Comentari del llibre Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa contemporánea, de Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals (eds.) – Damià del Clot
Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

La transparència i el secret són les dues cares d’una mateixa moneda. Posats a participar en el joc de les metàfores, aquesta moneda seria el poder. De les moltes formes en què ha estat definit el poder –de Weber a Dahl passant per Bachrach i Baratz– l’obra coral signada per Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals ens proposa, ja d’entrada, consignar-lo des d’una doble vessant no necessàriament excloent, però que amara tot el llibre: la transparència i l’encobriment. Les diferents formes de representació d’aquest binomi són una de les raons de ser del llibre. Al llarg de les pàgines de Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa Contemporánea (Comares, 2022), el lector s’enfronta amb un seguit de capítols on es parla de l’Estat. Però quin Estat? Aquesta és una de les moltes preguntes que el lector decidit a penetrar en una obra que suma política, història, sociologia i dret es formularà. Sense afany de respondre-la, sí que proposarem algunes pistes amb la voluntat d’oferir-ne un breu tast.Llegeix més »

El més llegit de 2022 a l’RCDP blog

Durant el 2022 hem publicat un total de 43 apunts a l’RCDP blog amb 36.479 visites i 24.456 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (83%). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos n’hi ha quatre que corresponen a anys anteriors signats per Guillermo Escobar, Jordi Nieva Fenoll, Joan Manuel Trayter Jiménez i César Arjona. Durant l’any passat, veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la protecció de dades personals, el procediment administratiu vinculat a l’administració digital, la lliure circulació de capitals i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la nova Llei estatal de residus, l’àmbit de l’habitatge i les plataformes d’intermediació en el lloguer turístic, els inconvenients de la (excessiva) transparència en l’accés a la informació pública, les ordenances de civisme o el record a l’exdirector de la Revista i de l’EAPC, Joaquim Ferret. Reflexions que s’emmarquen en els debats més actuals vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2022, els més llegits per ordre de major a menor han estats els següents:

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo

La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo

Notes sobre el projecte de Llei estatal de l’habitatge. Mesures més destacades i qüestions competencials – Berta Bastús Ruiz

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert

La discutida exempció de responsabilitat de les plataformes d’intermediació en lloguer turístic. Comentari a la Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, de 7 de gener de 2022 – Anna Martínez Ribas

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de Dret Administratiu a la UOC

Per contestar al títol d’aquest article comentaré la Sentència del Tribunal Constitucional (TC) núm. 23/2022, de 21 de febrer, que resol el recurs d’empara interposat pel conseller i secretari del Consell d’Administració de l’empresa Damm contra la sanció que l’imposà la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), consistent en una multa per un import de 30.000 euros i la publicació d’aquesta sanció en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

1. Plantejament de la qüestió. L’anonimització de dades en les sentències

Els fets sancionats tenen el seu origen en l’adquisició, per compte d’una tercera persona (la seva filla), d’accions de la dita empresa disposant d’informació privilegiada sobre la mateixa, referent a la proposta d’aprovació d’exclusió de negociació de les accions mitjançant una oferta pública d’adquisició.

La persona sancionada interposà un recurs d’empara davant el TC, que fonamentava en diversos extrems. Pel que aquí interessa em centraré únicament en la queixa que formulava respecte la publicació de la sanció al BOE.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Detall de la façana de la casa Antoni Roger, a Barcelona, seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi de 2022, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) comparteix un any més diverses publicacions destacades i novetats editorials sobre àmbits tractats o que estan en l’òrbita de la Revista. Algunes de les obres que es presenten es poden consultar a la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, d’altres són d’accés obert en línia i en tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons escaigui.

Les obres seleccionades estan classificades alfabèticament per autors i inclouen àmbits com el dret administratiu i l’Administració pública, la regulació del ciberespai, la transparència i l’ètica pública, l’impacte de la covid en les relacions intergovernamentals, la sentència del procés, l’Administració digital, la innovació i la gestió públiques, la situació actual dels interins o el règim local, entre d’altres. Per a cadascuna de les monografies també us n’oferim una breu ressenya i l’enllaç al web de l’editorial, on podreu veure el sumari complet en la majoria dels casos. Bona lectura i bona diada de Sant Jordi a tothom.Llegeix més »

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets
Professor de Dret Públic a la Universitat Oberta de Catalunya

Font: Sarah Horrigan – Flickr. Llicència (CC BY-NC 2.0)

Wo viel Licht ist, ist starker Schatten
[On hi ha molta llum, les ombres són més intenses]
Johann Wolfgang von Goethe

Els problemes de la transparència[i]

El professor Oriol Mir s’ha referit al canvi de paradigma normatiu que s’ha produït a Catalunya i Espanya en matèria de transparència i dret d’accés a la informació pública: “s’ha passat d’un dret purament nominal i d’escassa aplicació pràctica a un dret d’accés vigorós, efectiu i dotat d’un enorme potencial de futur, tan o més ampli que el reconegut per altres ordenaments que abans es contemplaven amb enveja”.

Aquest canvi de paradigma aporta copiosos avantatges, especialment en termes de coneixement, defensa, participació, crítica i control dels ciutadans sobre les institucions públiques i llurs activitats. Seguint l’aforisme clàssic que diu que el saber és poder (scientia potentia est), la transparència empodera els ciutadans. Tanmateix, anticipo que l’increment i, particularment, l’excés de transparència podrien generar diversos problemes al sector públic:Llegeix més »