del Consell de Cent de Barcelona i de la Diputació del General de Catalunya. La cronologia analitzada correspon als anys 1700-1714, una època conflictiva per als habitants de Catalunya, ja que en aquest període tingué lloc la mort del sobirà hispànic Carles II d’Àustria (1700) i la consegüent Guerra de Successió per la monarquia d’Espanya (1702-1715), que es lluità al Principat de Catalunya al llarg d’una dècada. Els resultats d’aquesta recerca ofereixen respostes a alguns aspectes del debat historiogràfic desfermat per la celebració del tercer centenari del setge a Barcelona dels anys 1713 i 1714, de manera que els esmentats resultats no només responen a la qüestió de quina fou la pàtria per la qual lluitaren els defensors de Barcelona en la rememorada jornada de l’11 de setembre de 1714, sinó que, en fer-ho, posen en relleu com n’estava de lligat el concepte pàtria al dret públic històric de Catalunya.
Dossier sobre la lluita contra la corrupció des de l’Administració pública
Irene Araguàs Galcerà (professora lectora de dret administratiu a la Universitat de Barcelona)
Aquest dossier recull una selecció de recursos de diferent abast útils per a l’estudi de la lluita contra la corrupció. Atès el volum que té a l’actualitat la documentació en aquesta matèria, aquest recull prescindeix d’un criteri quantitatiu, i l’objectiu és recollir i sistematitzar aquells recursos, eminentment jurídics, que permetin al lector iniciar-se en la matèria o bé aprofundir-hi coneixent els recursos més recents. En aquest marc, el dossier inclou la normativa vigent; la bibliografia més actualitzada; els informes, resolucions i documents de treball provinents de diverses institucions; així com la darrera jurisprudència. Tenint en compte el caràcter transversal de la matèria, el dossier s’ha dividit en diversos aparats temàtics que comprenen: la transparència de l’activitat pública, els grups d’interès, la incompatibilitat i conflictes d’interès, el control institucional i ciutadà, així com un apartat específic dedicat a la perspectiva penal en el qual es fa un recull dels pronunciaments judicials sobre alguns dels casos de corrupció més destacats que s’han produït en els darrers anys.