Les sentències del Tribunal Constitucional relatives a l’STS 459/2019 (III). Sedició, principi de legalitat i dissuasió de drets fonamentals: tot esperant el TEDH – David Felip i Saborit
Professor titular de dret penal a la Universitat Pompeu Fabra

Font: “JTS_0362 Vila de Gràcia 1 octubre 2017 vot BW” by Thundershead is licensed under CC BY-NC-SA 2.0

1.  Els darrers mesos estan apareixent les sentències que resolen els recursos d’empara presentats contra l’STS 459/2019, de 14 d’octubre. Les llargues penes de presó imposades a la majoria dels condemnats responen al fet que foren considerats autors principals o directors d’una sedició (art. 544 i 545 CP), amb la concurrència addicional d’un delicte de malversació en alguns casos. En aquestes peticions d’empara es van sotmetre al TC diverses qüestions. L’objecte d’aquest comentari és la possible vulneració del principi de legalitat per l’aplicació del delicte de sedició.

Encara estan pendents de resolució bona part dels recursos, però, sens perjudici d’algunes particularitats (singularment en el cas de la Sra. Forcadell), no és previsible que en aquesta matèria les futures decisions aportin novetats a allò establert a les sentències que ja han estat dictades: STC 91/2021 (Sr. Jordi Turull), STC 106/2021 (Sr. Josep Rull), STC 130/2021 (Sr. Jordi Sánchez) i STC 131/2021 (Sr. Jordi Cuixart).Llegeix més »

Les sentències del Tribunal Constitucional relatives a l’STS 459/2019 (II). Els límits als límits del dret de reunió i els possibles efectes dissuasius de l’STC 122/2021, de 2 de juny de 2021 – Antoni Abat i Ninet
Prof. visitant de dret constitucional i filosofia del dret a la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel)

Font: Antonio Lajusticia Bueno – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

L’STS 459/2019, de 14 d’octubre de 2019, i l’STC 122/2021, de 2 de juny de 2021, que resol el recurs d’empara presentat per Jordi Cuixart contra la sentència anterior del TS, amb els seus vots particulars, els recursos, les posicions de les parts, Ministeri fiscal i l’Advocacia de l´Estat, són un material excel·lent per a analitzar la significació constitucional i democràtica, el contingut, els límits i els límits dels límits d’un dret fonamental, i en concret del dret de reunió i manifestació. Un material del tot valuós, d’estudi necessari i altament recomanable per a la seva difusió i anàlisi a les nostres facultats i escoles de dret que acabarà per completar-se amb la futura sentència del TEDH.Llegeix més »

Referèndum, Comissió de Venècia i Constitució espanyola – Joan Vintró Castells
Catedràtic de dret constitucional. Universitat de Barcelona

Autoria: Zach Dunn – Llicència CC BY-NC-SA 2.0

Els passats 8 i 9 d’octubre de 2020 la Comissió de Venècia, organisme consultiu del Consell d’Europa al servei de la democràcia mitjançant el dret, va aprovar el document Directrius revisades sobre la celebració de referèndums CDL-AD(2020)03. Aquest document suposa una revisió i una actualització del Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums que la mateixa Comissió de Venècia havia aprovat l’any 2007 CDL-AD(2007)008rev-cor. En el present article es pretén exposar els punts més rellevants de la posició de la Comissió de Venècia sobre la institució del referèndum i fer una consideració final a propòsit de la seva repercussió a Espanya i a Catalunya en l’actual context constitucional i polític.Llegeix més »

La progressiva configuració d’un estàndard d’opinió internacional crític amb les sancions penals imposades pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Autoria: Thundershead, CC BY-NC-SA 2.0

Els dies 8 i 9 d’octubre de 2020, la Comissió de Venècia va aprovar l’informe titulat Criminal liability for peaceful calls for radical constitutional change from the standpoint of the European Convention on Human Rights.
Aquest informe responia a la petició de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que s’havia adreçat a la Comissió de Venècia preguntant-li en quines circumstàncies el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) permetia criminalitzar les crides, dels polítics o representants de la societat civil, per als canvis constitucionals radicals per mitjans pacífics, inclosa la demanda d’independència per a parts del territori nacional. L’aspecte més rellevant d’aquesta petició és que es formulava davant de les accions penals impulsades a Espanya per la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, contra el president de la Generalitat, els membres del Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i membres de la seva Mesa, alcaldes i els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, i també en relació amb les actuacions penals promogudes a Turquia contra diversos parlamentaris de la Gran Assemblea Nacional.En tal sentit, en referir-se a les actuacions seguides per les institucions espanyoles, és prou significatiu el caràcter crític amb què són valorades pel Memoràndum[i] —presentat juntament amb la petició d’informe a la Comissió de Venècia— elaborat pel diputat Sr. Boriss Cilevics, president de la Comissió d’Assumptes Jurídics i Drets Humans abans esmentada.[ii]Llegeix més »

La consulta popular autonòmica. Una proposta interpretativa – Loreto Segura i Renau
Professora col·laboradora de la Universitat Abat Oliba CEU

En els darrers anys, com és sabut, els estatuts d’autonomia s’han anat reformant, i aquestes reformes han tingut com a denominador comú una major sensibilitat vers la participació ciutadana, ja que, entre altres elements, tots els estatuts —excepte el d’Extremadura— incorporen una carta de drets, entre els quals hi ha els drets de participació. Però la gran innovació en seu autonòmica ha estat sens dubte la legislació de nova generació en matèria de participació. Aquesta nova normativa incorpora elements distintius respecte del que s’ha regulat fins el moment. De forma particular, destaca el desenvolupament jurídic d’un nou instrument de participació incorporat en algunes comunitats autònomes (CA): la consulta popular, més enllà dels instruments participatius com el jurat, l’audiència ciutadana o els panells de ciutadans. Vet aquí el prisma a través del qual s’ha fixat el focus de la recerca de la tesi doctoral que he defensat el 4 d’octubre de 2019 a la Universitat de Barcelona, titulada “El modelo de ejercicio de la democracia en las Comunidades Autónomas desde la perspectiva de la consulta popular” i dirigida pel Dr. Josep M. Castellà: la participació popular a les CA des de la perspectiva de la consulta popular, ja sigui des de la seva dimensió genèrica, ja sigui des de la seva dimensió concreta.Llegeix més »